Ha estat una decisió molt reflexionada i molt obligada per poder quadrar els pressupostos per garantir els serveis al municipi. El fet que durant sis anys hàgim congelat les ordenances fiscals per no afegir pressió a la ciutadania, que hàgim hagut de superar una pandèmia i un increment de costos de l’energia i les matèries primeres no ens ha deixat cap altre camí. Tot i això, reconec que si haguéssim apujat l’IPC des del 2016 ara hi hauria un acumulat del 23,6% i només ens caldria apujar aquest any un percentatge més petit. Ha estat una errada congelar taxes i impostos durant tant de temps, per això ara no ens quedava cap més remei que apujar-los si volíem mantenir els serveis, i aquesta era una línia a la qual no volíem renunciar.

Precisament aquesta setmana ho vam tractar en comissió informativa perquè en el ple del dia 18 van a aprovació els nous plans parcials 10 i 11 a tocar de l’autopista. Fem un pas endavant. Un altre dels temes que afecten la zona industrial i que arrosseguem de fa molts anys és el canvi d’usos. En aquest cas hem de recordar que el polígon és privat i haurien de ser els mateixos industrials els que promoguessin el canvi. Com a Ajuntament, estem estirant el carro i fins i tot cercant finançament, però no és gens fàcil perquè un canvi d’usos comporta cessions i regulació d’algunes activitats que s’hi estan fent ara. És un projecte d’alta complexitat.

Un merder. Si fos un tràmit fàcil faria anys que estaria resolt i no hi hauria mil urbanitzacions en les mateixes males condicions com hi ha actualment arreu de Catalunya. Ho hem repetit moltíssimes vegades, però no sé si en el dia d’avui els veïns són conscients que les millores obligades a la urbanització les hauran d’assumir econòmicament ells. En això sempre he volgut ser clar i no generar falses expectatives. Hi haurà un rebut per a cada propietari de cada casa. La urbanització no es va fer com calia fer-la en el seu moment i ara s’hauran d’esmenar els errors comesos. Ara mateix estem treballant en temes molt bàsics, com la canonada per impulsar l’aigua potable fins a dalt de la muntanya on hi ha la urbanització i per a la qual esperem rebre finançament de l’ACA. El tema de les minidepuradores per tractar les aigües brutes, que primer semblava que convencien l’ACA i finalment també les va tirar enrere. M’agradaria, en aquest mandat, com a mínim veure tota la feina encarrilada.

Es va aconseguir un 25% dels propietaris per crear una junta provisional i crec que ara ja es podrà tirar endavant la definitiva perquè sumen més del 50%. Disposem d’un avantprojecte de l’obra d’urbanització. Parlem de l’últim gran espai que li queda a Pineda per créixer, un espai on tindran cabuda habitatges, equipaments i zona comercial i on es projecta un gran parc central de 55.000 metres quadrats que ha d’esdevenir el futur nou centre del municipi. Ara és el moment que l’Ajuntament assoleixi els objectius que té marcats de fa anys per al desenvolupament del PP1. Tenim en cartera la revisió del pla general, que, d’una banda, hauria de facilitar que es desencallessin temes sense resoldre i, de l’altra, limitar el creixement. Amb el desenvolupament del PP1 hauríem de marcar la línia màxima. Pineda no hauria de sobrepassar els 35.000 habitants. Fora d’això, no volem generar més zones de creixement.

Estem en ple procés de creació i cuinant-lo a foc lent. L’altre dia fent una sessió amb la Diputació, que ens assessora en la implementació de l’Agenda 2030 d’objectius estratègics, ens van repetir que creuen que es tracta d’un PAM molt agosarat i amb moltes actuacions i que caldria que ens centréssim en menys temes. També és veritat que moltes de les accions previstes les arrosseguem de fa temps i ja estan previstes o en plena execució. Hem de deixar molt clar davant del ciutadà què són propostes noves i què són propostes que ja duem a la motxilla. Ara estem escoltant l’oposició i en breu el volem fer públic.

Sap què passa? Que aquesta decisió té molt a veure amb allò que respires al poble. Aquestes darreres eleccions hem aconseguit els millors resultats de la història i 13 regidors de 21. Segurament el 2007, que en teníem set, de regidors, no ens ho podríem haver imaginat. Ha estat un creixement continu i la ciutadania confia en el PSC. Ara mateix és molt aviat per respondre. Portem tan sols un any de mandat i no està sent gens fàcil i la resta que ens espera tampoc, perquè estic repetint allà on em volen escoltar que l’administració local reclama una revolució. No quadren els pressupostos, ens hem carregat de serveis que no ens corresponen i s’estan aplicant lleis que clarament van en contra nostra. Cal que ens facilitin la feina, perquè som la primera administració que atén el ciutadà. No sé què decidiré d’aquí a tres anys, però de moment de feina no me’n falta [riu].