Hem perdut un regidor i no en sabem la causa, intuïm que vam ser objecte d’una campanya molt bruta. La nostra cap de llista va ser objecte d’una campanya amb molts atacs personals i no va prendre possessió de l’acta perquè estava cremada per aquests atacs. En la legislatura anterior, plegava l’alcalde dels últims 24 anys i hi havia dues llistes noves. La participació va ser molt elevada i vam quedar a 36 vots de guanyar, sis regidors a cinc. En els darrers comicis, però, Junts va incrementar lleugerament el nombre de vots i nosaltres vam registrar una davallada per abstenció.

Sempre ens hem dit Sant Joan Plural, i ERC ens ha donat suport. Som un grup de gent que té diferents maneres de pensar i ens va bé tenir un partit al darrere que ens dona suport en temes jurídics i en d’altres en què no tenim experiència.

No anem de cara a la galeria. Pensem en les persones i en les entitats, a escoltar-les.

No veiem clar que es faci al costat del tanatori i que, com que és l’antic escorxador, s’hi mantingui el nom. No és encertat posar el nom Escorxador a un equipament per a l’oci de la gent gran, i més tenint en compte que a tocar hi ha el tanatori. A part d’això, nosaltres no el faríem, perquè avui els avis estan en un local de la Fundació La Caixa i cal recordar que els terrenys els va cedir un veí a l’antiga Caixa de Girona, a canvi que s’hi fessin equipaments per a gent gran o per als joves.

Els avis no han demanat el trasllat, val molts diners i ara no és prioritari. A més, creiem que no funciona fer un equipament per a la gent gran i el jovent com està previst, encara que els uns estiguin en una planta i els altres, a l’altra. A més, fan una cuina molt petita, com la d’una casa particular. Serà, doncs, una obra a mitges i n’hi ha moltes: la cooperativa de la Canya sense calefacció, les instal·lacions del poliesportiu mal planificades... Cal tenir en compte que hem de poder mantenir el que tenim. En el cas del centre cívic, hauríem de parlar amb La Caixa, ara que es va desprenent de propietats, i comprar l’edifici, que, a més, és a tocar d’uns terrenys que es poden adquirir per 24.000 euros i reconvertir-los en un aparcament pràcticament al davant de l’ajuntament. Cal prioritzar.

Els dos clubs de futbol del municipi sumen més de 1.000 socis. Donem-los la gespa artificial que ens demanen, que evita costos de manteniment, riscos de lesions i suspensió de partits quan plou. És veritat que ara s’ha fet el de futbol 7, però nosaltres hauríem començat pel gran.

En l’últim ple, es van fer suplements de partides tres mesos després d’aprovar el pressupost municipal, en què es preveien 600.000 euros d’inversions. Ens van dir que, al desembre, no se sabia el superàvit i que tots els ajuntaments fan el mateix. D’altra banda, ens diuen en una comissió informativa que volen comprar terrenys per 100.000 euros i invertir-ne 65.000 al nucli antic, però no ens en volen donar detalls perquè estan negociant. Recordem que tenim un compromís de confidencialitat.

Els fem nosa. Ja vaig fer una queixa, perquè no ens conviden als actes oficials, com la recent visita d’una consellera o la presentació d’un llibre del poeta Joan Mercader, que vam saber perquè la seva filla és a la nostra llista. Se’ns va dir que no era una visita oficial. Amb una trucada, n’hi havia prou. A més, hem d’anar a l’ajuntament en els horaris que ells diuen, no tenim local públic on reunir-nos i això sol ja ens limita bastant, triguen mesos a respondre instàncies o ho fan vagament...

Alguna cosa ha canviat. El dia abans del ple, el secretari em convida per resoldre dubtes, tot i que hi ha placatge de membres de l’equip de govern. Això no vol dir que no ens menystinguin; no et sents bé.

No fer grans obres, sinó fer coses més petites i rebaixar la pressió fiscal. Em vaig molestar a fer un estudi dels municipis de la Garrotxa i som els que paguem més. Al novembre, van tornar a apujar l’IBI. Anem a tipus màxims. I, poc després, ens diuen que hi ha un superàvit de més d’un milió d’euros. Justifiquen l’increment per la pujada dels costos de la llum, l’aigua, etc. i per compensar les bonificacions per haver instal·lat plaques solars.

Volíem fer una oficina del ciutadà per ser més propers a la gent. Cal fer les coses fàcils a la gent. Una persona de 80 anys ha de trobar un tracte familiar quan va a fer una instància, cal una persona amable que solucioni aquests temes. Hi ha hagut una política molt dolenta de recursos humans, tenen molta conflictivitat laboral i no sabem per què. Cada dos per tres són als tribunals.

A més, cal més transparència municipal; ens suspenen cada any en aquesta matèria. En el web, costa molt trobar coses. Donen la culpa a tothom, ells mai no s’equivoquen.