Els pioners en l’aposta per l’energia eòlica a l’Estat espanyol van ser catalans. I el primer aerogenerador eòlic per al consum en llars es va instal·lar al municipi empordanès de Vilopriu, inaugurat el 10 de març del 1984 per la cooperativa Ecotècnia. Aquest mes es compleixen 40 anys de la posada en marxa d’una instal·lació modesta, amb una potència de 15 quilowatts, només 14 metres d’alçada i unes pales de 12 metres de diàmetre de rotor. Sense permisos per connectar-lo a la xarxa elèctrica –tampoc preveia la legislació vigent aleshores aquesta mena de ginys–, va comportar uns 100.000 euros d’inversió. La inauguració va acabar amb un dinar amb més de 500 persones, una arrossada que es va repetir en altres ocasions, com ara fa una dècada.

Aquell primer prototip va ser l’embrió dels primers parcs eòlics estatals, a les Canàries, la Manxa o Tarifa. I a les comarques gironines, a banda de Vilopriu, aquell 1984 també hi va haver una altra iniciativa de particulars una mica més ambiciosa a Garriguella, amb cinc aerogeneradors de 24 kW que podien abastir algunes desenes de llars. La primera experiència comercial va ser el parc eòlic del Pení de Roses, a inicis de la dècada dels noranta del segle passat, amb sis turbines de dimensions també reduïdes. La instal·lació va ser gestionada per Endesa, però va quedar obsoleta i es va desmantellar el 2007. El pla especial del Parc Natural de Cap de Creus tancava la porta a ampliar el desenvolupament de l’eòlica terrestre.