Política
Fèlix Larrosa
Paer en cap de Lleida
“Lleida ha d’assumir el rol de capital regional”
“Som la capital d’un espai que va des de Barbastre fins a Cervera i des de Mequinensa fins a la frontera francesa”
“Les demandes de tota la regió són comunes: des d’un pla de Rodalies fins a retenir el talent i l’activitat universitària”
No sé veure quins són els projectes de la Generalitat a Lleida. En habitatge no ha fet res Trobo un despropòsit fer una estació d’autobusos per 44 milions d’euros i que en canvi no s’hagi previst res a la Farinera
La solució dels centres de culte als polígons es fa arreu, i la trama urbana cal reservar-la per a serveis comunitaris
Fèlix Larrosa ha recuperat aquest mandat per al PSC la Paeria de Lleida: un feu tradicional dels socialistes governat per alcaldes de llarga trajectòria: Antoni Siurana i Àngel Ros. ERC, Junts i el Comú de Lleida (que se’n van desdir a mig mandat) la hi van prendre el 2019 amb un acord d’investidura que va situar Miquel Pueyo (ERC) al capdavant amb la idea d’un projecte de canvi que els electors, finalment, no van renovar l’any passat a les urnes.
Quin balanç feu d’aquest primer any de mandat?
Encara falten uns quants mesos per complir l’any, ja que vam començar a governar a mitjan juny, però jo veig la ciutat il·lusionada. I això és el que per a mi és important en el meu projecte. Veig la ciutadania amb ganes de veure una bona gestió, i la gent és conscient que gestionar una ciutat és complicat, però veuen que hi estem posats i que fem una escolta activa, que prenem nota de tot el que passa, i que per a nosaltres és important el dia a dia de la ciutat. Aquesta quotidianitat és la que reclama la gent. Al final, cal que les coses funcionin, i això és la quotidianitat.
Ara fa un any, des de l’oposició, vostè deia en aquest diari que Lleida necessita més neteja, més seguretat i més funcionament quotidià. No hi ha un projecte a llarg termini?
Ens hem centrat en les dues direccions. És a dir: no podem plantejar nous reptes importants de futur si no resolem el present. Ara bé, és cert que la ciutadania vol saber on anem i aquesta seria la dimensió dels projectes de més ambició. I en aquest sentit hem de contribuir a generar sinergies. Per exemple, fa poc he rebut un missatge d’una persona en nom d’uns inversors que volen venir a explicar un projecte que tenen per a la ciutat. I això ens està passant cada setmana. També els atenem, i fem tots els possibles per fer realitat projectes que puguin ser bons per a la ciutat i generar bones oportunitats.
És normal que hi hagi, amb aquest ritme, aquest interès d’inversors per Lleida, o és una novetat?
Tinc la impressió que en aquests moments som una de les capitals catalanes amb més projecció, per tot el que s’està treballant des d’aquí. Tenim gent que vol invertir en projectes de tecnologia, en el desenvolupament de sòl industrial, en desenvolupament comercial, en producció cultural... Tenim uns escenaris oberts molt interessants. I això nosaltres ho hem d’aprofitar. Per exemple, hem obert una oficina a Urbanisme per atendre les oportunitats, que vehicularà tot el que és l’estratègia de promoció i dinamització econòmica. Per primera vegada fusionem diversos serveis per tenir com a resultat una oficina atractiva que faciliti les coses.
Aquesta primavera heu aprovat el pla d’acció municipal (PAM). Quins són els principals objectius del pla?
Té un objectiu global claríssim, que és posicionar Lleida en una escala regional europea. Lleida ha d’assumir un rol de capital regional, és a dir, en un àmbit territorial que superi amb escreix la seva pròpia àrea administrativa i d’influència. Som en la cruïlla d’un territori divers, amb comunicacions que ens connecten amb França, entre la costa i l’Alt Aragó, entre Barcelona i Madrid i Castella. Aquest és el paper que ha de tenir la ciutat de Lleida, generant oportunitats en aquest espai econòmic comú. Som la capital d’un espai que va des de Barbastre fins a Cervera i des de Mequinensa fins a la frontera francesa. Aquest espai hauria de treballar amb una estratègia compartida i aquest és el lideratge que Lleida ha d’assumir, i l’ha de plantejar des de diferents àmbits: el social, la capacitat de retenir i atreure talent, el desenvolupament econòmic i el fet de ser més competitius com a societat. Quan insisteixo tant en el pla de Rodalies és perquè hem de ser competitius socialment, quan insisteixo tant en el fet que els nostres fills i filles puguin estudiar a la Universitat de Lleida és perquè hem de ser competitius socialment. Si ens venen a estudiar persones de fora i els nostres fills han de marxar perquè no tenen plaça a la universitat, això ho hem de corregir. A la Facultat de Medicina, per exemple, és insòlit que algú de Lleida no hi pugui estudiar i hagi de marxar fora per fer-ho, amb tota la despesa econòmica i social que significa per a famílies que en molts casos no s’ho poden permetre.
Ser capital no és només atreure activitat dels entorns, sinó també oferir-la cap a fora i col·laborar amb el que fan fora de Lleida.
M’he vist amb pràcticament tots els alcaldes de la plana. També amb alcaldes de l’altre costat de la Franja. Ho faig per aquesta vocació de generositat que ha de tenir una capital. “Què necessiteu?”, els pregunto. I moltes demandes són comunes: “Jo vull també una línia de Rodalies i que la de les Borges arribi fins a Montblanc.” L’altre dia vam tenir una reunió tots els alcaldes de la plana. Els vaig proposar de treballar amb el tema de la retenció de talent i establir polítiques de cooperació entre els diferents municipis, precisament per facilitar oportunitats per a la nostra gent jove. M’és igual que un jove es quedi a Mollerussa o a Lleida. Però que siguem capaços de retenir el talent.
Com són les relacions amb la Generalitat?
No sé veure quins són els projectes de la Generalitat a Lleida. Un dels principals problemes que té la ciutat, i que segurament tenen més capitals catalanes, és l’habitatge. I l’actuació de la Generalitat a Lleida amb pisos de promoció pública és igual a zero. També amb les infraestructures. Ara hem aconseguit duplicar els combois que van a Cervera, però el sistema de Rodalies encara no el tenim implantat. Després de tants anys de reclamar-ho i que tothom digués que hi estava d’acord, potser ja toca, no? És una mancança, no d’ara perquè hi ha un determinat color polític al govern, sinó estructural. La Generalitat té des de l’any 2010 les competències de gestió de Rodalies. Han passat catorze anys i encara no tenim sistema de Rodalies a Lleida. Tampoc no tenim encara el pla director urbanístic aprovat. Nosaltres hem posat a disposició del govern de la Generalitat els terrenys per facilitar l’ampliació i ens hem posat a disposició de la Generalitat per fer la nova comissaria dels Mossos i el nou centre d’assistència primària a Balàfia. Però tot això ha de tenir retorn. Hem d’avançar, per exemple, amb un pla del clima per a les escoles de la ciutat de Lleida; tenim un clima complicat i cal adaptar-hi els centres escolars.
El govern català s’ha compromès amb la nova estació d’autobusos.
Ja he manifestat diverses vegades que no era el meu model. Bé, l’assumeixo. Ara no ho tiraré pas enrere. És una operació
urbanística molt complicada. Trobo un despropòsit una inversió de 44 milions d’euros per fer una estació d’autobusos. En canvi, ningú va ser capaç de pensar que la Farinera requeria inversió i que amb aquesta operació passa a ser de titularitat municipal. Ningú no hi va pensar i ara ens trobarem sense recursos per obrir-la a curt termini. És una joia del modernisme industrial, però ningú va pensar-hi.
Hi ha hagut alguna manifestació contra el projecte d’un nou oratori de la comunitat musulmana. Com està la ciutat en termes de convivència entre ciutadans de diferents orígens i cultures?
Jo crec que majoritàriament els lleidatans som persones de convivència i d’una capacitat d’assimilació i d’incorporació de cultures diverses. Em preocupa més la relació entre la ciutadania i l’espai públic. La ciutat es fa gran perquè és una ciutat d’acollida, i alhora és una ciutat que treballa per mantenir la seva identitat i que fa un esforç important perquè tothom es trobi com a casa. El que em preocupa a mi és la gestió de l’espai públic i de l’ús que se’n fa. Entre veïns i veïnes no hi ha cap problema, excepte algun episodi puntual perquè hi volen posar un centre de culte i algú no ho veu bé. Però al final no va més enllà. Per a mi, el que importa és que la ciutat funcioni, en tots els aspectes: educatiu, cultural..., i això també vol dir tenir lloc per resar qui vulgui fer-ho.
Posar-la al polígon industrial, com si fos una activitat incompatible amb la trama urbana, a mi em crida l’atenció.
Aquesta comunitat de la qual parleu té problemes amb l’emplaçament des de l’any 2010. És de difícil gestió, perquè és una comunitat molt nombrosa i això fa que sigui difícil disposar d’un local que permeti un aforament que no vulneri les bases urbanístiques. La solució dels polígons és a tot Catalunya, no som pas l’única ciutat amb una solució semblant. Nosaltres ja els vam dir que som partidaris d’espais petits de culte, molt més fàcils de gestionar dins de la trama urbana. Però ells en volen un de gran capacitat, molt difícil de trobar i que s’adeqüi a les normes. I és igual que siguin catòlics, musulmans, ortodoxos o qualsevol altra creença. A tots els hem d’ajudar a buscar una solució. M’és igual que siguin ortodoxos, que siguin musulmans, que siguin catòlics, que siguin el que siguin. I si resulta que no tenen local per resar i ho fan al carrer, a això hi hem de trobar una solució. El que no puc fer tampoc és utilitzar equipaments que estan reservats per a educació de proximitat, salut de proximitat i altres serveis bàsics comunitaris dins de la ciutat, perquè hem de preveure el creixement dels pròxims anys i fer una previsió de futur. Nosaltres hem intentat que aquesta comunitat trobi una solució de caràcter definitiu. Amb altres comunitats, també alguna de musulmana, tot ha estat més fàcil. No és el mateix gestionar un espai de culte de 150 persones que un de 1.000 persones. És més complicat: has de tenir facilitat d’accessos, d’aparcament, condicions de mobilitat que facin que tot l’entorn funcioni bé. Que el polígon no és ciutat? La ciutat és molt gran. Allà hi ha transport col·lectiu. I tenim barris que són encara més lluny, com Magraners, l’Horta i Llívia.
Com van les relacions amb els altres grups?
Intento bastir un pont permanent de diàleg. Quan tinc alguna situació complexa o quan he de presentar alguna iniciativa, intento parlar amb tots els portaveus. Cada grup té el seu pensament; a vegades t’hi trobes més i a vegades, menys. A vegades passen coses imprevistes, que no s’entenen. Amb el Partit Popular vam acceptar tota una sèrie de consideracions i propostes per a un pla de seguretat, però no el van acceptar per les referències de gènere. Ho vaig trobar insòlit.
El gran projecte
La seu del Museu Morera, cent anys després
L’alcalde Fèlix Larrosa està d’estrena. La ciutat va obrir aquest dissabte al públic la nova seu del Museu d’Art Jaume Morera. És, segurament, la gran inauguració del mandat: un gran centre cultural en un edifici cèntric, a la rambla Ferran, com a seu definitiva d’un museu que es va crear l’any 1917 a partir de les donacions del pintor Jaume Morera i de diversos dipòsits provinents de la Diputació de Lleida i del museu d’art modern de Madrid. Des de llavors, el museu ha viscut una vida accidentada, amb diverses seus provisionals, sense aconseguir treure profit del fons de més de 5.000 peces que els seus conservadors han anat acollint i gestionant. La situació va arribar a tal punt que a finals de la primera dècada del segle XXI va sorgir una plataforma ciutadana amb la intenció d’aconseguir que les administracions possessin d’una vegada fil a l’agulla i tiressin endavant un projecte definitiu per al museu de la ciutat.
Fruit d’aquella pressió, en el tram final del mandat d’Àngel Ros es va arribar al compromís de reutilitzar l’antic edifici de l’Audiència de Lleida, a la rambla Ferran, com a seu definitiva. El projecte es va engegar llavors, va avançar durant l’etapa de Miquel Pueyo a l’alcaldia i ahir va tocar a Fèlix Larrosa inaugurar el que segurament serà el gran projecte en matèria d’equipaments culturals d’aquesta dècada.
No se n’ha fet inauguració formal, perquè som en període electoral i la junta no vol que cap partit patrimonialitzi la feina de les institucions. Però es va obrir dissabte amb una jornada de portes obertes a la qual també va assistir Larrosa i la resta d’alcaldes que l’han precedit: Antoni Siurana i Àngel Ros, del PSC, i Miquel Pueyo, d’ERC, així com altres càrrecs institucionals de Ponent.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.