Esquerra, històricament, havia tingut dos regidors des del 1991, si no recordo malament. Hi ha circumstàncies, dinàmiques del país, de partits, que tenen alts i baixos, com a tot arreu. El 2011 vam quedar sense representació i vam fer foc nou. I aquest fer foc nou volia dir buscar nous lideratges, en aquest cas la meva persona, i generar equips. I, com dèiem en això de portar equips de bàsquet, vam ser capaços de generar un equip de persones preparades, capacitades per liderar l’Ajuntament de Salt. I això va ser valorat i molt ben valorat per la ciutadania, que ens va donar la responsabilitat de passar de zero a cinc regidors.

El fet de ser bon alcalde t’ho referma la ciutadania cada quatre anys. Veient els resultats, malament suposo que no ho hem fet. Jo no parlaria de personalisme. A mi no m’agrada parlar de personalisme, els defujo bastant, els personalismes. Crec en els equips. Evidentment algú ha de donar la cara, però aquí el que és important és l’equip i el treball en conjunt.

Evidentment, és diferent, però torno una mica al que comentaves al començament i al fet de liderar equips i portar equips i arribar a consensos. El bagatge d’haver portat equips et facilita també la capacitat, la plasticitat de trobar acords i consensos amb els diferents grups. De fet, del 2015 al 2019 vam ser capaços d’aprovar quatre pressupostos municipals i no vam haver de prorrogar res. Això diu molt, o bastant, de la voluntat d’entrada i també la capacitat, com a equip de govern, de ser capaços de gestionar aquesta minoria. És molt més còmode governar amb onze que no pas amb vuit. Però ara tornem a estar en minoria [10 regidors de 21] i hem tornat a aprovar el pressupost [36,2 milions d’euros] en temps i forma.

Això em preocupa. Que l’extrema dreta tingui representació, però no a Salt, sinó a qualsevol municipi o país, és una situació preocupant. D’alguna manera vol dir que hi ha gent que no entra en els valors de la igualtat, no entra en valors que les persones som iguals i que, per tant, tenim els mateixos drets, i deures també. Com a ciutadà i com a alcalde, em preocupa, i es tracta de treballar perquè aquesta gent cada vegada tingui menys força.

Hi ha un projecte que va molt més enllà d’aquests quatre anys, que va des del 2015 fins d’aquí a segurament set o vuit anys, que és el campus de salut. Jo no parlaria només del nou Trueta, sinó que parlaria del campus de salut, perquè això va molt més enllà d’un hospital: va d’un espai on hi ha una transformació social i econòmica per al municipi, per al territori i et diria fins i tot per a tot el país. Hi ha també dos o tres projectes estratègics que són clau. Un és la part de cultura, sobretot amb el Centre [de Creació] d’Arts Escèniques El Canal. Era un projecte que fins al 2019 estava estancat, bloquejat, però que vam ser capaços de desencallar-lo amb una fórmula de gestió. El gerent cultural [Xavier Díaz] hi ha donat una empenta important i ara El Canal té un pressupost de gairebé un milió, amb projectes internacionals i subvencions dels ajuntaments de Salt i de Girona i la Diputació, i hem aconseguit que la Generalitat hi aposti. Ara estem intentant que el Ministeri de Cultura s’hi pugui afegir. Un projecte que ens dona aquesta visió i internacionalització, com un referent nacional que comencem a ser i també ho volem ser a escala internacional amb aquests projectes de circ que hem incorporat fa relativament poc. Això és un element important. Un altre són les polítiques d’habitatge. Salt té unes situacions d’habitatge buit molt importants. Els darrers quatre anys hem estat fent polítiques d’adquisició d’habitatge, amb més de 200 pisos, que hem anat adquirint, els hem anat reformant i els hem posat a disposició de la Borsa d’Habitatge a través d’un reglament que vam crear i que ens permet destinar aquests habitatges a joves estudiants universitaris, a menors de 35 anys que es volen consolidar i que per tant es volen arrelar en el nostre municipi, a gent gran i, evidentment, a famílies vulnerables. És una aposta important, i al país en som un referent. Quan es tramitava la llei d’habitatge, nosaltres vam anar al Parlament a explicar la nostra experiència.

Sí, sí, exactament. Ens han fet servir i ens han demanat portar aquesta experiència a diferents municipis, i també al Parlament per veure quines polítiques d’habitatges fèiem a Salt.

És evident. De desnonaments n’hi ha i, desgraciadament, no depèn de l’Ajuntament aturar-los. Crec que això és important saber-ho. L’Ajuntament, des de l’Oficina d’Habitatge i des de serveis socials, fem tot el possible i més, i n’aturem molts, moltíssims, per tal que no passin i no es desnoni la gent i se’ls faci fora de l’habitatge. En la línia de lluitar en polítiques d’habitatge, hem tret del mercat més de 200 pisos on això no passarà. Crec que aquesta és la política que ens toca fer com a Ajuntament, que és adquirir habitatge i posar-lo a disposició de la ciutadania. Política que fem perquè els bancs, els grans tenidors, no posen a disposició de veïns i veïnes un lloguer assequible, perquè molts d’ells el pagarien, aquest lloguer, i, per tant, no hi hauria aquests desnonaments.

No, no és que en tinguem més, és que els bancs no en tenen, de sensibilitat social, i l’Ajuntament la té tota. En un moment en què estem comentant que adquirim habitatge, això vol dir dignificar la vida de les persones, donar-los un lloc on viure-hi i amb unes condicions dignes.

D’entrada, vam signar amb la Generalitat el pacte contra la segregació escolar [fa dos cursos que s’aplica a Salt]. Per tant, vam posar Salt en el mapa de polítiques prioritàries del Departament d’Educació. Això ha permès que els índexs de segregació, segons les últimes dades recollides, hagin baixat un 28% a primària i un 44% a secundària. S’ha construït una escola nova, El Gegant del Rec, que dignifica els espais dels nostres alumnes, i tenim en projecció, amb la cessió ja feta dels terrenys, el nou institut Salvador Sunyer [i Aimeric]. Veníem d’una època amb molts barracons i intentem posar-hi fi i que hi hagi obra nova.

Sí, exactament, aquest pacte de ciutat amb el departament el que busca és treballar aquesta singularitat. I al final, per la Generalitat o l’òrgan que sigui, hi haurà cafè per a tothom, i aquí el pacte de ciutat remarca la singularitat del municipi. Per tant, fa accions polítiques diferents per tal de millorar en segregació escolar i en qualitat educativa a Salt.

El que l’acord fa és recollir part de les propostes que s’estaven treballant en l’àmbit municipal i les prioritza. Per exemple, reforç a les aules en nombre de mestres i lluitar perquè la ràtio d’educació infantil sigui més baixa. Això s’està aplicant. Estem a 18 infants de ràtio quan la ràtio és de 20. Ho hem aconseguit per millorar l’educació.

En això s’està treballant. En els diferents òrgans de treball de l’àrea d’Educació s’ha fet un estudi extern per valorar la idoneïtat o no de mantenir una zonificació o de generar-ne dues o tres, les que es consideri. Amb vista al curs que ve, es mirarà quina mesura s’aplica.

Per això també busquem aquest pacte de ciutat. Al final un pacte de ciutat et dona una singularitat, perquè les competències són del Departament d’Educació i són ells els que han de determinar quina àrea d’educació i influència generen. Per tant, potser el departament és qui ha de marcar la zonificació escolar, i potser la zona escolar ha de ser Salt, Bescanó i Quart.

[Riu] Cadascú ha d’executar les competències que té. Jo ho puc dir i dic allà on em correspon el que em sembla. La visió d’en Puigverd, per mi, no és una visió equivocada perquè no hi ha fronteres entre municipis.

Sí. Per tant, per equilibrar aquestes desigualtats en les necessitats educatives, potser seria interessant plantejar una àrea urbana més àmplia per afavorir això. Això no és competència municipal, però és evident que plans especials de ciutat o pactes de ciutat poden ajudar a millorar o enfocar aquesta estratègia amb una mirada molt més àmplia. Li reconec, al departament, aquesta mirada singular [cap a Salt] i amb capacitat per entendre la realitat de l’entorn, que no és igual en cadascun dels municipis. És un pas important.

Sí, la Generalitat ha fet la feina a Salt perquè ha apostat per un pacte de ciutat. I això demostra el reconeixement a la singularitat de Salt. I això s’ha de valorar. I, en vista d’aquesta singularitat, ha de plantejar mecanismes de millora i per reforçar la qualitat, que hi és i és molta, de l’educació a Salt, però tenint en compte la singularitat. S’ha de tenir una visió àmplia del territori i a partir d’aquí és la Generalitat la que ha de decidir com ho ha de fer.