Societat

Gregori Vizcaino i Vallbona

Director de l’Ascensió, Fires i festes de Granollers

“Hem d’entendre l’Ascensió com un estat d’ànim”

“Per a nosaltres l’Ascensió és tradició i és cultura, i aquesta és l’essència que no pot canviar [...], però l’hem posat al dia”

“Hem posat el focus en l’economia verda i circular, per la qual aposta la ciutat, i que està dins el seu pla estratègic amb la sostenibilitat”

Té abast comarcal, i també català, perquè si tractem de temes com la bioconstrucció és un reclam

Gregori Vizcaino i Vallbona és de Vic, on va ser director de la Fira. Té formació en ciències empresarials i màrqueting digital. Des del 2021 és el director de l’Ascensió, Fires i Festes de Granollers, un aparador amb 72 edicions d’història que ha anat mutant per adaptar-se als canvis socials, econòmics i culturals. L’Ascensió envairà la ciutat vallesana del 10 al 12 de maig.

Com va començar en el món firal?
Vaig començar a promoció econòmica a l’Ajuntament de Vic, per passar a ser el director de la Fira el 1995, i d’aquí van començar molts projectes que després s’han consolidat com el Mercat Medieval, la Fira de la Muntanya, etc. Després em vaig posar pel meu compte com a organitzador de fires, però de seguida em vaig centrar en els congressos. Ara m’he focalitzat molt en la Fira de Granollers, hi treballo gairebé en exclusiva.
Quin aprenentatge n’ha tret, de tota la seva trajectòria?
Entenem les fires com a projectes de comunicació. Sembla que muntar una fira és captivar algú perquè estigui allà exposant, i això és la part, entre cometes, fàcil. El que és difícil és donar-li potència i màxima visibilitat. Hi ha dos actors, l’oferta i la demanda, l’expositor i el visitant. L’expositor el tens controlat, i a molts d’ells els acabes seduint. La part més complicada és com fas arribar aquí una massa crítica de públic per fer negoci amb aquests expositors.
I quin és el secret?
La comunicació digital és fonamental, però hi ha altres recursos com, per exemple, les agendes d’activitats. És la fórmula que hem replicat a la Fira de l’Ascensió. Propostes en què l’interès no sigui estrictament anar a veure una oferta comercial, com havia sigut tradicionalment a totes les fires locals. Ara has de seduir més que mai el visitant. No li pots dir “vine a comprar”, perquè per això ja se’n va a una gran superfície.
Com ha anat canviant l’Ascensió de Granollers al llarg de les 72 edicions?
Per a nosaltres la Fira de l’Ascensió és tradició i és cultura, i aquesta és l’essència que no pot canviar. A partir d’aquí, els orígens agroramaders d’aquesta i de la majoria de les fires catalanes, tornem a l’exemple de Vic, des del punt de vista econòmic, han perdut molt sentit. A la darrera fira del Mercat del Ram ja no hi va haver exposició de maquinària agrícola. Però l’essència del Mercat del Ram seguirà perdurant. Doncs a Granollers ens ha passat el mateix. Mantenim referències a l’origen ramader amb l’exposició que en diem Valors de pagès; un hort, exposició d’animals i moltes activitats que ens recorden aquest sector, però l’hem hagut de posar al dia.
De quina forma ho ha fet?
Hem posat el focus en l’economia verda i circular, per la qual aposta la ciutat, i que està dins el seu pla estratègic amb la sostenibilitat. A la Fira d’Economia Verda i Circular parlem de sostenibilitat, de mobilitat, d’alimentació de proximitat, d’habitatge sostenible, de moda circular. I aquest és el missatge econòmic que conviu amb aquesta tradició i cultura.
Quins són els escenaris de les Fires i Festes implantades fa dos anys?
La Fira de l’Ascensió s’ha reproduït amb diferents models de fires per tota la ciutat. La principal és la d’economia verda i circular, que es fa al Parc Firal, però hem volgut dinamitzar les places del centre. Per exemple, a la plaça de l’Església, una fira de formatges catalans de proximitat on ve el propi productor a vendre’ls. A la plaça de Maluquer i Salvador, un market de productes artesans, amb aquest tarannà festiu. També la fira d’oficis tradicionals de la Porxada, i una fira especialitzada, Jugar per Jugar, heretada del model anterior, de fira multisectorial, que és la part que tenia més personalitat els últims anys, a Roca Umbert. És un itinerari que es pot fer a peu, i que també potenciem amb la mobilitat sostenible, el bus gratuït des del centre, per anar d’un espai a l’altre.
I per als professionals tenen l’EVC Lab?
Són jornades tècniques de la Fira d’Economia Verda i Circular que fem entre setmana abans de la Fira, adreçades només als professionals. Entre altres coses, és una manera de singularitzar aquest model de fira, de potenciar-lo, de cara als nostres interlocutors, perquè treballem amb molts partners; l’Agència de Residus, Acció de la Generalitat, Cambra de Comerç, Pimec, etc.
Quin abast té la Fira de l’Ascensió de Granollers?
L’altre dia deia que hem d’entendre l’Ascensió com un estat d’ànim. Visitant el Mercat del Ram, i prenent un cafè allà a la plaça, vaig pensar que el Mercat del Ram és un estat d’ànim. No se m’hi ha perdut res per anar a fer un cafè allà, però hi havia d’anar; veure els globus, notar la gent, etc. I l’Ascensió és igual. Internament, té un objectiu de cohesió social, de crear un sentiment de pertinença a la ciutat, i per això aquest projecte de fires, festes, tradició i cultura. Però té un segon objectiu, de donar visibilitat a la ciutat, una projecció econòmica amb l’economia verda. Per tant, té un abast comarcal i català. Comarcal perquè la tradició de l’Ascensió és compartida amb els municipis del costat, i català perquè si tractem de temes com per exemple la bioconstrucció, és un reclam que farà venir gent de tot Catalunya interessada en aquests temes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.