Entre les coses que m’han sabut més greu de caure del govern hi ha el fet que havíem treballat el projecte Next Generation de turisme sostenible, amb més de 3,1 milions de subvenció europea concedida, una xifra històrica. El vam parir de zero des de l’àrea de Promoció Econòmica i Turisme i no tinc l’oportunitat de tirar-lo endavant.

Vam ser força respectuosos amb l’equip de govern, i no ens vam apuntar cap punt en solitari. Però l’alcaldessa va apostar pels socis amb els quals, malgrat les diferències, hi ha més afinitat personal: l’amistat al davant de la capacitat o l’afinitat que podíem tenir amb Selva respecte als projectes estratègics. I malgrat que el grup de Junts, igual que jo mateix, està ara mateix sota la lupa de la fiscalia per culpa d’una votació al ple sobre un projecte per construir nou cases al sector de Montcal, amb alçàries reduïdes. Urbanisme havia emès informes positius i vam fer confiança a l’alcaldessa. Però els regidors de Més per Begur i Esclanyà es van abstenir, segurament perquè sabien que SOS Costa Brava ens duria a la fiscalia. Això, però, té premi.

Davant el pla director urbanístic de la Costa Brava, l’Ajuntament no hi ha pogut fer res. La Generalitat no va pensar gaire en els drets dels propietaris. Si volien salvar alguna cosa, calia parlar amb els afectats i negociar retallades, compensacions. Però des del govern municipal tampoc s’està fent res. Amb el POUM del 2003 es van fer esforços per salvar algunes zones, amb sentit. I ara, comptant que ja se n’encarregava la Generalitat, no hi veiem ni un pam més.

Sí, però en cas que la justícia acabi tirant enrere tot el que s’havia desclassificat o llimat en el PDU, no es preservarà res de nou. Caldria continuar parlant amb propietaris. O almenys esperar que s’aclarís què passa amb el PDU abans de gastar-nos 600.000 euros en la contractació d’un equip redactor. Però el problema, també, és que sense noves llicències d’obres no hi ha marge per invertir.

Que amb els ingressos corrents per impostos com ara l’IBI i les taxes més o menys es cobreix la despesa, però per invertir s’ha de recórrer al romanent i som esclaus que se segueixi construint. No estic absolutament en contra que es construeixi més, que quedi clar, però s’ha d’admetre que és una mala base, perquè no es pot urbanitzar fins a l’infinit i algun dia, a la llarga, es tallarà aquesta font d’ingressos.

S’està fent molt bona feina. Ja fa més d’un any que s’hi actua, encara érem al govern, però sobretot és mèrit del tècnic de medi ambient. Malgrat això, i que alguns privats continuïn regant o omplint piscines, el gran problema el tenim en les fuites de la xarxa d’aigua, per on perdem més d’un 30% d’aigua. I veig que s’ha perdut ritme de reparacions en els darrers mesos.

Substituir més canonades obsoletes, que tampoc són culpa d’aquest govern, però caldria reaccionar-hi. La reparació de fuites va a càrrec de la companyia, i és més econòmica que anar fent trams. Però en algunes zones on han aparegut i s’han reparat deu fuites en una secció d’un quilòmetre seria més pràctic posar-hi un tub nou que no pas solucionar una fuita i que se n’obri una altra uns metres més amunt o més avall. O posar tecnologia per mesurar els consums de cada sector i saber on es gasta massa aigua, o bé se’n perd. És una qüestió de voluntat política, com passa amb la necessitat de portar les aigües brutes a la depuradora de Pals.

Depèn del Consorci d’Aigües de la Costa Brava Girona, però és una urgència, perquè ara només es bomben cap a Pals les aigües brutes de l’àmbit de sa Riera, però bona part del municipi i la zona d’Aiguablava i sa Tuna continuen abocant-les al mar, amb dos emissaris. Podríem prescindir de la depuradora actual i alliberar l’espai per fer-hi habitatges protegits.

Fa 25 anys que no se’n fan, i si se’n fessin 100, segurament, trobaríem la demanda. El problema és que crec que arribarem a final de mandat i ja veurem si s’ha posat un sol totxo públic. De moment, en el primer ple del nou mandat van fer una modificació de crèdit –de 2,3 milions, mai vista– i van incrementar el pressupost dels vestidors del camp de futbol dels 800.000 euros que un mes abans havien retallat a 400.000, a la xifra actual d’un milió. I no hi ha ni un cèntim per a habitatges protegits, quan era una de les propostes de tots els grups.

El concurs havia quedat desert, segurament per la complicació de l’aparcament, i vam dir que si no es prioritzava l’equipament i es deixava de banda el pàrquing subterrani ens en desmarcàvem. Que es deixés sobre la taula, encara que no comencessin les obres abans d’eleccions. Van tirar endavant, vam votar en contra de mantenir el projecte. També podrien pensar, o es podia pensar des de fora, que era un moviment electoralista nostre. Però ja aquest nou mandat el nou executiu ho ha repensat: han descartat una planta d’aparcament i han rebaixat terminis i costos d’execució. Tan mala idea era oposar-s’hi?