Un 8, un notable. La gran oportunitat que hem tingut ha estat en la negociació dels pressupostos. El del 2023 i el que ha decaigut del 2024. En el del 2023 vam fer un annex d’inversions territorials. I d’aquí, el notable. En va sortir la partida vinculada al Trueta, a l’institut Comtessa Ermessenda de Girona, al CAP de l’Escala, a equipaments educatius com el de Sant Joan de les Abadesses, en infraestructures viàries... Però l’execució no ha tingut la velocitat que hauríem volgut. Això és responsabilitat del govern però se sent certa decepció que hi hagi partides que no es vegin en el dia a dia.

Crec que sí. I considero que han valorat molt positivament haver tingut sempre una actitud molt propositiva i de buscar el bé comú. Aquesta és la principal virtut que se’ns valora.

Un 4. Indicadors objectius marquen que hem reculat clarament. Un és evident, les proves PISA, que ens posen a la cua del nostre entorn educatiu. En energies renovables fins i tot el conseller Mascort ha dit que sent certa vergonya del que està passant a la demarcació. Catalunya està contribuint molt poc en la generació d’energia renovable. Estem parlant d’un 15%, quan a la resta de l’Estat i al nostre entorn europeu estan sobrepassant el 50. I, a les comarques gironines, hi contribuïm amb un 1%. En la gestió de la sequera, en tres anys no han estat capaços d’evitar restriccions molt dures per a la pagesia, el sector industrial, el turisme i els serveis. S’han perdut oportunitats.

Hi ha una infraestructura en què m’ha quedat l’espina, que és l’aigua regenerada del Besòs. L’última gran infraestructura és la dessaladora del Llobregat, obra del govern de Montilla. La nostra gran aposta és fer el mateix al Besòs, i per tant cobrir un terç de la demanda de l’àrea metropolitana de Barcelona amb una infraestructura que tenia els recursos econòmics i un termini d’execució d’uns catorze mesos. I això evitava que hi hagués un transvasament del Ter dels nivell del que hi ha hagut. I el govern dient que estaven aplicant el decret de la sequera. Però amb això no n’hi ha prou i cal donar més oferta. Aquesta infraestructura, per dir-ho ras i curt, està llançant aigua prepotable al mar. Que després és captada a Tordera i al Llobregat per dessalar-la. No té cap sentit.

Som partidaris de la transició energètica. I respecte a aquest projecte, la plataforma que es va dissenyar des del ministeri va atendre totes les al·legacions. I el que em sembla molt raonable, i comparteixo l’opinió del govern, és arribar a aquest acord per fer una plataforma experimental, el Plemcat, perquè puguem veure quins impactes té i com podem instal·lar el parc eòlic futur.

Perquè crec que no s’està explicant bé. La transició energètica la fem perquè l’actual sistema consumeix combustible fòssil i emet diòxid de carboni. D’altra banda, tenim l’oportunitat d’una reindustralització en clau verda i sostenible. I si no ho fem així, l’electricitat arribarà viatjant a través de cables. Per tant, línies de molt alta tensió. Tot té un impacte, fins i tot no fer la transició energètica. I sí, veure un parc fotovoltaic o un d’eòlic té un impacte. Però ningú parla del que suposa no assumir aquesta transició.

Fonamental. És el gran projecte de la primera meitat del segle XXI per a comarques gironines. No només en termes de salut, que per descomptat és un deute des de fa vint anys. Però, a més, ens dona una oportunitat de progrés econòmic molt important perquè, a part de les facultats i del que suposarà de regeneració d’habitatge i de mobilitat, és un pol d’atracció de llocs de treball a través del sector biomèdic.

Jo no faig el discurs que nosaltres ho fem tot bé i els altres tot malament. És veritat que s’han d’accelerar algunes inversions de l’Estat. Però també vull recordar que algunes estan pendents de la signatura del conveni entre el govern espanyol i la Generalitat. I hem d’intentar que aquests tràmits es facin al més ràpid possible. I, evidentment, hi ha endarreriments, com el desdoblament de l’N-2.

La mobilitat a les comarques gironines és un dèficit molt clar. Més enllà d’aquestes deficiències, també hi ha la manca d’intermodalitat entre el bus de l’interior com la Garrotxa i el Ripollès però també de la Costa Brava i la manca de connectivitat amb Rodalies. Hi ha uns decalatges d’horaris que no s’entenen. En els pressupostos que van decaure, vàrem introduir una partida específica en aquest sentit. En el desdoblament de l’R3, que connecta el Ripollès amb Barcelona, apostem per aquesta estació a Torelló perquè els veïns de la Garrotxa puguin arribar-hi a través de bus. I després tota la millora de la xarxa viària del Baix Ter, amb la variant de Torroella, i la variant de les Preses i Olot, un altre deute important per al bon desenvolupament de la Garrotxa i per als veïns del vial Sant Jordi, que també necessiten respirar un aire més pur.

L’única política eficaç és arribar a un 15% de parc d’habitatge públic. En l’àmbit de Catalunya, el nostre compromís és de 200.000 habitatges de titularitat pública, de construcció i rehabilitació. A comarques gironines estem al voltant d’un 9% d’habitatge públic. Per arribar al 15%, hem d’incorporar uns 500 habitatges cada any.

Nosaltres defensem com sempre la immersió lingüística. És veritat que incorporem l’aprenentatge de la llengua anglesa, que ens sembla que dona competitivitat i no es menja l’espai del català. Som fills de Marta Mata. I el nostre compromís és clar amb aquest model d’escola en català. Però he de recordar que la demarcació, i la comarca del Gironès, som els que encapçalem la ràtio de barracons. Per això tenim un pla de xoc de millora d’equipaments educatius i d’eliminació de barracons. I, finalment, una qüestió de ràtios. He escoltat ERC, que defensava la disminució de ràtios per tal que la qualitat educativa sigui millor. Però després és contradictori que s’hagin eliminat línies precisament dient que estaven per sota de la ràtio estipulada. El darrer cas, el de l’escola Camins de Banyoles.

Em continuo veient intentant en les properes municipals ampliar aquesta majoria per poder guanyar-les amb prou marge. Crec que és el meu projecte, el projecte amb el qual vaig començar, el que vull desenvolupar, el que sé fer millor i on soc més útil. El meu projecte és ser alcaldessa. Però vaja, falten tres anys!

És que tenim el pla d’infraestructures de residus i el pla de gestió caducat des del 2020. Estem sense eines de planificació i no s’ha fet cap nova instal·lació. I aquí els ajuntaments es veuen abocats a fer el que poden. Els residus de comarques gironines han estat escampats per tot Catalunya. L’operador de Solius diu que ho deixarà per impagament. La mala gestió és evident.

El Campus de Salut, l’habitatge, desburocratitzar l’administració, en infraestructures l’aeroport i la variant d’Olot, i la millora del sistema educatiu.

Crec que avançarem amb força a tot Catalunya i que això es veurà a la demarcació. Espero superar els tres diputats que tenim en l’actualitat.