Mentre esperen l’onada perfecta o aprofiten les que arriben, hi ha surfistes que duen un dispositiu adherit a la taula per mesurar la temperatura de l’aigua. Hi ha gent a qui li agrada passejar a la vora del mar que ja té l’hàbit de fotografiar un tram del litoral des del mateix punt per crear un time lapse que documenti la regressió de les platges i altres canvis en la línia de costa. SurfStainable i CoastSnap són dos projectes que busquen la complicitat de la ciutadania per recollir dades del medi marí i aplicar-les a la recerca per construir coneixement davant l’emergència climàtica. Aquestes i altres iniciatives de ciència ciutadana es van explicar fa poc en un dels actes satèl·lit de la Conferència del Decenni de l’Oceà que l’ONU va organitzar a Barcelona.

“En la recerca no hi ha recursos per estar monitoritzant a tot arreu en tot moment i les aportacions dels ciutadans quan surten a navegar, quan estan de vacances o quan fan bussejos esportius, són molt positives i útils per als científics”, explicava la biòloga marina de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) Paula López Sendino. Ella és una de les persones encarregades de coordinar la plataforma de ciència ciutadana Observadores del Mar, que integra 6.000 persones observadores, científics validadors de 40 institucions de recerca i més de 400 entitats col·laboradores, com ara clubs de busseig i de surf i altres entitats que fan de sentinelles al llarg del litoral per contribuir a diversos projectes. L’ICM ha activat projectes de ciència ciutadana relacionats amb la detecció de microplàstics a la platja, amb les praderes de posidònia o les algues invasores, amb deixalles submergides, amb meduses, peixos exòtics, tortugues, taurons i cavallets de mar, per posar alguns exemples. “Som en un punt crucial. Mai hem tingut tants problemes ambientals ni la necessitat d’entendre tant i tan ràpid el nostre ecosistema, així que ens hi podem involucrar més”, anima Edoardo Brodasca, un dels líders del projecte que habilita els surfistes a mesurar la temperatura de l’aigua amb geolocalització, que ja està actiu a l’Estat espanyol i a Itàlia.

Uns dels que ja ho han fet és Raúl Álvarez, del centre de submarinisme Krakendive de Tossa de Mar. Participa en un projecte pioner perquè els banyistes i bussejadors ajudin a localitzar xarxes de pesca fantasma que comprometen la biodiversitat i poden passar anys abandonades al fons marí causant la mort de tota mena d’espècies. L’objectiu de la iniciativa és formar voluntaris que alertin els experts cada vegada que es trobin un art de pesca perdut. Cada any n’extreuen una quinzena en operacions que, de mitjana, costen un miler d’euros i requereixen una preparació específica. “Un art de pesca perdut al fons del mar no s’ha de tocar mai si no s’ha fet formació per saber com extreure’l, perquè hi ha perill tant per als submarinistes com pel dany que es pot fer a l’ecosistema”, explica Álvarez.