L’Associació de Veïns del Parc de la Vall d’Hebron veu en el projecte de remodelació de la ciutat sanitària una oportunitat perquè s’abordi d’una vegada el soterrament de la ronda de Dalt. “Ja que es fa una obra faraònica com és l’edifici de les consultes externes, que sigui una mica més faraònica i posem fi a un problema de salut”, proposen. Fonts de la junta de l’associació no entenen per què no s’aborda primer el tram que genera més problemes de salut a causa de la contaminació ambiental. “Si vostè es vol posar l’etiqueta de districte de la salut, comenci per dir que el primer que ha fet és preservar la salut de la gent allà on hi ha més densitat urbana”, observen.

Les mateixes fonts asseguren que hi ha un greuge comparatiu amb Nou Barris, on fa anys que es va cobrir la ronda; o amb Sants, on es va tapar la Gran Via de Carles III: o amb les Glòries: “L’argument sempre és que és una obra molt complexa, de ciutat. Ho entenem. Doncs ara ja tenim un projecte de ciutat: el districte sanitari.” Els veïns es volen afegir a la política de respirar aire més net a Barcelona i denuncien que al barri s’ha anat en direcció contrària: “L’aire és cada vegada més brut perquè s’ha desviat el trànsit més contaminant a la ronda.”

Per tot plegat reclamen que es faci ja en aquest mandat el projecte executiu del tram més complicat i ja lluitaran “amb el següent govern perquè hi posi els diners”.

L’entitat veia amb molta esperança l’accés de Jaume Collboni a l’alcaldia perquè havia defensat el pacte de la ronda del 2015, però van ser l’única associació veïnal que no va anar a “fer-se la foto” amb el batlle quan els va cridar a l’inici del mandat perquè “en tot moment es parlava de fer un calaix”. Admeten que és més car soterrar-la, però recorden que en les reunions sobre el pla encarregat en l’època de Xavier Trias a arquitectes i enginyers en cap moment els van dir mai que l’opció del túnel no fos possible tècnicament.

El 15 d’abril els van convocar a la sessió constitutiva de la Comissió del Pacte per la Ronda de Dalt. Aquest cop sí que hi van anar, però per expressar el seu descontentament: “Totes les associacions vam sortir decebudes perquè tornaven a la casella de sortida i allargaven molt els terminis. Teníem un projecte consensuat i no entenem per què tornem a començar, com al joc de l’oca.”