Hem intentat fer un pressupost molt ajustat a la realitat, i, tot i els ajustos, per primer cop en 8 anys disposem de 450.000 euros per invertir amb recursos propis, sense endeutar-nos. Això ha implicat reduir personal i estalviar i controlar el dèficit en alguns serveis, especialment en el geriàtric, que amb un dèficit d’uns 600.000 euros anuals afectava tot l’Ajuntament.

Estàvem d’acord que el departament hi havia de contribuir, però mai més trobarem una subvenció de sis milions d’euros de la UE per tirar-lo endavant. Entenc que hi poguessin pesar també els criteris dels tècnics, però es podrien haver estudiat fórmules alternatives: altres subvencions o trobar empreses que poguessin entrar en una gestió mixta. I, sobretot, haver esperat al resultat de les eleccions o haver consultat la resta de grups dies abans dels comicis.

Vam convidar l’encara conseller en funcions d’Acció Social, Carles Campuzano, perquè veiés l’estat lamentable de l’edifici actual. És antic i s’ha anat ampliant com es va poder, però amb un resultat laberíntic i el compromís que va prendre és que hauran de preveure una partida. Però ara, a banda que es pugui presentar el nou pla d’equipaments de la Generalitat, també serà imprescindible que hi hagi nou govern i que s’actuï.

Salut va informar favorablement sobre la proposta anterior, però l’espai per a l’ampliació és just i no oferirà marge per a futures necessitats. El model d’assistència actual requerirà espais per a la medicina comunitària, o per a la pràctica de proves d’exploració, com ara les radiografies, que ara es fan als hospitals. Ens han demanat una alternativa i hem proposat la parcel·la d’equipaments sociosanitaris que ja figura en el POUM, pendent de l’endegament del rec del Raig.

El CAP a la nova ubicació tindria capacitat per créixer i hi hauria encara uns 15.000 metres quadrats per al geriàtric, vialitat i la bassa de laminació, o dipòsit de pluvials proposats per evitar inundacions. I respecte a l’expropiació de la carretera de Cruïlles i el carrer de l’Aigüeta, ens ha costat 450.000 euros, que ara ens vindrien bé per a altres coses. Els propietaris no volien vendre, ho tenim qualificat com a equipament sanitari i ara no ho podem revendre per a altres usos perquè seria injust per a ells.

Sí, a la carpeta de problemes antics hi ha el contenciós amb Sorea, amb un contracte nul des del 2017, però que continua prestant servei. Caldria haver liquidat la relació i en l’anterior mandat no es va fer. Nosaltres ja ens hi hem reunit quatre cops i en el ple de juny portarem una proposta de subhasta perquè alguna empresa presti el servei durant tres anys, amb possibilitat de pròrroga. Però amb vista a liquidar el contracte i abordar la municipalització del servei.

Abans hem de conèixer quina dimensió té el problema, quins costos, necessitats, l’estat de la xarxa, i formar tècnics de la casa, perquè ens falta coneixement. És l’altra qüestió que posem en marxa, a més del disseny del porta a porta per a la recollida de deixalles.

Des del 2015 hi ha un acord del ple que en demanava la implantació, però encara no s’havia encarregat cap estudi per fer-ho. Ho hem fet, demanant suport al Consell Comarcal, i la intenció és que, un cop tinguem la documentació, puguem planificar el servei, la maquinària i els recipients necessaris, i fer pedagogia. Però volem anar ràpid i posar-ho en marxa l’any vinent, perquè, si no, l’increment dels cànons de la Generalitat encarirà taxes a veïns i empreses.

Hem acabat les obres del dipòsit, i hi ha les canonades des dels pous d’abastament, 600.000 euros més, abans d’abordar a partir de l’any vinent la renovació de la tristament famosa canonada principal, amb un milió més. De moment, també s’ha habilitat una canonada alternativa d’urgència, per minimitzar els talls per les reparacions o futures obres. I l’any vinent encarregarem un pla director per saber quines inversions fan falta i assumir el servei o dissenyar una concessió.

El 80% de la zona urbana té riscos, i això ens limita el creixement. La zona més avançada és la del rec del Raig, on l’ACA ha de donar el vistiplau al projecte, d’uns quatre milions d’euros, i demanar subvencions de la línia que s’hauria d’activar a l’octubre, tot i que són molts diners i caldria abaratir-lo. I l’altra, del Daró, l’ha d’assumir la mateixa ACA, però ja el situen cap al 2030, i estem estudiant alternatives amb el polígon de l’Aigüeta, com ara un tancament perimetral amb un mur.

Sí, i amb comportes per als accessos. Ja s’ha aplicat en altres zones, com ara en el curs de la Tordera, i n’estem parlant amb els propietaris.

Esperem la darrera sentència i que sigui favorable, tot i que també hi ha la via de la inexecució de l’enderroc. Estem tenint converses amb el departament pensant que obrim un edifici que fa més de 10 anys que està tancat, i que caldrà actualitzar igualment segons la normativa ara vigent.

Si l’economia de l’Ajuntament era delicada, la dels bisbalencs en general també. Molt d’atur juvenil i entre majors de 50 anys, que volem revertir amb formació ocupacional, d’acord amb les cambres i l’empresariat. Ja s’estan impartint cursos, alguns per part de les empreses, en quadres elèctrics, renovables i la borsa de treball per rejovenir la plantilla del geriàtric, en què els assistents tenen moltes garanties que en poden sortir amb feina. D’altra banda, hi ha l’habitatge: el 2015 teníem quatre pisos socials i ara, cinc. Estem en contacte amb els grans tenidors; és lent. I tenim el problema de les ocupacions il·legals. La policia local té pautes clares per actuar contra les màfies que venien claus a gent de fora del municipi. Una altra dificultat afegida per integrar-los.

És cert que fer oposició requereix menys dedicació que l’alcaldia, i Salvador Illa també va instar els alcaldes a escollir. Crec que he compaginat les dues activitats, i em sabrà greu deixar el Parlament, perquè, com a jurista, treballar per fer lleis era el màxim. Però vaig començar en política municipal i el repte és reconduir els problemes històrics, i ara també en altres aspectes, com els socioeconòmics, de la Bisbal.