“La bona gestió és la clau”

“El pescador va iniciar, coincidint amb les marques, un procés en què ha passat de tenir una visió depredadora a empresarial”

“Hem de ser conscients entre tots plegats que en el món pesquer ens calia posar mesures a través d’unes regulacions”

El director del Museu de la Pesca, Miquel Martí, ha seguit i estudiat el procés de la marca de qualitat MANEL LLADÓ.

Posar una marca de qualitat a un producte com el peix ens porta a atribuir-li valor i qualitat

Joan Trillas Torrents - palamós

La creació de la marca de qualitat de la Gamba de Palamós representa per a molts experts un abans i un després. Es va obrir un futur on pesca, ciència, mercats, promoció, regulació i conservació es van començar a donar la mà. Miquel Martí, director del Museu de la Pesca, ha participat en aquest procés de canvi. Martí defensa la marca com a mecanisme per donar a conèixer un producte, però destaca tot el treball que s’ha fet després. Una de les conseqüències d’aquest llarg procés és el canvi cap a una mentalitat empresarial dels pescadors i la conscienciació cap a la preservació i conservació dels caladors.

Què entenem per marca de qualitat en el món pesquer?

És només una etiqueta comercial que ens serveix per donar un valor afegit al producte. Posar una marca, en aquest cas al peix, ens porta a donar-li més visibilitat.

I això ha tingut conseqüències?

Evidentment. Implica que l’has de tractar molt bé i vetllar pel seu estat de conservació. Tot això ens porta al fet que arribi al plat en les millors condicions. Però les conseqüències no s’aturen aquí, continuen.

En quina direcció?

Per un camí marcat per la traçabilitat; una connexió amb el territori que té la conseqüència, com s’ha vist, d’enfocar-lo en la direcció de prendre unes mesures determinades, que són necessàries en la gestió de l’entorn natural, ja sigui la gamba, el peix blau, l’escamarlà o el sonso, per posar només uns exemples. És a dir, calia regular el sector.

Un procés revolucionari.

Sí, perquè tots aquests mecanismes van reforçant aquesta connexió que comentava entre el territori i el producte; i això, i de manera natural, va portant a prendre més mesures per protegir aquest bé tan valuós.

És a dir?

Si el consumidor s’identifica amb el producte, si els mercats el comencen a demanar, no serem nosaltres qui farem malbé aquests recursos pesquers.

Una major conscienciació.

Hem de ser conscients que ens calia regular. I en aquest procés, la marca ha anat de costat amb la comunitat científica i les administracions. Tothom ha treballat molt i, el més important segurament, en la mateixa direcció.

Em ve al cap un exemple, el fundacional pla de gestió de la gamba o les àrees de repoblació de Blanes-Palamós-Roses?

I aquí s’ha de destacar el paper de la Generalitat, que hi ha apostat des del principi. L’administració ha regulat la pesca dels productes, prenent com a model, també, el que des de Palamós es va fer i es continua fent amb la gamba.

Un treball intens.

I com he assenyalat, sostingut en el temps. En el cas de la gamba, que poso només com a exemple, va prendre impuls quan va passar a ser responsabilitat de l’Ajuntament, amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors, restauradors i científics.

Seguim amb el cercle virtuós?

Sí, exactament. La marca de qualitat, que té un sentit comercial i dota el producte de prestigi, com hem explicat, ha comportat unes derivades que traspassen i s’expandeixen cap a la protecció del medi natural i les mateixes espècies. La marca de garantia té com a fill natural un pla de gestió del producte pesquer i aquest és la millor bandera per defensar-lo.

Aturem-nos en el sector pesquer. Com el veu?

Veig els pescadors menys preocupats pel total de les captures, que és el que passava abans. Ara són més empresaris. Pensen quin és el millor moment per vendre. El pescador ha iniciat un procés en què passa de depredador a empresari. I les accions no s’aturen!

Un camí obert, pel que veig.

Ara tenim la iniciativa de crear a Palamós un obrador per al peix de baix cost; tot i no posar-hi el nom marca té grans possibilitats. Un altre exemple, el 2008, en posar sobre la taula la creació de l’Espai del Peix, al port.

Una oportunitat?

Sens dubte! Però també un avantatge per al mateix Museu de la Pesca, que està implantat a Palamós, que va més enllà del territori i té vocació nacional.

Més enllà de la tradició?

I del patrimoni. Com a museus no ens podem ancorar en el passat. La gent preguntava sobre la gastronomia, el peix, la veda i, entre altres moltes coses, com tot això influeix al sector.

Centrar-se en el present.

I aquest present, que el museu tocava de passada, ens va portar a reflexionar sobre parlar de les espècies, el medi ambient, els recursos pesquers; tot això en clau actual, sense deixar de banda, evidentment, la recerca del passat. Què es descarrega en un port? Què es queda aquí? Quina és la millor manera de manipular el peix i com cuinar-lo. D’aquí que es compti amb una cuina professional.

Un nou pas més endavant.

Però, i això és molt important, l’Espai del Peix serveix per anar més enllà dels fogons, que també, i ens permet tocar molts temes: medi ambient, ecologia o història. També promocionar espècies de baix cost, que permetran tenir més eines per sobreviure als pescadors, més enllà de la gamba. L’espai ha servit per obrir la temàtica pesquera, fer pedagogia i, a més, donar cultura a molta gent que, potser, no hauria entrat en un museu com el nostre.