El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha declarat aquest dijous il·legal el tram autonòmic de l’impost especial sobre hidrocarburs (IEH) que es va aplicar a l’Estat espanyol entre el 2013 i el 2018, any en què es va suprimir i es va establir un tipus uniforme a tot el territori.

El tribunal amb seu a Luxemburg considera que la legislació comunitària “s’oposa a una normativa nacional que autoritza regions o comunitats autònomes a establir tipus de l’impost especial diferenciats per a un mateix producte i un mateix ús en funció del territori en què es consumeixi fora dels casos previstos a aquest efecte”.

El cas va ser elevat a la justícia europea pel Tribunal Suprem espanyol i enfronta la companyia DISA amb l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) a causa d’unes sol·licituds de devolució d’ingressos tributaris que aquesta societat va suportar corresponents al tram autonòmic de l’impost d’hidrocarburs. DISA, segons informa l’agència Efe, va argumentar que el tipus impositiu autonòmic de l’IEH contravé la directiva europea aplicable, i sosté que l’establiment de tipus diferenciats per raó del territori no està dins de les excepcions que contempla la norma europea, per la qual cosa ha reclamat a Hisenda la devolució dels ingressos indeguts.

La sala del contenciós administratiu del Suprem va optar per suspendre el procediment i plantejar al TJUE si la norma europea s’oposa a l’espanyola, que autoritzava les comunitats autònomes a establir tipus de gravamen de l’IEH diferenciats per territori amb relació a un mateix producte.

El tram autonòmic d’aquest impost es va imposar sota el mandat de Cristóbal Montoro en el Ministeri d’Hisenda i va estar vigent entre el 2013 i el 2018. L’1 de gener de 2019 va ser derogat i substituït per un altre sistema de finançament de les comunitats autònomes on s’estableix un tipus uniforme per a tot el territori.

En la seva sentència, el TJUE defensa que, tot i que la imposició de productes energètics i de l’electricitat “només està parcialment harmonitzat” i reconeix els estats “cert marge de maniobra”, aquest marge està “delimitat” a través de “l’estricte compliment” d’una sèrie de requisits.

Amb caràcter general, el tribunal amb seu a Luxemburg argumenta que permetre que cada estat membre de la UE pugui aplicar tipus regionals sense cap límit o mecanisme de control “podria perjudicar el bon funcionament del mercat interior, fragmentant-lo en grau més alt, i, d’aquesta manera, comprometre la lliure circulació de mercaderies”.