“En voleu més? Bé, és clar que en voleu més... Heu pagat per veure’m!” Entre bromes d’aquesta mena i cançons pop d’inqüestionable pulcritud va transcórrer, dimarts, el concert de The Divine Comedy, vehicle expressiu del nord-irlandès Neil Hannon, en l’Alma Festival del Poble Espanyol.

El grup, que, tot i no pintar-hi gaire cosa, va beneficiar-se comercialment de l’onada del britpop en la segona meitat dels anys noranta, tornava a Barcelona únicament dos anys després d’haver ofert un concert de grans èxits a L’Auditori i sense material nou a presentar, tot i que de la publicació d’Office politics –el seu dotzè i últim treball d’estudi, del qual dimarts no va sonar ni un sol tema– ja en fa tot un lustre.

Va ser, doncs, un altre concert basat en “el millor de” en què, progressivament, el públic, una significativa part del qual turistes de visita a la ciutat, va anar caient rendit a l’orfebreria de Hannon i companyia, que van inserir 20 temes en una hora i mitja de concert, inaugurat, després que el músic se servís del traductor del seu smartphone per donar la benvinguda en català, amb The certainty of chance i Generation sex i culminat, ja amb bona part de l’audiència ballant a la zona del recinte on no s’havien instal·lat cadires, amb To the rescue i Charmed life.

Hannon, amb corbata i tan ben arreglat com les seves composicions, no es va poder estar de recordar que Wonka, pel·lícula per a la qual ha compost les cançons, ha estat un gran èxit de taquilla, però també... que un dentista li va treure no fa gaire quatre dents, tot fent esforços per trencar el gel d’un concert que, potser, en algun moment, semblava funcionar amb pilot automàtic però que, amb una banda (teclats, melòdica, baix, guitarra, bateria) més que ben conjuntada, va acabar tenint, especialment en el tram final (When the lights go out all over Europe, National express, Tonight we fly...), més d’un moment especial.

L’Alma Festival, antic Festival Jardins de Pedralbes, que, de mica en mica, va trobant el seu nou encaix al Poble Espanyol, rep aquesta setmana Valeria Castro, Babasónicos i Vetusta Morla després d’uns primers compassos força trepidants amb Sheryl Crow, Glen Hansard, Queens of the Stone Age, Alice Cooper i, dimarts, la Divina Comèdia d’un Neil Hannon que, 34 anys després, ja, del seu debut, es continua fent estimar.