És cert que Carmen Díaz de Mendoza Aguado, comtessa de San Luis, va estrenar el març del 1924 una òpera titulada Don Juan no existe. Hi ha hemeroteca que ho confirma. El que no ha aparegut per enlloc és la partitura, i també sorprèn que s’hagi esbandit de la memòria aquest debut operístic. Fent recerca documental, la jove compositora Helena Cánovas confirma que es tracta d’una autora de fermes conviccions feministes i que la peça, amb tota probabilitat, era un cant en contra del masclisme d’aquella època (per exemple, no s’aprova el dret a vot femení fins a l’1 d’octubre del 1931). Després de tres anys de creació, aquest 8 d’agost es fa l’estrena absoluta al Mirador del castell de Peralada. Com a coproductors hi figuren també el Gran Teatre del Liceu, el Teatre de la Maestranza de Sevilla, amb la participació del Teatro Real i els Teatros del Canal de Madrid (que serà la següent ocasió de veure el muntatge, el maig del 2025). Si Cánovas s’estrena com a autora d’una òpera (de 73 minuts de música), també ho fan el dramaturg Alberto Iglesias, de llibretista, i la directora musical Jhoanna Sierralta. Bárbara Lluch, directora d’escena de la proposta, de fet, celebrava en la presentació que el festival hagués confiat a tres dones uns llocs de tant pes en la producció; “això sí que no existeix”, es lamentava. És una demostració més de com, un segle més tard, el feminisme encara ha de guanyar quotes de poder per arribar a una normalitat artística.

L’òpera Don Juan no existe és la consolidació del Premi Carmen Mateu de Peralada. La jove compositora osonenca Helena Cánovas (Tona, 1994) va rebre, de premi a la primera edició –un premi que vol catapultar joves valors de l’òpera i de la dansa a partir del record de la fundadora del festival–, l’encàrrec de la seva primera òpera. Va guanyar el premi davant d’una quarantena de candidats. Quan va agafar el telèfon, des de la seva residència d’Alemanya, els va preguntar: “Segur que no s’han equivocat?”, recorda el director Oriol Aguilà, agraït per la seva humilitat. Aquell va ser el primer encàrrec professional de composició per a Cánovas. A partir d’aquest agost s’agafa una excedència al departament de divulgació de la Deutsche Oper am Rhein, per poder assumir tots els encàrrecs que està rebent darrerament. Convençuda en apropar la música contemporània i l’òpera a tot tipus de públic, confia que hi hagi ocasió per tornar a treballar en la divulgació, més endavant.

L’obra parteix del llibret d’Iglesias. En comptes de centrar-se documentalment en l’autora de l’òpera original, han aprofitat per defensar tot el col·lectiu de creadores que van patir un ostracisme similar. Ha estat una mirada que, amb un joc dramàtic, que no volen revelar, arribarà al segle XXI, amb un repartiment de tres intèrprets: Natalia Labourdette (soprano), David Oller (baríton) i Pablo García-López (tenor). Labourdette dobla el paper de De Mendoza i, posteriorment, el paper de l’autora d’avui. Per la seva banda, els dos cantants fan d’amic de la comtessa quan van a veure el Don Giovanni i es desdoblen en altres papers com ara el del mític Don Juan. Musicalment, la partitura es desplega des de Cosmos Quartet (una formació d’una dècada de trajectòria amb la música contemporània habitual al seu repertori), el saxo d’Helena Otero i la percussió de Miquel Vich. La mateixa Cánovas també intervé perquè manipularà els sons originals a partir d’una aplicació digital que ha programat ella mateixa. És un joc de miralls entre el cos present i l’absent, entre la música natural i l’amplificada.

Per Sierralta, debutar amb una òpera contemporània li permet compartir la pressió amb els altres components de la companyia i assumeix que marquen el primer punt de referència. Efectivament, la directora d’escena celebra poder conversar amb l’autora fins a consensuar una proposta per completar el quadre: per Bárbara Lluch, la compositora “ha parit” la criatura però cada membre de l’equip de creació l’ha anat vestint, tenint en compte les veus dels altres, afegint-hi capes de lectures per convertir-ho en “una batalla contra el mite”.