Ens trobem que a les últimes eleccions [el 2019] el grup de Junts es va dissoldre i queda un buit. No hi havia grup i jo m’he passat tres anys sol anant als plens. Un grup de gent veu que les coses han de canviar i comencem a treballar per construir aquest Quart que ens agradaria. Construïm un grup i al final es decideix que sigui jo.

No, no, no teníem cap representant. A les eleccions del 2019 s’obté un regidor, que se’n va de trànsfuga i entra a governar amb en Carles [Carles Gutiérrez (Quart Actiu) va ser l’alcalde entre el 2017 i el 2023]. Accepta [Batlle] de col·laborar a l’equip de govern i Junts es queda sense representació, ni a l’oposició. I jo em quedo d’oient, vaig als plens d’oient. T’adones que la percepció que tens tu que es poden fer les coses diferent al poble és el sentiment de molta gent. I aquí es comença a construir el projecte. Jo no havia sigut regidor i la meva entrada a la política local devia ser cap al 2017 o 2018 quan en Jordi Batlle, l’exnúmero 1, em va trucar i em va dir si volia formar part del grup.

Tots van considerar que jo fos el cap de llista. Si el grup confia en mi, tinc l’obligació moral i ètica de tirar endavant el projecte perquè vaig ser un dels instigadors del projecte. Evidentment, em poso al davant, sobretot per responsabilitat.

La gran majoria no són militants de Junts. Jo sí que ho soc, i amb molt d’orgull. Gent de Quart va més enllà que Junts. Quan vols fer un projecte de poble, les sigles no són igual que a la política nacional. Aquí el que fem és buscar gent que tingui el mateix denominador comú, no parlem de sigles, parlem de visió de poble. Ganes de construir un poble excel·lent, amb uns serveis excel·lents, amb uns equipaments excel·lents, amb ganes de fer diferents coses. Gent de Quart és un grup de gent que ens uneix treballar pel poble... Al final, totes les maneres d’entendre un poble són vàlides.

Podríem haver governat en minoria, però vam estendre la mà a governar amb els diferents partits que evidentment no eren al govern anterior. No eren en Carles Gutiérrez (Quart Actiu). Vam estendre la mà a la CUP, a Esquerra i al PSC. La CUP i Esquerra van declinar la invitació i en Pere i l’Agus [l’exalcalde Pere Cabarrocas i el regidor Agustín Velasco] tenien clar que el mateix objectiu que tenien ells el teníem nosaltres: fora partidismes, treballar per al poble, millorar serveis, millorar equipaments i, per tant, va ser fàcil trobar-nos perquè compartíem el mateix objectiu.

Evidentment, això ha sortit en alguna conversa. Si quatre partits s’associen, i el primer, amb molta diferència, guanya i es queda a 30 vots i escaig d’obtenir cinc regidors i després són capaços d’associar-se Esquerra, la CUP, el PSC i Quart Actiu... A mi no m’haurien donat explicacions, ells haurien d’haver explicat a la gent per què s’ajunten els amics amb els enemics, els de dalt amb els de baix amb l’única voluntat de prendre la cadira al que guanya legítimament. La meva feina no dependrà mai d’una cadira política. Jo tinc la meva trajectòria professional. Si ells decideixen [haguessin decidit] fer aquesta martingala per prendre’m la cadira, estic convençut que la gent d’aquí a quatre anys els passaria factura.

Per exemple, un exemple clar és Figueres.

L’exemple clar és Figueres. Els ha funcionat? [El 2019] En Jordi Masquef va fer un gran projecte, es van ajuntar els amics amb els enemics [ERC va pactar amb Canviem, Guanyem i el PSC fa cinc anys, i Masquef va guanyar amb majoria absoluta el 2023, amb 13 regidors de 21] Perquè al final és allò que dius que mai faràs però que al final fas perquè t’interessa una cadira... [...]

Hem pogut aterrar, hem pogut començar a planificar projectes, a escoltar la gent, a prioritzar coses. I crec que hem fet molta feina. El que és normal és tenir projectes al calaix. I quan hem arribat ens hem trobat que no n’hi havia gairebé cap. Sabem que els ajuntaments petits com el nostre [Quart té 4.026 habitants, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya del 2023] necessitem tenir projectes al calaix quan surten subvencions.

S’ha aprovat el pla funcional de la biblioteca, que és el que dona el tret de sortida a començar a treballar amb el projecte de biblioteca. Hem aconseguit, per mi, una de les fites més importants: la cessió per 50 anys per poder excavar el poblat ibèric que existeix a la Creueta. Ho portàvem en el programa electoral. És una finca privada. I s’ha arribat a un acord amb el propietari [la família Prat] perquè ens cedeixi la muntanya. La Generalitat pensa que és un dels poblats ibers més importants, és al costat del riu, al costat de Girona i es pensa que pot ser un dels poblats més importants. Es preveu que s’hi pugui trobar ceràmica [...]. També s’ha aconseguit renovar el conveni que hi havia amb el Bisbat pel Gric, que és l’antiga rectoria [de l’església de Santa Margarida].

El Gric és l’antiga rectoria de l’església. És un acrònim de fa temps. L’antic alcalde Lluís Lloret va aconseguir una cessió amb el Bisbat que s’acabava. La principal mancança que ens hem trobat és la falta d’equipaments, tant esportius com socioculturals. L’edifici té més de 400 m² i calia una inversió important. Hem ampliat l’ús fins al 2047 i permet fer una inversió de quasi 200.000 euros. És un edifici de tres plantes i pretenem que siguin espais socioculturals per a les entitats, per a la gent de Quart.