No n’hi ha una única manera d’envellir. L’actual model d’atenció a l’envelliment se centra en les persones grans que estan en situació de dependència i no té en compte les persones grans que gaudeixen d’una bona autonomia i tampoc les que envelleixen prematurament a causa de situacions com malalties o addiccions. Davant d’aquesta realitat i tenint en compta que tendim a una societat cada cop més envellida on es preveu que el 2050 el 30,1% de la població tingui més de 65 anys i el 24,3% més de 85 anys, un percentatge que arribarà fins al 32,8% l’any 2070, la Taula del Tercer Sector ha posat sobre la taula l’heterogeneïtat de l’envelliment i ha demanat al Govern que “es replantegi l’acompanyament a les persones envellides amb una atenció més personalitzada”. L’estudi reclama posar els individus al centre i garantir el dret de les persones grans a decidir com volen viure aquesta etapa de la vida amb també més recursos i suport a les famílies cuidadores i una integració dels serveis socials i sanitaris.

Així ho ha reclamat la presidenta de l’entitat, França Alsina, durant la presentació aquest dijous de l’informe ’Envelliment(s): protagonistes, diversitat i avenç cap a un nou model d’acompanyament integral’, que l’entitat ha elaborat durant dos anys.

L’autor de l’informe, el doctor en antropologia Carlos Chirinos, ha reivindicat “la gent gran com a agents actius” i que s’atenen les seves demandes ja que “queda temps de producció social” i “trencar amb la idea que un envelleix als 65 anys i et toca fer coses de vell”.

També ha indicat que els diferents tipus d’envelliment estan condicionats per la classe social, el gènere o l’origen de cada persona, per la qual cosa “no podem parlar de només un tipus d’envelliment, si abordem el model com un únic tipus ja estem equivocats”, ha considerat, per reiterar a continuació que “cal un model de atenció centrat en les persones i els diferents tipus d’envelliment”.

A més d’incorporar un model d’acompanyament a l’envelliment centrat en les necessitats de les persones i incorporar-les com a agents protagonistes del procés i “no al revés, com passa ara”, l’autor ha proposat “crear ecosistemes locals per ampliar i reforçar els serveis de cura de proximitat públics, privats i comunitaris”.

Segons l’informe, l’atenció s’hauria de dur a terme en “àmbits territorials relativament reduïts perquè les persones grans puguin ser ateses localment, sense que això impliqui desvincular-se del seu entorn familiar, d’amics i de comunitat”.

Tot i la necessitat de desvincular la vellesa del que és estrictament dependència, el dossier ha constatat “deficiències” al Sistema per a l’Autonomia i l’Atenció de la Dependència (SAAD) i ha alertat que els recursos són “insuficients”.

En aquesta línia, l’informe ha destacat també la manca de places en centres de dia o residències i les llargues llistes d’espera. Chirinos s’ha referit a la situació del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) i del poc temps que es destina a l’atenció. No acostuma a garantir més d’una o dues hores diàries de cura i, a més, no atén els caps de setmana ni en horari nocturn. Així, el document ha recollit que el SAD ha passat de representar el 7% el 2012 al 15% el 2020, duplicant la demanda en 8 anys.

També subratlla “manca de places en centres de dia o en residències, amb les llargues llistes d’espera”, ja que el 2023 hi havia 10.938 persones grans esperant una residència i 3.078 per accedir a un centre de dia.

L’antropòleg ha assegurat que la “desinstitucionalització” de les residències és un fet i ha dit que s’està produint arreu de Catalunya i de l’Estat. Amb tot, ha avisat que cal ser curosos en la forma en què s’aborden aquests processos.