L’anuari del BBVA ressalta que durant el 2023 Catalunya va superar per primer cop des de l’esclat de la covid-19 els nivells de PIB prepandèmia i, en aquest sentit, observa que les comarques de Girona van ser les que més s’han recuperat del “xoc” que va suposar la covid-19, amb la Garrotxa, el Gironès i el Pla de l’Estany liderant l’avenç. En segon terme, s’assegura en l’informe, es va situar l’àrea de Barcelona, sobretot el Baix Llobregat i el Vallès Occidental; i Lleida va superar lleugerament els registres prepandèmia. En canvi, l’estudi assegura que a les comarques de muntanya (Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Pallars Jussà i la Val d’Aran) encara noten els “estralls” de la covid. En termes de valor afegit brut (VAB), Catalunya va créixer un 2,9% el 2023 respecte de l’any anterior. Aquest augment va ser “més intens” a les vegueries de la costa, entre elles les comarques de Girona (+3%) però també el Camp de Tarragona (+3,2%), ) i l’àrea metropolitana de Barcelona (+2,9%). En menys mesura van créixer les Terres de l’Ebre (+2,7%), les comarques centrals (+2,6%), el Pla de Lleida (+2,1%) i el Pirineu (+2%).

L’empenta terciària (4,0 %) situa a les comarques de l’eix gironí amb un avenç del Valor Afegit Brut (VAB) del 3,0 %. La millora del Valor Afegit Brut (VAB) a Catalunya el 2023 es va traduir en un avenç a l’eix gironí (Alt i Baix Empordà; Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès i Selva) del 3,0 % que, essencialment, va ser producte de l’augment del 4,0 % dels serveis, unes branques que aporten més del 70,0 % del VAB i que, tot i créixer molt menys que el 2022, es va mostrar molt dinàmiques (8,3 %), amb el suport de la recuperació de la indústria (2,6 %) mentre la construcció creixia força menys (1,1 %) i el primari retrocedia d’un -19,5 %.

L’increment del 2023 i els avenços 2021-22 han situat el VAB generat a la vegueria ja un 4,0 % per sobre l’assolit el 2019. En l’àmbit laboral, les pèrdues del 2020 (caiguda d’afiliats del -4,6 %) ja s’havien pràcticament recuperat el 2021, de forma que els augments posteriors han permès situar els 337 mil afiliats del 2023 un 8,4 % per sobre els del 2019, alhora que els 30,3 mil aturats es troben ja un 13,5 % per sota. L’avenç del terciari el 2023 va reflectir la intensa empenta dels serveis privats personals (44 % del VAB el 2022 i increment el 2023 del 4,2 %), tot i que van augmentar més la resta dels privats (un 4,8 % en unes branques que aportaven vora l’11 % del VAB), mentre els col·lectius van créixer menys (2,5 %).

La progressió del VAB dels serveis privats personals va ser el resultat de la continuïtat en la millora del VAB de branques vinculades, directament o indirectament, al turisme: transports (6,1 %), comerç (5,8 %) i hostaleria i restauració (5,5 %), es detalla en l’Anuari. Amb aquests registres, el balanç del VAB terciari a Girona el cicle 2019-23 ha estat d’un increment acumulat del 6,2 %, expressió de millores més intenses a la resta dels serveis privats no personals (11,3 %) que a les dels personals (5,8 %) i dels col·lectius (un 2,5 %).

Aquesta dinàmica es va traduir en positius increments, encara que força diferenciats, en afiliació als serveis: el 2023, fort augment del 5,1 % en els personals, increment de l’1,5 % a la resta de privats i del 3,5 % en els col·lectius. Tot plegat, un prou notable avenç del 4,0 % de l’afiliació terciària. Alguns indicadors reflecteixen prou aquesta progressió. Per exemple, en un àmbit més detallat de l’afiliació, destaquen els creixements en transports de passatgers (6,5 %), serveis de menjars i begudes (5,4 %), activitats d’entreteniment (3,2 %), venda i reparació de vehicles (3,2 %) i el prou notable increment al comerç a l’engròs i al detall (2,2 %).Del seu costat, d’altres van reforçar aquesta intensa millora: l’augment de més del 20 % dels passatgers a l’aeroport de Girona el 2023 fins als 1,6 milions, tot i que encara continuaven un 18 % per sota els valors previs a la COVID (el 2019 van ser 1,9 milions).