La responsabilitat social corporativa (RSC) és un concepte relativament nou, que les empreses han anat implantant sobretot des de finals de la dècada dels noranta. La finalitat de les polítiques d'RSC és tornar a la societat una part d'allò que la societat dóna a l'empresa, en forma d'accions vinculades a la solidaritat, als serveis socials, a la cultura o a la recerca, per citar-ne només alguns casos. Com diu Cristóbal Colón, president i fundador de La Fageda, “hi ha diferents graus de sinceritat en això de la responsabilitat social corporativa”. Ras i curt: hi ha qui ho fa per convicció i qui ho considera una estratègia més de màrqueting.

La cooperativa La Fageda, instal·lada enmig dels boscos de la Garrotxa, al petit terme municipal de Santa Pau, és una empresa on els conceptes bàsics de la responsabilitat social corporativa són l'ADN de la companyia. De fet, no hi hauria empresa si primer no hi hagués hagut un projecte social que la impulsés. Així ho manifesta Colón, psicòleg de professió, que el primer que fa és definir-se: “Jo no sóc cap empresari”. No deixa de ser un contrasentit que ho digui el màxim responsable d'una empresa que el 2009 va facturar pràcticament 10 milions d'euros, que ocupa 270 persones, que el 2009 va incorporar, en plena crisi, 23 treballadors i que el 2010 està tenint un creixement econòmic a l'entorn del 8%. Però és que La Fageda no és una empresa qualsevol.

El naixement de La Fageda es remunta al 1982, quan Colón i el doctor Torrell, cap de psiquiatria de la Garrotxa, es reuneixen amb els polítics olotins per explicar-los que volen muntar una empresa amb els malalts mentals de la comarca. El que els indueix a portar a la pràctica aquella “bogeria” continua sent avui la raó de ser de La Fageda.

Al darrere de la fàbrica de iogurts, flams i darrerament gelats i altres productes làctics, hi ha un projecte social que pretén aconseguir, mitjançant el treball, tornar als malalts mentals i als disminuïts psíquics la dignitat com a persones i treballadors. L'empresa és, en el fons, una eina terapèutica que permet trencar les cadenes que lliguen aquests malalts: l'aïllament, la marginació social, el sentiment que molts tenen, en paraules de Colón, de ser “un paràsit social”. Tenir un treball remunerat els ha permès tornar-se a sentir membres actius de la comunitat, sense deixar de ser conscients que pateixen una malaltia que, salvant distàncies, els afecta com un cert grau de miopia disminueix les capacitats d'algunes persones. “Nosaltres no curem ningú”, explica el president de La Fageda, “però tornem a la persona la responsabilitat d'haver de fer coses i d'haver de fer-les bé, perquè treballa per a una empresa que vol fer els millors iogurts del món”.

La Fageda, que actualment ocupa o atén el 100% dels malalts mentals i disminuïts psíquics de la Garrotxa, no ha volgut treure mai rendiment econòmic a nivell d'imatge de la tasca social.“Repsol fa un anunci on surt una persona amb una disminució psíquica. Nosaltres, que tenim molt més dret que ells a dir que treballem amb aquest col·lectiu, no ho hem fet mai”, explica Colón. Aquesta és una estratègia que està en els orígens de la marca:“Venem que fem un producte diferent, ben fet; que no n'hi ha cap com el nostre. El prestigi es guanya pel producte; el projecte social no hi té a veure, és una altra cosa”, conclou l'ànima de La Fageda.

els COMPROMISOS