gestió empresarial
Creure en les persones
Fa una setmana, el professor Franc Ponti, en el seu espai Aprendre a innovar, ens escrivia sobre la necessitat de disposar d'una zona d'innovació a les empreses “on les persones i els equips puguin fugir sistemàticament del pensament vertical i endinsar-se en l'exploració divertida i aventurar-se per nous camins”. I efectivament, el futur del management va en aquesta direcció i és lògic que sigui així. I ho és perquè el coneixement necessita expandir-se, el coneixement vol ser aplicat, el coneixement vol aprendre més i el coneixement no està fet per a la rutina. I el coneixement el tenen les persones i són elles les que volen expandir-se, les que volen aplicar el que saben, les que volen aprendre i no els agrada la rutina. És la lògica de la societat del coneixement. Al web www.managementexchange.com trobareu relats que van en aquesta línia.
CONFIANÇA.
Però què vol dir “creure en les persones”? Com diu l'experta en lideratge Núria Aymerich, vol dir reconèixer que “totes les persones som per naturalesa completes, creatives i plenes de recursos. Partint d'aquest principi, cadascú pot prendre la decisió de desenvolupar el propi lideratge, activant les fortaleses, eliminant les creences limitadores, aprofundint en el seu coneixement i progressant”. Si acceptem aquesta visió de l'ésser humà, acceptarem, també, que dins les organitzacions les persones estan disposades a assumir responsabilitats i compromisos, ara bé, això només ho fan quan es confia en elles.
CREDIBILITAT.
Tal vegada tot el que acabo d'escriure sembla incompatible amb un marc social necessitat d'una reforma laboral, amb una vaga general en contra i amb una taxa d'atur descomunal. Tal vegada, algú pot pensar que, efectivament, aquests són els problemes reals, i ho són. Però el que no pot ocórrer és que les fulles no ens deixin veure el bosc, és a dir: només podrà haver-hi una economia competitiva que sigui capaç de crear llocs de treball estructurals si les empreses innoven, i només podran fer-ho en un entorn organitzatiu que ho propiciï. Sent això d'aquesta manera, les empreses, però sobretot els sindicats, han de canviar de model mental. L'enfrontament entre el capital i el treball no és el mateix que l'enfrontament entre el capital i el coneixement. El primer és entre el poder i la ignorància (segle XIX); el segon és entre la rendibilitat i el saber, i alerta, el primer depèn del segon. Possiblement estem en el trànsit... possiblement, i tots n'estem aprenent, però la tendència és clara, i aquelles empreses que primer ho sàpiguen aprofitar disposaran d'una font important d'avantatge competitiu.
