Aprendre a innovar
Una paraula màgica: ‘PO'
Coneix el lector la magnífica campanya de màrqueting que fa servir la firma del moda Desigual per promocionar les seves noves col·leccions? Es diu Kiss Tour, i consisteix en trobades (del tipus happening) a l'aire lliure (llocs emblemàtics de París, Londres, Madrid, Barcelona...) on, mentre es fa la presentació de la col·lecció, tothom pot fer un petó a tothom. Les imatges que es poden veure a internet són fresques, divertides, atrevides, trencadores... En definitiva, provocadores.
El concepte de provocació o PO (provocative operation) és un dels més útils per a la innovació. Provocar és, bàsicament, desafiar els convencionalismes d'alguna cosa. Estem provocant si, per exemple, diem que l'aigua hauria de ser negra o que els diaris no haurien de tenir res escrit a dins. Provoquem també si afirmem que els hotels no haurien de tenir habitacions o que les aules d'una universitat no haurien de tenir taules ni cadires.
SACSEJADA.
Però, normalment, les empreses no tenen temps per a aquests exercicis out-of-the-box. Es limiten (recorda el lector el concepte zen del mes passat?) a deixar-se endur pel que és convencional, pel que és obvi i “normal”. Però la creativitat no entén en normalitats ni en convencions. Busca desafiaments, exercicis a la corda fluixa, sortides de to. Com a conseqüència de tot això, si no hi ha gent creativa a les empreses, aquestes acaben fent sempre el mateix i, finalment, moren.
Coneix el lector l'Umpqua Bank, una entitat financera californiana que ha reconvertit les seves oficines bancàries de forma provocativa? Hom hi pot prendre un cafè, comprar coses, asseure's en uns sofàs comodíssims, sentir música, menjar gelats... O els hotels Yotel, petites cavitats per descansar als aeroports? O la màquina de vendre gelats que només els expedeix si detecta un somriure empàtic del comprador, idea d'Unilever i SapientNitro? Totes aquestes innovacions tenen una característica en comú: desafien convencions.
Els temps que corren necessiten persones, equips i organitzacions capaços de treure profit de les idees més boges i escabellades. Provocar és, un cop reconegudes les assumpcions bàsiques d'un producte, servei o idea (els bancs deixen diners a qui els pot tornar), invertir-les (els bancs deixen diners a qui no els pot tornar) i a partir d'aquí generar idees creatives, com va fer el premi Nobel Muhammad Yunus amb el seu cèlebre Grameen Bank (‘banc dels pobres'), que dóna microcrèdits a persones amb molt poques possibilitats econòmiques.
