La Fira salta fronteres
La institució barcelonina obre una nova etapa que es basa a replicar els principals salons en països emergents.La crisi ha palesat que les fires més globalitzades han mantingut les xifres, mentre que les d'àmbit local han retrocedit
l'exterior és un dels eixos bàsics del pla estratègic
Fira de Barcelona ja té preparats el passaport i els bitllets per a la seva aventura internacional. A més, la institució centenària té els visats per a algunes conegudes destinacions emergents. La ruta també és molt clara: “La sortida a l'exterior és un dels eixos bàsics del pla estratègic de Fira de Barcelona”, explica Agustí Cordón, director general de la Fira. El cert és que a la revisió del pla estratègic que van aprovar al juliol hi van incloure la internacionalització com un dels punts calents que cal tenir en compte els pròxims anys.
L'obertura a l'exterior, que està organitzada en tres eixos, té en la rèplica de salons a altres països l'aposta més nova. El director comercial de Fira de Barcelona, Albert Planas, insisteix que es tracta encara d'un procés d'exploració i que no hi ha res confirmat, però que la maquinària per començar a volar ja té els motors a punt.
El mes de setembre es va posar en marxa un departament de desenvolupament de negoci dedicat a exportar “productes firals” fets a Barcelona cap a mercats emergents. La previsió és que els salons que funcionen més bé aquí i que a més tenen al darrere un sector empresarial potent, facin el salt. El Saló de la Piscina, Construmat, Hostelco, són alguns dels que tenen més possibilitats d'anar-se'n de viatge. La llista, però, no està tancada.
PUNTS EN EL MAPA.
L'objectiu és seguir més o menys el que ja ha fet la fira Alimentaria, considerada com una de les tres millors del món en alimentació i que se celebra cada dos anys. Aquesta va replicar a Mèxic el que està fent a Barcelona des de fa 30 anys. Tot i que en la versió mexicana no hi participa empresarialment Fira de Barcelona, una gran part dels expositors que van allà són espanyols i participants de la mostra catalana. A més, en la carpeta de projectes futurs, Reed Exhibitions Iberia té l'organització d'Alimentaria a la Xina.
I és que organitzar salons propis a fora té un benefici doble. D'una banda, ajudarà Fira de Barcelona a ampliar les seves fonts d'ingressos i diversificar mercats i, de l'altra, una fira liderada des d'aquí a l'exterior ha de servir també perquè el sector empresarial al qual va dirigit la fira agafi volada internacional.
I a més a més, indirectament, com explica el director general d'Alimentaria Exhibitions, Francisco Carrió, sortir a fora amb un saló propi serveix per donar més visibilitat al teu esdeveniment de Barcelona i contribueix alhora a captar expositors internacionals.
Les institucions alemanyes ja van creuar la frontera a finals dels vuitanta i es van convertir en un dels primers països exportadors de fires. La llarga tradició dels germànics en aquest camp i la seva aposta històrica per la internacionalització en tots els sectors, van fer créixer el nombre d'empreses alemanyes organitzadores de fires a l'estranger. Alemanya exporta actualment al voltant d'un centenar de salons.
Com bé saben les fires i les empreses alemanyes, la internacionalització ha estat una de les receptes més eficients per sobreviure a la crisi. Les empreses obertes a l'exterior han pogut resistir el terratrèmol econòmic millor que les que tenien totes les vendes concentrades en el cistell del mercat local.
El sector firal no ha estat una excepció en aquest fenomen. Segons una anàlisi de l'associació que agrupa les empreses exportadores de béns d'equipament, Amec, al final del 2009 les fires amb un perfil merament local havien registrat una disminució del 18% en expositors i del 23% en visitants respecte al 2008. En canvi, les mostres clarament internacionals només havien reduït el nombre de visitants escassament un 0,2% i l'espai un 1%, i els expositors havien millorat un 0,4%.
Àlex Flaqué, director de Barcelona Bridal Week, el principal saló de moda nupcial, explica que el fet que aquesta fira tingui un pes de visitants (60%) i expositors (40%) estrangers és el que els va permetre créixer un 2% respecte a l'any anterior tot i la cruesa de la crisi.
El fet és que, malgrat la retallada generalitzada del pressupost en màrqueting i promoció, les empreses no han deixat d'anar a les fires, però el que han fet és concentrar la seva assistència a les primeres de la fila i en aquelles que els permetia accedir a més mercats. En canvi, les d'àmbit més local acaben saltant més ràpidament de les preferències dels pressupostos empresarials.
La situació no és fàcil per al sector firal, que a més dels efectes de la crisi està en un moment de redefinició. A l'Estat espanyol el volum de negoci ha caigut un 30% en termes generals, 20 punts més que a Europa. “Aquí les fires s'han recolzat molt en el sector públic i ara que les finances de les administracions estan molt limitades la convocatòria de fires se'n ressent, i cada vegada ho farà més”, considera Francisco Carrió, que adverteix que es preveu una reducció substancial de fires i que només sobreviuran les que facin bé les coses. “Ens espera un any molt difícil; les empreses triguen molt a prendre decisions i nosaltres hem de mantenir les inversions per assegurar els èxits de la fira”, diu Carrió.
La irrupció d'internet i les noves tecnologies va facilitar l'accés lliure a una informació que abans monopolitzaven les fires, i per tant reinventar-se i donar valor afegit a les convocatòries es fa més imprescindible que mai. “Hem passat de ser espais d'intercanvis comercials a ser espais de coneixement i de networking, i això requereix molta inversió i esforços”, diu Carrió.
Així que el sector es troba en el moment de major baixada d'ingressos dels darrers anys i en el que més exigència d'inversió té. Amb aquest panorama, la iniciativa d'internacionalització de Fira de Barcelona a tres bandes ha rebut aplaudiments d'arreu. El director general d'Amec, Joan Tristany, considera que és una bona notícia. Ara bé, demana que reproduir salons a l'exterior serveixi per reforçar el sector industrial d'aquí. “Creiem que s'ha d'apostar per exportar les fires dels sectors importants i que no només sigui rendible per a les fires”, diu Tristany. Com explica Jordi William Carnes, primer tinent d'alcalde de Barcelona, el consistori –que junt amb la Generalitat i la Cambra de Barcelona participen en la Fira– està buscant acords per contribuir a aquest model de sortida a l'exterior.
Els altres dos eixos sobre els quals se sosté l'obertura internacional de la Fira són, d'una banda, atreure més expositors i compradors de fora dels que hi ha ara i, de l'altra, ser un bon imant per a grans congressos i salons internacionals. Segons les darreres dades, el 41% dels expositors que van passar l'any passat per Fira de Barcelona eren estrangers i el percentatge del visitants era d'un 25%.
La Fira aspira a captar grans esdeveniments internacionals com han estat el saló de mòbils Mobile World Congress, el ja desaparegut Bread and Butter –que va assolir una projecció internacional desbordant, amb més de 100.000 visitants– o els congressos de cardiologia o l'Itma.
Però Fira de Barcelona no és l'única de l'Estat que ha pres aquesta aposta de sortir a l'exterior. Les de Madrid i Bilbao han engegat també el seu pla d'internacionalització. En part, ajudades per un programa d'incentius a la internacionalització de l'Icex, l'organisme espanyol de l'impuls al comerç exterior.
El director general de Fira recorda que Barcelona ha aconseguit el lideratge en salons firals industrials i professionals, una posició que es concreta pel fet que té una quinzena de salons que són referents internacionals. “Des d'aquesta perspectiva, la nostra competència es troba a les grans fires alemanyes, italianes o franceses”, afegeix Cordón.
Que Fira de Barcelona és una peça clau per a l'economia del país i de la ciutat és un fet en què tothom hi està d'acord. Les xifres parlen per elles mateixes. Anualment genera un impacte econòmic sobre la ciutat i el seu entorn de 2.200 milions d'euros, dóna feina a més de 42.000 persones i és una de les eines clau de promoció per als sectors econòmics. De fet, malgrat els missatges apocalíptics que alertaven que amb internet el món firal estava condemnat a mort, el cert és que les fires estan encara molt vives i l'empresariat hi confia molt com a eina de promoció. Segons un estudi que va fer Esade per encàrrec de la Generalitat sobre el sector firal, per al 48% dels expositors la fira encara és el principal mitjà de promoció per aconseguir nous clients, i el 63% considerava que el rendiment d'imatge de marca i d'empresa que dóna la fira compensa el cost que comporta participar-hi.
El saló de la maquinària tèxtil, les altres olimpíades
El 2011, Barcelona acollirà el saló internacional de maquinària tèxtil Itma, un esdeveniment firal que cada tres anys se celebra en un lloc del món i que per a gent del sector de la maquinària és equiparable a les olimpíades.
Només aquest esdeveniment genera un impacte econòmic sobre el territori que l'acull de 800 milions d'euros. Una xifra gens menyspreable per als temps que corren. I no només això: les empreses catalanes de maquinària que cada edició es traslladaven allà on fos, l'any que ve s'estalviaran el cost de l'allotjament i desplaçaments. Les expectatives són altes per a aquest saló, que ajudarà a donar més visibilitat internacional tant a Barcelona com al sector local de béns d'equipament.
A més de la gestió de la Fira (premiada en diferents ocasions), Barcelona com a ciutat és un dels punts forts que té el sector firal per atreure esdeveniments i congressos d'aquestes dimensions. El tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Williams Carnes, explica que el 50% dels visitants que arriben a la ciutat ho fan per alguna activitat firal o congrés. El repte, segons Williams Carnes, és convertir el visitant de les fires en un ciutadà consumidor. “Estem desenvolupant tecnologia per facilitar a l'assistent a les fires i congressos serveis que li facin més còmoda la seva estada a la capital catalana”, avança.
Segons les darreres dades del Departament de Comerç, durant l'any 2011, en el seu conjunt, Catalunya promourà més de 441 activitats firals, d'àmbit local i comarcal, estatal i internacional.
Des de fa anys totes les comarques catalanes tenen almenys un esdeveniment firal.
Créixer en metres cúbics
Per sortir a vendre a l'exterior s'ha de tenir un producte diferenciat. El gran repte dels salons, segons els experts, és tenir tres elements: apartat comercial, programa formatiu i networking. Segons Francisco Carrió, cada vegada té més pes el tercer i, per tant, serà millor com més qualitat tinguin els assistents a la Fira.
A Fira de Barcelona tenen present aquests requeriments i s'han posat com a consigna que més que créixer en metres quadrats han de créixer en metres cúbics, és a dir han de donar el major contingut possible a cada esdeveniment, i això, com explica Agustí Cordón, una vegada es donin per acabades les obres d'ampliació a Gran Via. Fira de Barcelona, comptant també el recinte de Montjuïc, disposarà d'una de les superfícies firals més importants d'Europa, amb més de 405.000 m² dedicats a exposició.
