Un 62,3% dels catalans expliquen que els agradaria muntar la seva pròpia empresa en els propers anys, però un 63,8% no sabrien muntar-la sense ajut exterior, segons l'enquesta d'hàbits empresarials que la xarxa de blocs Ocio Networks va fer als seus usuaris entre el novembre i el desembre. L'estudi mostra com els catalans acusen les administracions públiques de no fomentar la creació d'empreses –només un 14,2% pensen que ho fan-, però a la vegada desconeixen mesures de suport: per exemple, un 42,4% ignoren que hi ha l'opció del cobrament únic de la prestació d'atur si s'inverteix en la creació d'un negoci. Aquí també es culpa els governs, ja que un 81,7% afirmen que les institucions no ofereixen prou informació per promoure l'autoocupació.

Si vostè és dels que, per gust o per força, es plantegen crear una empresa, ha de tenir en compte que un 80% dels projectes fracassen abans dels cinc anys i que un 95% no duren més de deu anys. Ajudar a evitar els errors que provoquen aquesta alta mortalitat empresarial és un dels objectius del llibre Ha llegado la hora de montar tu empresa, d'Alejandro Suárez Sánchez-Ocaña, director executiu d'Ocio Networks i empresari del sector de les noves tecnologies, que com a emprenedor o business angel ha invertit en noves empreses dels sectors de l'hostaleria, la biotecnologia i els mitjans de comunicació.

La idea de negoci inicial té poca importància.

De les moltes raons que animen a crear una empresa, n'hi ha una que és especialment perillosa: “Perquè he tingut una gran idea”. Suárez diu que la voluntat d'emprendre no ha de partir d'una idea, sinó d'una convicció personal que s'està fet per convertir-se en emprenedor o empresari. Assegura que les voravies de les carreteres estan plenes de cadàvers d'emprenedors que van creure que tenien la gran idea, i que la cosa va al revés: quan l'emprenedor està convençut que és el moment, ha de fer el salt i sortir a buscar la seva idea, que és un mitjà. Més important que la idea inicial és la formació de l'equip que l'ha d'executar.

Les mares són un dels perills més grans.

En temps de crisi, molts pensen que cal ser prudents, estar-se quiets per continuar sortint a la foto i ajornar la presa de riscos fins que hagi escampat. Per això, “un dels enemics més grans de la cultura emprenedora del país... són les mares!” que plantegen dubtes amb frases com ara: “Fill, però per què no deixes de fer aquestes bajanades i treballes al banc com el teu pare?”. No feu cas de les mares, perquè quan les coses van malament moltes companyies es bloquegen per la por i no veuen les noves oportunitats de negoci.

Un altre factor determinant és la poca vocació d'empresa que hi ha al país, que recela dels empresaris, als quals veu com uns personatges que intenten pagar el mínim i exigeixen el màxim sense assumir mai les seves responsabilitats.

No fer números comptant amb ajuts públics.

UE, ministeris, conselleries, ajuntaments... anuncien subvencions i altres tipus d'ajuts per als emprenedors, però molts són inexistents o, quan es demanen, no es compleixen els requisits per accedir-hi. “Et recomano -diu Suárez- que per començar assumeixis que les ajudes no existeixen (...), ja que malgrat existir tendeixen a zero (...) Si pel camí pots disfrutar d'alguna subvenció, agafa-la com un extra”.

Sobre la inversió inicial, si s'opta per socis capitalistes -particulars o business angels- s'ha d'anar amb compte de no deixar-los més del 30% de la companyia, per mantenir-ne el control.

Estar sense feina no és motiu suficient.

Un 44% dels nous negocis creats l'any 2009 van ser impulsats per desocupats i el 50,4% dels catalans asseguren que es plantarien pel seu compte si estiguessin a l'atur, mentre que un 31% esperarien trobar una altra feina d'assalariat. Si és del primer grup, ha de tenir present que estar sense feina no és motiu suficient per intentar muntar una empresa. “Si no poses tots els teus sentits i energia al cent per cent en el projecte, fracassaràs.”