L'1 de gener va entrar en vigor el reial decret 1788/10 de modificació del reglament de l'IRPF per adequar-lo a la iniciativa aprovada al març per incentivar l'ús del transport de públic entre els assalariats amb l'exempció de tributació de les quantitats pagades per les empreses per aquest concepte. Les targetes electròniques de transport només poden servir per utilitzar el transport públic i col·lectiu de viatgers per fer els trajectes de casa a la feina, amb un límit anual de 1.500 euros i un de mensual de 135,36 euros, i han de ser numerades, nominatives, intransmissibles i no reemborsables. A diferència d'altres sistemes de retribució en espècie com ara el pagament de restaurants, l'ajuda al transport no es pot pagar amb xecs o tiquets; els bitllets s'han de comprar necessàriament amb targetes moneder.

Si bé l'objectiu de la mesura és contribuir a reduir les emissions de diòxid de carboni i evitar els embussos, el benefici per als treballadors és un estalvi per la menor tributació, mentre que per a les empreses és un mecanisme per oferir als treballadors millores estalviant costos, ja que no cotitza a la Seguretat Social. A excepció de Barcelona i Madrid, on més de la meitat de la població activa utilitza el transport públic per anar a treballar, el vehicle privat és el més utilitzat, però, segons dades de Sodexo, el 73% de la població estaria disposada a plantejar-se utilitzar altres mitjans si l'empresa corregués amb les despeses. Però pagar el tren o l'autobús amb aquest sistema és avantatjós per al treballador encara que l'empresa no li pagui la despesa i la hi descompti de la nòmina. En el cas d'un assalariat que tingui una retenció a compte de l'IRPF del 20%, si compra per aquest sistema un abonament de transport de 50 euros s'estalvia 10 euros. Tractant-se de transport públic, es pot incloure el viatge amb metro o autobús fins al treball, però també un desplaçament amb tren o amb avió. Com que l'import màxim anual és de 1.500 euros, l'estalvi total d'aquest empleat no superarà els 300 euros.

BM Plan, que el 2003 va treure al mercat les targetes com a alternativa a pagar al restaurant amb val, ja ha ampliat el seu catàleg amb el servei de transport, però altres companyies no ho han fet perquè tenen dubtes sobre la seva aplicació. Edenred (antic Accord Services) explica que està preparada per comercialitzar-lo, però que ho farà tan bon punt la direcció general de Tributs hagi aclarit els dubtes que se li han presentat, i que mentrestant ha iniciat una tanda de converses amb els diferents agents implicats en aquest benefici social per salvar, entre uns altres, les adaptacions tecnològiques que la nova targeta requereix per operar en la xarxa de transport públic.

La principal incertesa que apunta Edenred és fins a quin punt una empresa pot corroborar que els seus empleats utilitzen la targeta només per pagar el transport, ja que els bitllets es poden comprar en estancs i quioscos i no hi ha manera de saber si finalment es fa servir per comprar tabac.

El fet que la partida destinada a les targetes de transport no s'inclogui en la base de cotització de la Seguretat Social també planteja un altre dubte. Les empreses poden incloure en la nòmina un plus de transport que no cotitza si la quantitat no supera el 20% de l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (Iprem), i no queda clar si aquest benefici fiscal és compatible o excloent amb el nou benefici.

La normativa de l'impost sobre la renda preveu la possibilitat de, sense elevar el salari brut, incrementar el sou net dels empleats. Això és factible a través del que es coneix com a retribució flexible. Determinats productes com ara el tiquet restaurant, les assegurances mèdiques, els cursos de formació o el tiquet guarderies gaudeixen d'una exempció total en l'IRPF, dins d'uns límits. Si el treballador obté aquests béns i serveis a través de la seva empresa en lloc d'assumir-los directament, pot reduir la seva base imposable. El més estès és el tiquet restaurant, que estableix una deducció màxima de 9 euros diaris.

Un dels serveis amb els quals es poden aconseguir unes desgravacions fiscals més grans és el de guarderia, que les empreses poden oferir als seus empleats amb fills en edats compreses entre els 0 i 3 anys. L'ajut no cotitza a la Seguretat Social i està exempt de l'IRPF i de l'impost sobre societats. Sodexo posa com a exemple que un empleat amb un sou de 25.000 euros bruts anuals que decideix demanar 11 xecs de 350 euros cadascun del pla de retribució flexible que li oferix la seva empresa estalvia 955 euros anuals.