L'IVA insuportable
Pimes i autònoms demanen que s'apliqui immediatament la directiva que permet autoritzar-los a no ingressar l'IVA de les factures no cobrades. Amb el nou sistema, els catalans no haurien d'avançar 195 milions d'euros anuals
Les pimes i els autònoms catalans ingressen cada any a Hisenda 195,2 milions d'euros per l'IVA de factures que encara no han cobrat, segons els càlculs del sindicat Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha). Catalunya ocupa el primer lloc entre les comunitats autònomes amb més IVA pendent de cobrament, davant de Madrid i Andalusia. La majoria del volum de l'IVA repercutit pendent de cobrament a causa de la morositat correspon a Barcelona (165,2 milions), seguida de Girona (14,1 milions), Lleida (8 milions) i Tarragona (7,8 milions).
La legislació sobre IVA estableix que l'impost és exigible en el moment que s'efectua el lliurament de béns o prestació de serveis, i no quan s'emet la factura o es realitza el seu cobrament. Davant la morositat dels seus clients, les empreses tenen tres possibilitats:
a) Sol·licitar un ajornament del pagament de les quotes, pagant un interès de demora del 5% anual.
b) Si es tramita un concurs de creditors, rectificar la factura impagada quan es dicti la declaració de concurs i abans de la notificació a les parts.
c) Esperar un any des de l'impagament per poder modificar la base imposable i rectificar la factura, sempre que s'hagi instat el pagament mitjançant reclamació judicial o requeriment notarial (si el deutor és un particular, no es pot fer si el deute sense IVA no supera els 300 euros.
Són procediments lents, que no solucionen els problemes d'unes empreses que tenen clara quina és la solució, la que també proposa Gestha: només ingressar a Hisenda l'IVA efectivament cobrat. No hi ha cap impediment jurídic per fer-ho, després que el Consell de la UE va aprovar el juliol passat la directriu 2010/45, que modifica la relativa al sistema comú de l'impost sobre el valor afegit pel que fa a les normes de facturació, que els estats membres han de transposar a les legislacions pròpies abans del 31 de desembre de 2012. “El Consell ha entès -diu la directriu- que per ajudar les petites i mitjanes empreses a les quals resulta difícil abonar l'IVA a l'autoritat competent abans d'haver rebut elles mateixes el pagament de l'adquirent o el destinatari, resulta oportú oferir als estats membres l'opció d'autoritzar que l'IVA es declari conformement a un règim de comptabilitat de caixa que permeti al proveïdor abonar l'IVA a l'autoritat competent quan rebi el pagament per un lliurament o prestació i que estableixi el seu dret a deducció quan realitzi el pagament per un lliurament o prestació”.
Gestha demana que la directriu es transposi sense esgotar el termini, i en la mateixa línia s'ha pronunciat la comissió economicofiscal de la patronal catalana Pimec, que ha creat un Observatori de la Liquiditat, que com a primera mesura reclama l'aprovació al Congrés dels Diputats de la proposició de llei, ara en període d'esmenes, sobre l'ingrés de l'IVA en el moment del cobrament i no d'emissió de la factura, cosa que alliberaria molts recursos a pimes i autònoms. La tramitació d'aquesta proposició del PP va ser aprovada per unanimitat el febrer de l'any passat, després que el govern socialista no va fer cas d'una proposició no de llei semblant aprovada l'abril de 2009. D'altra banda, el grup mixt, el grup català i el PP han presentat al Senat esmenes al projecte de llei d'economia sostenible que proposen el mateix. La Federación Nacional de Asociaciones de Tabajadores Autónomos (ATA) ha demanat a tots els grups parlamentaris que donin suport a aquestes esmenes perquè “els serveis que presten els autònoms a les administracions els ingressen amb un retard de més de cinc mesos, mentre que els autònoms es veuen obligats a avançar el 18% corresponent de l'IVA. És a dir, que els autònoms estan finançat les administracions i no al contrari”.
Segons un estudi d'ATA, més del 90% de les administracions públiques incompleixen la llei contra la morositat, segons la qual l'any passat havien de pagar a 55 dies i el 2011 ho han de fer a 50. Mentre el sector públic a l'Estat espanyol paga a 158 dies (67 de mitjana a la UE), les empreses triguen 101 dies a pagar les factures (57 dies de mitjana comunitària). Per al 20,3% dels autònoms, la morositat, tant pública com privada, supera els 361 dies. Al novembre, el sector públic de l'Estat espanyol devia 34.000 milions d'euros a pimes i autònoms. La reforma de la llei de morositat aprovada el juliol passat redueix a un màxim de 60 dies el termini de pagament entre empreses i a 30 dies el termini per a l'administració a partir del 2013; fins llavors hi ha un calendari transitori.
El PP ha registrat una proposició no de llei en el Congrés dels Diputats amb la qual pretén establir un sistema de “compte corrent” que permeti compensar tots els crèdits i deutes tributaris “reconeguts per acte administratiu” que les administracions tinguin amb pimes i autònoms, a través d'ajornaments i fraccionaments en el pagament d'impostos. També demana que mentre no es desenvolupi aquest mecanisme el govern espanyol habiliti la possibilitat de presentar aquests deutes reconeguts com a avals per al pagament d'obligacions tributàries ajornades o fraccionades.
Pagar a 30 dies... amb excepcions
Les empreses i el sector públic hauran de pagar als seus proveïdors per regla general en un termini màxim de 30 dies, segons la nova directiva comunitària per lluitar contra la morositat en les operacions comercials que el Consell de la UE va aprovar el 24 de gener, i que els Estats membres han d'adoptar en el termini de dos anys. La norma té com a objectiu garantir que les pimes no pateixin problemes financers per retards en el cobrament de factures de les administracions i les grans companyies.
Per a les autoritats públiques, només en “circumstàncies excepcionals” el període de pagament podrà allargar-se més enllà de 30 dies, però en cap cas es podrà passar de 60 dies i serà necessari presentar una justificació per a qualsevol pròrroga. Per als hospitals, els estats membres podran fixar terminis de pagament distints de fins a 60 dies. Aquesta excepció s'inclou per la naturalesa específica d'aquests centres, que solen finançar-se a través de reemborsaments, en virtut dels sistemes de seguretat social.
En els pagaments d'empresa a empresa, el termini general de 30 dies es pot allargar fins a 60 si totes dues parts hi estan d'acord, i es pot allargar més si hi ha un “acord exprés” entre el creditor i el deutor que no sigui “extremadament injust” per al primer.
L'interès de demora si es retarda un pagament es fixa en el tipus de referència més un 8 per cent.