Les empreses que sobreviuran o que apareixeran durant aquest segle són i seran empreses amb una clara aposta per la innovació, per la creativitat i pel disseny; unes empreses que aprendran a fer això en unes condicions d'optimització de preus perquè aquesta és una de les moltes i positives herències d'aquesta crisi: el trencament del paradigma que més preu vol dir, de manera automàtica, més qualitat. I això suposarà un model d'empresa necessàriament més orientada al seu mercat i als seus clients –per saber, exactament, què és el que demana i aprecia aquest client– i una empresa que potenciï l'aportació de valor dels seus col·laboradors per establir les màximes opcions de diferenciació davant els seus competidors.

Com sempre, hi ha de tot. Però tot i que hi pugui haver, i n'hi ha, empreses que no estiguin en la línia del que hem comentat abans, aquella empresa que no aposti decididament per una clara orientació al seu mercat extern i reforci la consideració i gestió del seu mercat intern –insisteixo, els seus col·laboradors i el seu talent, una cosa que la competència no pot improvisar–, tindran pitjor pronòstic de supervivència a mitjà i llarg termini que aquelles empreses que ho facin.

La crisi és un moment igual de bo o de dolent que qualsevol altre per muntar una empresa. El que cal, en aquests moments, és no errar el tret perquè el nivell de tolerància a l'error és menor ara que en moments expansius en què has d'equivocar-te molt i molt perquè les coses no rutllin bé per una bona idea. Cal tenir l'orella molt posada en el mercat i escoltar el que el mercat demana ara i ser decidit a donar al mercat el què necessita.

Els emprenedors acostumen a veure més oportunitats allà on els altres poden veure només problemes o dificultats. Els recomanaria que aquesta intuïció la poguessin seguir tot enfortint-la amb un potent coneixement de quin serà el seu mercat objectiu. També haurien de tenir clar com estructuren, amb quins valors i amb quina filosofia, la gestió dels seus col·laboradors. Només així podran identificar quins valors ha d'aportar el seu producte o servei per encaixar en el mercat objectiu que persegueixen i el model d'empresa que –a partir d'aquí- volen construir.

Es poden fer més coses per afavorir el procés de creació de la pròpia empresa: simplificació administrativa; flexibilització d'aspectes com la contractació i manteniment d'empleats; i, prèviament a tot això, la configuració d'un entorn social, cultural, acadèmic i de valors perquè sigui atractiva la via de la creació d'empreses. Manquen iniciatives de suport a l'emprenedor i sobren idees que fomenten la formació per la formació tot i a risc d'invertir en places d'estudiant que no aportaran més riquesa social ni econòmica. No estic fent apologia de la no-qualificació, el que dic simplement és que no només existeix aquesta via per generar ocupació i riquesa i per aprofitar talent i recursos en un país.