Els dilluns al sol
Traslladar tots els festius de l'any al primer dia de la setmana és una reivindicació que endreça el calendari però que genera controvèrsia
Quan fa un parell d'anys l'aleshores conseller d'Indústria, Josep Huguet, va suggerir que es traslladessin tots els festius de l'any a dilluns, es va generar un sonat debat públic entre els detractors i els defensors de la idea.
La proposta no era nova: en altres països europeus ja feia temps que havien decidir posar ordre al calendari festiu anual i concentrar les festes en dilluns. Així, segons els arguments a favor del canvi, el festiu no interromp el ritme de la setmana i s'aconsegueixen caps de setmana de tres dies. Però d'aquesta manera es desterrarien els esperats ponts dels quals gaudeixen molts empleats, com el del mes de desembre passat, en què el dia laborable entre la Puríssima i el dia de la Constitució es va convertir en festiu per a la majoria.
Comertia, l'associació catalana de l'empresa familiar del comerç, que representa una cinquantena de firmes, amb més de 4.000 establiments, fa temps que en el seu decàleg de peticions té el trasllat de festius, tret de Nadal i Cap d'Any, a dilluns. El president d'aquesta agrupació empresarial, Jordi Tarragona, argumenta que les festes entre setmana perjudiquen la productivitat no només del comerç sinó també de la indústria, l'administració i el sector serveis. “Després de cada dia de festa es trenca el ritme d'activitat i cal destinar temps a escalfar els motors de les instal·lacions i les persones”, diu.
OPORTUNITAT.
En canvi, les veus en contra de concentrar els festius en dilluns entenen que aquesta decisió seria posar un pegat a un problema molt més ampli, que és el de l'organització del temps de treball actual. “Amb aquestes mesures crec que no estem resolent el problema de fons, i es vol aprofitar per treure els avenços que s'han assolit”, opina la secretària d'igualtat i polítiques socials de la UGT, Raquel Gil. Per la seva banda, la directora de la Fundació de Recursos Humans, Anna Fornés, considera que és un risc que es caigui en el reduccionisme en aquest debat. “Sovint hi ha la sensació que som un país amb molts festius, però al final el que cal tenir en compte és el còmput total d'hores treballades”, diu Fornés.
Segons una comparativa que fa l'OCDE sobre els festius i les vacances dels països que estan representats en l'organització, Espanya està entre els territoris que tenen més vacances i festius pagats. En total, 34 dies, un menys que Portugal i Àustria i els mateixos que Alemanya. Menys el Canadà, el Japó i els EUA, tots els països segueixen la recomanació que l'Organització Internacional del Treball va fer l'any 1954 de garantir un mínim de 20 dies de vacances pagades per any treballat. Els EUA, doncs, són l'únic país que no ha fet cas, ja que només té 10 dies de vacances pagades l'any.
