El lobby Ferrmed té un pla traçat per connectar a través d'una gran espina dorsal ferroviària (vegeu gràfic de la pàgina 2) el nord d'Europa amb el litoral mediterrani i el sud de la Península ibèrica a fi i efecte d'obrir una via de pas per a les mercaderies del nord d'Àfrica. En aquest context, Ferrmed ha estat una murga pel Ministeri de Foment i no s'ha cansat de fer-se sentir, nombrosa manifestació a Brussel·les inclosa, perquè el projecte d'eix ferroviari mediterrani fos una realitat més enllà d'un simple pedaç. L'empordanès Joan Amorós n'és el secretari general i valora positivament el projecte presentat pel ministre Blanco a Barcelona, tot i que prefereix tocar de peus a terra i alerta que “ara cal esperar a veure què hi diu Europa”.

Amorós analitza la importància del corredor mediterrani com a part d'un eix transeuropeu perquè “possibilita la unió de les regions econòmiques que són locomotora d'Europa amb els ports més rellevants”. El que no té sentit, considera el secretari general de Ferrmed, és que Foment no aposti per un projecte sòlid (l'eix mediterrani) i que no abandoni, almenys temporalment, la idea de presentar a Europa també l'eix Atlàntic (connexió Portugal-França per la frontissa cantàbrica i el País Basc) i el TCP (travessia central del Pirineu). El TCP és una bala a la recambra del ministre Blanco, ja que cada vegada que treu el tema atempera els ànims de, sobretot, madrilenys i aragonesos que estan convençuts que la connexió d'Algesires amb França a través de Sevilla, Madrid, Saragossa i Canfranc és tan o més vàlida que la línia mediterrània.

En aquest sentit, Amorós és clar: “El que no té sentit és que el govern pretengui aplicar el cafè per a tots”. Opina que no apostar indubtablement per un sol traçat resta possibilitats a la proposta perquè la Comissió Europea estimi la inclusió del corredor mediterrani en la Xarxa Bàsica Transeuropea de Transports o, el que és el mateix, que consideri l'eix mediterrani com una infraestructura prioritària.

“El que no farà la Comissió Europea és fer inversions arreu i per això s'ha de concretar què és prioritari i què no”. Per Amorós propostes com el TCP només responen “a criteris purament polítics” i posen al descobert que “sovint la inversió en infraestructures es fa sense atendre a la seva rendibilitat”. Amorós és molt crític és amb les inversions que ha fet l'Estat espanyol: “Està treballant en la línia Sagunt-Saragossa mentre que l'Hospitalet de l'Infant i Tarragona continua amb una única via” i, en la seva opinió, igualment difícil d'entendre són els criteris dels traçats d'alta velocitat: “Espanya és el país d'Europa que té més quilòmetres d'alta velocitat i això és inviable econòmicament. De debò algú es creu que cada capital de província espanyola necessita estar connectada pel sistema d'alta velocitat?”.