Habitatge i recerca
L'Obra Social de La Caixa intenta resoldre oportunament necessitats del moment, com pisos a preu assequible i suport a la recerca
Cada caixa té la seva pròpia estratègia a l'hora de repartir el seu dividend social, tot i que si fem una llambregada a la totalitat, determinada per l'aportació de l'obra social de La Caixa, veiem que la conjuntura determina que hi hagi una especial sensibilitat envers l'assistència social.
a preu assequible té com a objectiu arribar a 4.000 immobles
Es fa difícil distingir un eix dins d'una obra social de 500 milions de pressupost. L'Obra Social de la La Caixa s'ha distingit en els darrers anys per haver-se fet ressò de les necessitats més urgents, com bé il·lustra una de les darreres accions, la construcció de 1.142 pisos de lloguer, dins del programa Habitatge Assequible.
Són disset promocions, en bona part procedents d'acords assolits amb promotors per cancel·lar deute, que té l'objectiu, dins d'aquest panorama de crisi, reactivar promocions que havien romàs congelades, oferint lloguers inferiors als de mercat. Geogràficament, es desplega en sis comunitats autònomes (Catalunya, el País Basc, Cantàbria, Múrcia, Madrid i Andalusia) i està orientat a les famílies, que, transcorregut un període de lloguer de 10 anys, tenen una opció de compra, a un preu de venda inferior a l'establert per a habitatges de protecció social. Dins d'aquest programa, l'Obra Social té previst construir més de 4.000 immobles arreu de l'Estat fins al 2012.
En temps que les retallades pressupostàries deixen orfes àmbits tan estratègics com la recerca, cobren importància programes com Recercaixa, promogut per l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) i l'Obra Social de La Caixa. A la convocatòria del 2010, s'hi van presentar 461 projectes, dels quals se n'han seleccionat 20, que rebran un finançament d'1,4 milions d'euros. Té com a finalitat consolidar Barcelona com a referent en el camp de recerca de l'excel·lència, i abasta camps com l'economia política, els sistemes educatius, aprenentatge i entorn digital, sociologia de la pobresa, patrimoni cultural, trastorns alimentaris o salut pública.
Altres xifres de l'entitat són els 62.076 infants atesos el 2010 en el programa Caixaproinfància (165.328 des de l'inici); 11.596 contractacions d'aturats a 4.174 empreses, en el programa Incorpora (38.821 treballadors a 13.626 empreses des de l'inici); els 700.000 beneficiaris dels 607 centres de la gent gran de l'entitat o els 8.398 malalts acollits l'any passat (15.342 des de l'inici) en el programa d'atenció a persones amb malalties avançades.
També cal incloure-hi els 589 milions d'euros gestionats en 93.897 operacions de microcrèdit social i financer a Microbank; la cooperació internacional: les 257 beques adjudicades l'any passat i els actius programes en medi ambient, ciència i cultura.
Els paisatges de Catalunya i el far de Sant Benet
Amb un pressupost de 52,5 milions d'euros, Catalunya Caixa va basar el 2010 la visibilitat de la seva obra social en l'afluència de públic, 1,5 milions de persones, a espais culturals ja consolidats des de fa temps, com ara la Pedrera, o de nova incorporació, com el monestir de Sant Benet de Bages, seu de la Fundació Alícia, un dels actius estratègics de l'obra social per trobar rendibilitats. En aquest sentit, serveix d'exemple el conveni de col·laboració signat amb Harvard School. A través de la Fundació Territori i Paisatge, ha consolidat la seva identitat ambientalista, amb un 5,21% del territori català sota la seva protecció. Aquest tarannà també es reflecteix en la creació de la primera planta de biomassa multiproducte. També cal destacar que més de 150 estudiants han estat beneficiaris del programa Joves i Ciència.
El fons social per damunt de tot
Caixa Laietana té un pressupost d'obra social per al 2011 de 3,5 milions d'euros, en què el capítol fonamental és el fons social que gestiona la comissió delegada de l'obra social de l'entitat. Són 500.000 euros, una xifra visiblement inferior a la de l'any anterior, de 850.000. El pressupost es divideix entre el que gestiona l'esmentada comissió (1,761 milions) i la Fundació Caixa Laietana (1,739). Un altre capítol important de l'entitat és la despesa en biblioteques, que disposa d'una partida de 3,5 milions d'euros. Per col·laborar amb altres, l'entitat creditícia destina 790 milions d'euros.
Focus importants de la seva tasca són l'Espai Caixa Laietana, dedicat al lleure, i el centre cultural l'Ateneu Laietana, a Mataró.
Prestigi amb l'Espai Subirachs
L'Espai Subirachs de Caixa Penedès, que s'ubicarà al centre de Barcelona, ha de permetre a l'entitat fer el salt definitiu, pel que fa a l'obra social, des del seu territori natural, el Penedès, l'Anoia i el Baix Llobregat, fins a Barcelona. No debades, la seva construcció va suposar l'any 2010, una de les partides més importants, un 16%, d'un pressupost de 7,2 milions d'euros, seguida de lleure (25%); assistència social (16%); educació i recerca (12%) i patrimoni artístic i natural (4%). El nou centre, a banda de ser dipositari del llegat artístic de l'escultor Josep Maria Subirachs, pretén ser un altre dels punts d'atracció cultural del cap i casal. És previst que el nou centre cultural obri les portes al públic la segona meitat del 2012.
Cercar l'equilibri entre els diversos territoris
La dotació a l'obra social per al 2011 se situa en 15 milions d'euros. En el territori que abasta, el de les antigues caixes de Manlleu, Sabadell i Terrassa, l'obra social arriba a més d'un milió de beneficiaris, i col·labora amb unes 2.700 entitats. El pressupost cal reequilibrar-lo adequadament: un 35% correspon a la subcomarca de Terrassa; un 32% al territori de l'antiga Caixa Sabadell (Vallès Occidental est i Vallès Oriental); un 8% a Osona i un 25% a la resta de territoris on és present l'entitat. L'any 2010, un 64% de l'esforç realitzat va correspondre a l'obra social pròpia: 8,8 milions d'euros que van fer possibles 4.263 activitats, mentre que un 36% va ser obra social en col·laboració amb unes 2.700 entitats: uns 5,1 milions que es van concretar en 2.345 accions. Un 7% es realitza en conveni amb la Generalitat.