“Tenim més pressió dels qui es volen reincorporar a la feina que a l'inrevés”

Rafael Manzanera, director de l'ICAM. JUANMA RAMOS.

No som policies de metges de capçalera, col·laborem amb ells i les empreses

anna pinter - Barcelona

L'institut Català d'Avaluacions Mèdiques és únic a tot l'Estat. S'ocupa de supervisar les baixes laborals i les permanents que es registren a Catalunya,i té eines per ajudar l'empresa a gestionar les baixes. Té la potestat de donar d'alta un pacient al qual el metge de capçalera havia concedit la baixa. Ara bé, actua en tres supòsits: si una empresa demana revisió del diagnòstic que el metge de capçalera ha fet a un empleat, quan se superen els dos mesos de baixa i si per un diagnostic banal s'allarga més del previst. L'ICAM està connectat amb els 4.000 metges de capçalera catalans. “No som uns policies, sinó col·laboradors”, matisa el seu director.

Què li sembla les declaracions que ha fet el president de la CEOE, Joan Rosell, que atribuïa a l'absentisme un cost de 18.000 milions d'euros.

Vull aclarir primer que el considero una persona molt sensata i que al nostre consell assessor hi són presents les patronals, sindicats i mútues. Entenc perfectament que a un empresari li suposi un maldecap la gestió de les baixes, però una cosa molt diferent és la conclusió que s'extreu, ja que les dades que va donar Joan Rosell em semblen una mica elevades. L'absentisme per malaltia n'és una part i en les seves declaracions també s'incloïen hores de formació, baixes per maternitat, hores sindicals. Sumar-ho tot en un mateix paquet resulta una mica complicat. El que més valoro de les seves declaracions és que demanava la proximitat de l'empresa per afrontar el fet.

Creu que existeix una presumpció de frau en l'absentisme?

Considero que massa sovint intervé el prejudici intel·lectual quan parlem de d'absentisme i que lamentablement quan coneixem un cas d'algú que abusa de les prestacions socials sempre queda més en la memòria. No oblidem que en una organització empresarial el normal és que tres quartes parts dels empleats mai agafin baixa.

Catalunya estava fa quinze anys entre els territoris que tenia més dies d'incapacitat per afiliat i ha passat a ser dels que en registren menys. A què es deu?

Al fet que les empreses han millorat molt en l'organització dels seus processos de treball i del temps, que les persones han pres més consciència i que s'han aplicat més eines en què es millora la implicació en la companyia. I, a més a més, perquè el sistema mèdic també funciona millor, ja que els metges de capçalera estan més formats i disposen de més eines per solucionar anomalies.

Tot i que no heu previst fer públiques les dades fins la setmana vinent, podria avançar quins canvis de comportament s'han detectat al 2010?

En total, es van registrar un total de 950.000 baixes, cosa que suposa una reducció d'un 8% respecte al 2009. La reducció no és equiparable, perquè cal tenir en compte que hi ha un 6% menys d' afiliats que l'any passat. La mitjana de dies de durada de les baixes han baixat un 3%.

Rebeu moltes pressions de malalts perquè se'ls prolongui la baixa laboral quan es fan les inspeccions?

Tenim més pressió de gent que vol tornar a treballar que a l'inrevés. Un cas molt habitual és el de dones joves amb malalties greus com càncer de mama, que, després del tractament de químio, en el seu imaginari de curació hi ha tornar a treballar per reprendre la vida normal i insisteixen a tornar.

L'ICAM va participar en el conflicte dels controladors aeris del mes de desembre, en què massivament es van posar malalts?

No, però els controladors sabien que si superaven uns dies nosaltres actuaríem i això, junt a d'altres accions que tots coneixem, va servir d'element dissuasiu perquè el conflicte no s'allargués. En el mes de juliol del 2009 ja van fer una acció similar, i a Catalunya va ser l'únic lloc de tot l'estat que a les 24 hores de deixar d'anar a treballar van actuar els inspectors mèdics. I això gràcies a l'agilitat de l'ICAM. Aquí, per exemple, es van revisar 200 casos dels 400 que es van revisar a tot l'Estat.

Actueu en casos en què s'utilitza la baixa laboral com a eina sindical?

Sí, perquè un únic metge no té la capacitat d'identificar que hi ha una acció col·lectiva. Però sovint hem identificat que hi havia persones realment malaltes arran de les tensions laborals.

Heu rebut ordres de un major control?

No, nosaltres tenim ordres per a garantir la salut dels treballadors, donar confiança als agents socials i fer bé la feina.