Segons les dades de l'ICAM, les dones tenen un 50% més de dies de baixa per malaltia que els homes. La diferència té dues explicacions. La primera és una qüestió física, que fa que el col·lectiu femení recaigui més que l'home i que vagi més al metge que els seus col·legues, ja que les dones tenen una sensibilitat al dolor superior que l'home i unes patologies que exigeixen més repòs que els homes, com l'ansietat i la depressió.

El segon motiu que empitjora aquesta diferència, segons Fernando Benavides, catedràtic de Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra, és que encara són elles les que assumeixen la major part de la càrrega familiar i utilitzen la baixa com a refugi per resoldre els problemes de conciliació de la vida familiar i laboral.

La directora de la Fundació Factor Humà, Anna Fornés, considera que el fet que la dona continuï sent la cuidadora a Catalunya és un problema social no un problema només del col·lectiu femení, que s'ha de resoldre. La dona no pot assumir tota la càrrega social subjacent de la manca de flexibilitat horària a les organitzacions i assumir com a col·lectiu l'estigma que falta més a la feina que els seus companys. Ara com ara, no s'està donant resposta a un fet, i és que s'ha incorporat al mercat de treball i ha continuat assumint la major part de les tasques de la vida privada.

De fet, segons l'informe anual que fa l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques, l'índex d'incidència de malaltia és més o menys semblant al dels homes entre treballadores molt joves o més grans de 55 i es dispara a partir dels 34 anys, l'edat en què majoritàriament es tenen fills.

Un dels exemples més clarividents d'aquest fenomen és que recentment després d'anys de reivindicacions sense èxit s'han autoritzat excedències pagades per a casos de pares de nens amb càncer.

El secretari de Salut Laboral de l'UGT, Dionís Oña, també entén que es tracta d'un problema molt més ampli i insisteix que calen prestacions socials que resolguin les limitacions que tenen les famílies per organitzar el seu temps.

Benavides considera que s'han de buscar sortides al problema. “Per una banda, les empreses han de fer una organització del temps més racional i, per altra, cal crear programes específics per resoldre aquesta problemàtica”.

Al cap i a la fi, resoldre els problemes d'absentisme és poder gestionar els problemes de les empreses.