Prozac per a les farmacèutiques
Les retallades i el canvi de les regles del mercat obliga al sector farmacèutic a repensar un model empresarial que necessita transformar-se per competir al món. Les fusions entre companyies o les aliances per potenciar la inversió en la recerca són alguns dels remeis que s'han prescrit les firmes més actives
En els darrers 15 anys l'administració central -el principal client de la indústria farmacèutica- ha aprovat 29 decrets de retallades en el preu dels medicaments, amb la intenció de contenir la despesa farmacèutica. Segons les darreres dades del Ministeri de Sanitat, l'any 2010 va tancar amb un descens de la despesa farmacèutica del 2,36%, mentre que el 2004 va créixer per sobre del 10%. Enguany, fins al mes de juliol la tendència va continuar a la baixa i més que ho farà després que el 21 d'agost s'aprovés un nou decret llei que a més d'una rebaixa del preu de referència dels fàrmacs introdueix noves mesures, com l'incentiu a la prescripció per principi actiu -el metge no recepta un medicament sinó la molècula, i el farmacèutic lliura al malalt el producte més barat.
Les darreres mesures d'ajustament que se sumen als dos reials decrets llei de l'any passat d'ajustament han estat la gota que han fet vessar el got de la paciència del sector que valora en 1.000 milions d'euros la reducció de les vendes a Catalunya aquest any i en 900 milions l'any passat -3.900 milions per al conjunt de l'Estat els dos anys-. “En dos anys la indústria farmacèutica perdrà un 27% de les seves vendes per aquests decrets”, subratlla Jordi Ramentol, president de la patronal Farmaindústria. Fonts de l'organització expliquen que aquesta davallada acabarà repercutint en les seves plantilles amb una destrucció d'ocupació de fins a 15.000 llocs de treball, tenint en compte també els treballadors indirectes.
Josep Castells, president executiu de l'Institut Universitari de Ciència i Tecnologia (IUCT), creu que el pitjor és que amb la rebaixa global de preus, es dona un cop molt dur a la capacitat d' innovació de les pimes farmacèutiques catalanes, que en percentatge de facturació han d'invertir més en R+D que les multinacionals per mantenir la competitivitat.
Lluny de donar per tancat aquest procés de retallades, l'administració espanyola entén que continua havent-hi marge de reducció de la factura farmacèutica per aconseguir rebaixar el dèficit sanitari. Rafael Borràs, director de l'àrea de bioindústries i farmàcia de la consultora Antares Consulting, explica que per a l'administració es tracta d'una mesura fàcil per atacar el dèficit públic. “La farmacèutica és una partida molt neta, en canvi entrar en redistribució de serveis hospitalaris resultaria massa complex quan vols una reducció de la despesa immediata”, diu Borràs.
Catalunya té, segons aquestes previsions, molt més a perdre, perquè acull el 47% de les empreses farmacèutiques existents a tot l'Estat, i és el territori on el sector té més pes respecte del PIB.
Hi ha un altre llastre que ofega especialment les empreses de menys dimensió que és l'impagament de les administracions. Mentre a Europa es triga a pagar una mitjana de 62 dies, a l'Estat espanyol arriba fins als 251 dies. Les últimes dades de la Federació Espanyola d'Empreses de Tecnologia Sanitària apunten que la xifra mitjana de retard és de 347 dies, mentre que els laboratoris farmacèutics en algunes comunitats autònomes triguen a cobrar les seves factures fins a 709 dies.
MALALTIES.
A banda de la pèrdua previsible de les patents, cada cop les carteres de productes de la indústria farmacèutica s'està renovant menys. De fet els experts parlen, que el sector fa uns anys que passa per una crisi particular, que és la de la innovació. No és que ja estigui tot inventat, que sí que n'hi ha molt, però el cert és que cada cop la indústria farmacèutica té més dificultat per trobar noves molècules. Assolir-ho no és una tasca fàcil. A més de l'elevat cost per treure al mercat nous fàrmacs (al voltant dels 1.000 milions d'euros per producte), es triga una mitjana de 10 anys des que es comença a fer recerca fins que surt al mercat, fet que requereix un potent múscul financer. Josep Castells creu la capacitat inversora en desenvolupament de nous fàrmacs cada cop està més condicionada, “sobretot a les empreses que fan innovacions i especialment a les més petites”, diu. Per la seva banda Rafael Borràs considera que les dificultats en l'obtenció de noves molècules ha fet perdre la fe en l'R+D i el seu retorn.
Però tot i que hi ha moltes empreses que esperen lamentant-se que els mantinguin els privilegis, d'altres han començat la seva transformació particular. Borràs assegura que la indústria farmacèutica camina cap a un canvi de paradigma en què les companyies s'han d'organitzar de manera diferent, amb més segmentació i més focalitzades en l'augment de la rendibilitat i l'eficiència.
FUSIONS.
Un altre dels medicaments que han pres algunes empreses farma han estat les inversions en el camp biotecnològic, ja sigui directament les que menys, ja sigui amb participacions empresarials en petites biotech. Neogenius, és una mostra il·lustrativa d'aquesta aliança. El grup Esteve va crear amb la biotecnològica Palau Pharma i la farmacèutica Almirall una agrupació d'interès econòmic que es dedica al desenvolupament de fàrmacs per combatre l'artrosi.
Per altra banda, per agafar múscul financer i aguantar la crisi, la píndola que s'han subministrat altres empreses farmacèutiques ha estat la capitalització en els mercats. Almirall per exemple va decidir sortir a borsa l'any 2007, o d'altres han fet polítiques de reinversió de beneficis per assolir la fortalesa suficient per resistir en moments de vaques magres. Són justament aquestes les que a més han optat per potenciar la internacionalització dels seus negocis per guanyar dimensió, i no dependre tant del mercat interior i dels canvis normatius.
DIVERSIFICACIÓ.
Ricard Meneu, en canvi creu que l'adaptació de la indústria està centrada bàsicament en el canvi de la força de vendes, amb retallades considerables en les àrees de visitadors mèdics i fent créixer la de visitadors de farmàcies en el cas de les empreses que tenen secció de genèrics important.
Des de l'associació de visitadors mèdics de Barcelona expliquen que aquest col•lectiu ha disminuït sensiblement en dos anys. La mateixa organització profesional ha passat de 2500 associats a uns 1800. “Hem tingut un procés de desinflament similar al del boom immobiliari”, expliquen des de l'associació.
Almirall i Esteve: nous aires i noves amistats
Almirall, una de las principals companyies farmacèutiques de l'Estat, ha fet de la internacionalització la seva gran aposta de futur. En els darrers anys ha desplegat dotze filials repartides entre Europa i Amèrica Llatina, i amb plans de continuar augmentant. De moment ha aconseguit que el 45% de les seves vendes provinguin dels mercats internacionals. La companyia espera que amb l'arribada al mercat de nous fàrmacs que està desenvolupant s'impulsi la facturació en les filials a partir del 2013. Algunes de les accions de resposta a la crisi ha estat reorganització de l'activitat comercial amb una retallada de 221 llocs de treball.
Per la seva banda la farmacèutica Esteve va decidir impulsar la seva aliança amb el sector biotecnològic per ampliar la seva cartera de productes en desenvolupament. De fet la firma va implantar en el Parc Científic de Barcelona dos laboratoris i a més col·labora amb l'Institut Català de Recerca Química de Tarragona, amb qui dissenya noves molècules.
Un sector amb ‘sobredosi' a Catalunya
Catalunya concentra quasi la meitat de les 300 empreses farmacèutiques que hi ha a tot l'Estat, que donen feina directa a unes 20.000 persones i 80.000 de manera indirecta. La patronal assegura que de cada lloc de treball directe que genera, se'n creen 4 d'indirectes. La farmacèutica s'enorgulleix a més de representar el 33% de la recerca que realitza el sector privat, que en xifres totals representa una inversió de 400 milions d'euros anuals d'R+D.
És a més a Catalunya on són les seus i l'origen de les empreses de capital local més grans de tot l'Estat com Esteve, Almirall, Grífols o Uriach i a més compta amb un ampli teixit de petites i mitjanes empreses. Tot i que també hi són les seus de multinacionals com Novartis o Boeringer Ingelheim. Madrid concentra la seu per a tot l'Estat de grans empreses internacionals.