Crear una empresa amb 6.000 euros
La crisi econòmica i la restricció financera han polaritzat la creació d'empreses entre projectes amb més recursos i els que neixen amb una excessiva precarietat. Part dels nous projectes són liderats per persones en atur que aposten per l'autoocupació, que opten per sectors tradicionals i minimitzen el capital
amb l'aigua al coll
Uns 125.000 euros, aquesta va ser la inversió mitjana necessària per muntar una empresa a Catalunya el 2010. Una dada agregada que amaga, però, la gran polarització que la crisi està ocasionant en l'emprenedoria. D'un costat, un percentatge reduït però ben selecte de societats, amb promotors reputats i que aconsegueixen mobilitzar més de 200.000 euros perquè disposen del car suport d'inversors privats o de les entitats financeres; i de l'altre, una infanteria d'emprenedors de negocis vinculats sovint a les activitats més tradicionals i que en molts casos aporten prop de 6.000 euros de capital llavor, una xifra que no ha parat de reduir-se en els últims anys –el 2007 el marge inferior de la inversió estava per sobre dels 26.000 euros.
¿Què està passant? “Hi ha molts enginyers que estan muntant xiringuitos”, afirma Yancy Vaillant, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i codirector del Global Entrepreneurship Monitor (GEM) 2010 de Catalunya, estudi d'on surten aquestes dades.
L'afirmació la comparteix Pere Segarra, director de la càtedra sobre el Foment de l'Emprenedoria i la Creació d'Empreses de la Universitat Rovira Virgili (URV) i autor d'un estudi sobre aquest problema centrat a les comarques tarragonines pendent de publicació. Segarra alerta sobre la precarietat de les noves empreses de la demarcació i apunta la baixa capitalització com un dels principals talons d'Aquil·les, ja que llasta la capacitat de creixement i la supervivència mateixa de l'empresa. Per al professor de la URV, si no canvien les coses, la nova formada d'empreses està condemnada a dependre de l'endeutament a llarg termini i que això limiti el seu dimensionament.
Es repetirà la història, doncs: el 30% de les empreses tarragonines creades entre els anys 2003 i 2007 havien desaparegut a finals del 2008. De la resta, el 90,5% són microempreses i només un 1,2% han assolit una dimensió mitjana. El panorama no és substancialment millor a la resta de Catalunya.
Al soci director de Mercaconsult, Jordi Mercader, no li surten els càlculs: només per tramitar la constitució d'una societat i patentar la marca calen uns 3.000 euros, després hi ha el lloguer d'un local –segurament caldrà fer un desemborsament inicial de quatre quotes–, més el mobiliari, els ordinadors o qualsevol altra infraestructura, els serveis, etc. A tot això cal afegir-hi que els primers mesos segurament no tindran ingressos perquè s'hauran de destinar a fer una cartera de clients. El resultat és que l'empresa haurà exhaurit no ja els 6.000 euros inicials sinó molts més sense haver ingressat ni un euro: “Al cap de pocs mesos, la societat ja està descapitalitzada”, conclou el responsable d'aquesta consultora d'emprenedoria.
NOU ESCENARI.
Els instruments específics de finançament per a nous projectes, com ara els business angels són d'una incidència limitada: “S'ha creat un mite que si tens una idea has d'anar a cercar un àngel inversor, i nosaltres cada dia rebem diversos projectes que vénen a buscar el seu El Dorado particular”, explica Mercader. L'alternativa són els ajuts públics, però tots els experts coincideixen que un projecte empresarial no pot dependre d'aquests recursos, que sovint acaben arribant quan ja no es necessiten.
En conseqüència, el punt de partida és d'una greu restricció. “Els inicis són difícils i es fan amb una sabata i una espardenya”, afirma Guinjoan. Aquesta és la llegenda germinal de moltes multinacionals tecnològiques nord americanes posades en marxa en garatges de casa. Tanmateix, a Catalunya només prop del 15% dels projectes empresarials del 2010 es van circumscriure en sectors d'un context tecnològic mitjà i alt, segons assenyala el GEM. De fet, el professor Pere Segarra explica que part de la seva activitat és donar suport a joves universitaris emprenedors i que en els darrers anys s'ha anat deteriorant el perfil de les iniciatives: “La immensa majoria de les empreses que estudiem són del sector dels serveis, la tecnologia està reservada a les spin-off de les universitats, i en aquest sentit també s'està produint una polarització preocupant”, indica Segarra.
VOCACIONAL?
Les conclusions del GEM 2010 semblaria que dóna la raó a aquests emprenedors més prudents, ja que els autors han observat que en aquests moments les empreses amb major índex de supervivència són les que adopten les estratègies més conservadores. “Hi ha un bon capital humà que no està injectant tot el seu talent en l'economia i que espera que l'entorn sigui més favorable per arriscar més”, afirma Vaillant, que lamenta el missatge negatiu que això transmet al conjunt de l'economia.
La conseqüència de tot plegat és que la capacitat de creació de llocs de treball és molt limitada: Una mitjana de dues persones per empresa nova, fet que reforça la tesi de l'autoocupació. Aquesta dada no és menor tenint en compte que el foment de l'emprenedoria s'ha convertit en un dels grans eixos dels programes econòmics dels partits polítics en l'afany per combatre l'atur i estimular el creixement econòmic. Ben segur que el foment de l'emprenedoria serà una de les frases que més es repetiran en la propera campanya electoral; això sí, sense baixar al detall de com es farà.
Per tant, cal reflexionar sobre si el tipus d'empresa que Catalunya està generant respon a aquestes ambicioses aspiracions.
En aquest sentit, Oriol Amat, catedràtic d'economia financera i comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), pensa que cal fer una lectura positiva del fet que, malgrat el context actual, hi ha persones que opten per crear una empresa, sense entrar a valorar-ne el perfil. “Sempre és millor destinar recursos a subvencionar empreses que no a pagar els subsidis de desocupació”, subratlla. També Antoni Soy, degà d'empresa i comunicació de la Universitat de Vic (UVic) i exsecretari d'Indústria i Empresa, pensa que el foment de l'emprenedoria no està en qüestió i que hi ha un risc en voler limitar l'actuació de suport a criteris com ara el sector i la dimensió: “Ningú no té la bola màgica per saber quines són les empreses que fracassaran ni les que triomfaran en l'intent”, afirma.
Tanmateix, l'estudi GEM fa un toc d'atenció a la classe política: “Cal un canvi en la percepció de l'emprenedoria i del tipus de foment que se'n fa. Per ser coherent amb les noves necessitats de l'era postcrisi i per formar una economia moderna i sostenible s'ha de deixar de banda els barems purament quantitatius de l'emprenedoria, i posar fi al foment indiscriminat de la creació d'empreses.” L'estudi indica que cal avançar cap un dinamisme emprenedor d'alta qualitat. Això és: “L'aprofitament eficient dels recursos i les capacitats que ja hi ha dins del territori.”
En el mateix sentit s'expressa Pere Segarra: “Cal replantejar-se la política de creació d'empreses i posar-hi un contrapès qualitatiu; és responsabilitat de l'administració donar suport a aquelles empreses que realment aportin un valor afegit, orientades cap al futur i que siguin capaces de generar ocupació estable”, assegura.
Més contundent és el soci director de Mercaconsult, que crítica especialment l'actual estructura pública de foment de l'emprenedoria; una estructura que involucra des de l'administració de l'Estat i la de la Generalitat fins arribar als ajuntaments, molts dels quals tenen oficines d'atenció i suport a l'emprenedor: “El veritable emprenedor ja s'espavila pel seu compte i no necessita aquesta xarxa de tècnics i programes, que l'únic que fan és generar una vana il·lusió i un efecte placebo. Que algú t'agafi de la mà i et porti a muntar una empresa és llençar els diners”, sentencia Mercader.
Oriol Amat pensa que més que posar l'èmfasi en les polítiques de foment, cal que l'administració faciliti i abarateixi el procés de constitució, fet que automàticament faria augmentar la capitalització de les empreses. Sobre el problema de la dimensió empresarial, Amat apostaria per fomentar l'aliança entre empreses per la via dels incentius.
Des de la Generalitat, s'està en procés de replantejar la política de suport a l'emprenedor. El director d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom, Xavier López, ha avançat a L'Econòmic (vegeu pàgina 4) que les noves eines de suport diferenciaran entre emprenedor i autoocupat, ja que les necessitats i els problemes són diferents.
El programa Inicia com a referent
En aquests moments, l'acció del govern de la Generalitat en matèria de suport a l'emprenedor està repartida en diversos programes i línies d'ajuts. Tot i que Agricultura, Cultura o l'Institut Català de Finances (ICF) tenen instruments propis amb un perfil més sectorial, el pes més important recau en el Departament d'Empresa i Ocupació. En aquest cas, alguns programes vinculats amb la millora de la competitivitat es gestionen des d'ACC10.
Segurament el programa més conegut i el que està més ben dotat econòmicament és Inicia, que el 2010 va tenir un pressupost de 4,8 milions d'euros. El programa consta de subvencions a accions relatives a l'assessorament a les prenedores, d'una línia de finançament en col·laboració amb l'ICF i Avalis, i una oferta de préstecs, en col·laboració amb entitats financeres, per oferir condicions avantatjoses als emprenedors que han seguit el programa Inicia. El balanç de l'any 2010 és de la creació de 8.014 empreses per 9.600 impulsors.
El departament també té dues línies de promoció de l'ocupació autònoma que acompanyen la persona que està a l'atur i es vol establir pel seu compte. De la mateixa forma, hi ha una línia de subvencions de l'abonament de quotes a la Seguretat Social a les persones que tinguin aprovada la prestació d'atur com a pagament únic per portar a terme activitats professionals en una cooperativa o societat laboral.
Per acabar, ACC10 gestiona tres programes que si bé no estan destinats específicament als emprenedors, sí que els tenen com a públic objectiu. Es tracta de 360º Competitivitat, dotat amb 1,14 milions d'euros, ajuts Innoempresa, amb 1,9 milions, i ajuts per a noves oportunitats de negoci, amb 2 milions.
