Qui en sortirà més malparat?
Els ramaders, el sector de l'olivera i el de l'arròs serien els més perjudicats pels canvis en el sistema de càlcul de les ajudes
L'actual sistema de repartiment de les ajudes comunitàries possibilita que els valors mitjans del que s'anomenen drets històrics siguin a dia d'avui més alts a Catalunya que a Espanya i que de mitjana a un agricultor català se li pagui més per hectàrea que no pas a un agricultor espanyol. En concret, calculant el total d'ajudes europees que arriben a Catalunya i dividint-les pel nombre de beneficiaris surt una mitjana de 330 euros per hectàrea, mentre que a Espanya la mitjana és de 246 euros. L'explicació és que la pagesia catalana ha apostat per activitats que donin un bon rendiment sense necessitat de dependre de latifundis.
Malgrat que Catalunya té una gran diversitat agrícola, en termes generals arreu del país el sistema s'articula al voltant d'una dinàmica de treball que garanteix l'alta productivitat i que, precisament, convergeix amb els requisits posats per Brussel·les el 2003 per atorgar els pagaments. Tant és així que a molts productors no els ha fet mandra invertir per seguir intensificant aquest sistema de treball.
Ara, però, la situació es podria girar com un mitjó, ja que Europa sembla tenir més interès a dirigir el gruix dels pagaments cap a un tipus d'agricultura més extensiva, cosa que sobre el paper provocarà una recapitalització de la terra i beneficiarà els grans terratinents i les empreses més poderoses del sector de l'agroindústria. Una altra pedra a la sabata dels agricultors catalans, que any rere any (com plasma el gràfic) perden capacitat econòmica.
EN MANS D'ESPANYA.
Andreu Ferré és el coordinador tècnic del sindicat Unió de Pagesos i és un especialista en normativa comunitària. Ferré no té dubtes: “La tarifa plana és una il·legalitat perquè no respecta el principi de proporcionalitat. La Comissió Europea pretén aplicar la proporcionalitat entre estats però no entre pagesos.” Diu, però, que el text europeu deixa marge de maniobra i “l'Estat espanyol hi té molt a dir en aquesta reforma i pot fer molt per flexibilitzar la tarifa plana”. Ferré s'explica: “Si Espanya tria un sistema de pagament únic regional Catalunya hi perdrà molt. Però pot flexibilitzar-ho i repartir les ajudes en funció de zones agronòmiques.” Ferré es referix a un repartiment que atén a les peculiaritats de cada zona concreta.
QUI HI PERD?
El sector de l'olivera de bona part de les Garrigues i del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre també hi perdria, ja que, gràcies a sistemes de reg intensiu, aconsegueixen bones produccions amb poques hectàrees de terra. Els productors d'arròs també hi perden, amb la tarifa plana, ja que a hores d'ara cobren una prima molt alta per hectàrea (una mesura de gràcia que se'ls va concedir quan la UE va obrir la porta a les importacions d'arròs del sudest asiàtic). El sector de la fruita dolça i el de les hortalisses no queden perjudicats, perquè ja no estaven dins el paquet d'ajudes.