NOUS INCENTIUS.

Davant aquest panorama no resulta estrany que segons una enquesta feta per la Fundación CYD entre empreses mitjanes i grans més del 40% afirmés que desconeixia que les universitats podien oferir aquest tipus de servei en innovació. “Això clama accions per augmentar els lligams entre universitats i empreses”, diu Parellada.

Un altre element que juga en contra d'aquesta transferència tecnològica ha vingut de les limitacions del marc normatiu. Com destaca la directora general de la Fundació Bosch i Gimpera de la UB, Carme Verdaguer,“la llei d'incompatibilitats del funcionariat limitava a un 10% la propietat en societats mercantils i això desanimava molts professors a dedicar els seus esforços a la creació d'empreses”. Això, però, canviarà ara, ja que la nova llei de ciència, tecnologia i innovació aprovada aquest any i pendent encara d'aplicació ampliarà aquests límits.

Verdaguer també alerta, però, d'una excessiva obsessió perquè tot sigui recerca aplicada. “No tot el que es publica és susceptible de transferir-se, però en canvi pot ser la base de futures recerques que sí es puguin aplicar a l'empresa”. En aquest mateix sentit un dels artífexs del canvi i un altre cop responsable de la cartera de Recerca, el conseller Andreu Mas-Colell, destacava en una roda de premsa recent que “un investigador el que ha de fer és això, investigar, no té per què crear una empresa, no tots poden fer de tot”. Això sí, cal, afegeix el conseller, crear el context, facilitar aquest pas.

En aquesta línia el director de Recerca del govern català demana no tenir pressa. “Fa 12 o 15 anys érem a la planta baixa i ara ja som al primer pis, hem pujat esglaons a marxes forçades i ara estem esbufegant, hem de pujar al segon pis, però primer necessitem agafar aire, consolidar el que hem fet fins ara”, destaca. I com afegeix Martí Parellada, tampoc no cal veure aquest buit en la transferència tecnològica com una característica únicament catalana. “Moltes vegades se l'ha anomenat com la paradoxa europea i per canviar això caldran actuacions de fons, tant des de les pròpies universitats com des de les administracions”, diu.

Amb tot des de la Generalitat es rebutja un plantejament intervencionista. “Nosaltres el que hem de fer és generar les condicions perquè es produeixi ciència de primer nivell i després aquesta ja arribarà a les empreses”, apunta Martorell. El que sí ha fet el govern és posar en marxa un programa dotat amb 1,5 milions d'euros per finançar en els centres de recerca el desenvolupament de prototips i la valorització dels seus projectes. Respecte a la possibilitat d'introduir incentius als professors relacionats amb la creació de spin-off i patents, Martorell es mostra més aviat escèptic. “No es tracta tant de sumar, perquè al final podries registrar una patent cada setmana, per tant l'important és la qualitat, perquè quantes de les spin-off sorgides a la universitat viuen al cap de cinc anys?”.

I és clar, en tot aquest procés també hi té molt a dir l'actual conjuntura econòmica, que evidentment no juga precisament a favor de la transferència de coneixements. Com destaca Carme Verdaguer, “la crisi ha fet més difícil posar en marxa empreses des de la universitat i alhora ha reduït considerablement el número de companyies que busquen acords de recerca amb aquests centres”. En aquest mateix sentit Martorell creu que, un cop se superi aquesta conjuntura econòmica, “es produirà una certa explosió perquè en pocs països com en el nostre es compta amb tan bones condicions i en un espai tan concentrat”.

Una altra cosa és la incògnita de com podrà afectar l'actual context de restriccions pressupostàries. Aquí el responsable de Recerca de la Generalitat es mostra contundent. “Cap projecte que funcioni i sigui prioritari no es quedarà sense diners”. Això, però, no vol dir que no calgui fer reajustaments. “Mantindrem aquelles iniciatives que estiguin funcionant, però potser n'hi ha d'altres que no han assolit els seus objectius i que s'hauran de deixar de fer”, afegeix. Martorell no vol concretar gaire més, però insinua que els més afectats podrien ser projectes molt puntuals endegats des de les universitats. “El tripartit va propiciar una política farcida de petites iniciatives individuals i a totes es donaven diners, nosaltres creiem que aquest no és el camí”, conclou.

El govern també es posa com a deures reorganitzar tota la xarxa de centres de recerca -actualment n'hi ha 48 a Catalunya-, i Martorell confirma que durant aquesta legislatura es concretarà un nou mapa que probablement suposarà la desaparició d'algun d'aquests centres.“És difícil que els 48 puguin complir amb els criteris d'excel·lència”, afirma. També caldrà solucionar els greus problemes d'endeutament que arrosseguen els parcs científics lligats a les universitats i on els centres concentren bona part de l'activitat de transferència tecnològica.

Però la majoria dels experts coincideixen a destacar que qui haurà d'assumir els principals reptes serà la universitat. Per això, ara que Catalunya ha posat a debat el seu model universitari i que ha obert un altre cop l'oportunitat d'establir-ne un nou sistema de governança, es veu com el moment propici per desencallar tot allò no està funcionant. “Ara caldria incidir en el tipus de formació dels doctorands perquè durant aquest període tinguin més contacte amb la part més pràctica, que estiguin més lligats a la realitat del mercat”, apunta Juan Ramis. El salt no serà immediat, però es veu imprescindible per garantir un desenvolupament econòmic de primer nivell. Com destaca Martí Parellada, “ningú no posa en dubte que la universitat ha fet un salt enorme, però tot i així no hem aconseguit reduir el gap amb els sistemes universitaris del nostre entorn”.