Amb ATLL, que no és una societat mercantil que tingui accions que es puguin vendre, el que hi pot haver és una externalització del que és la seva gestió, una concessió de la prestació del servei. Es farà o no es farà? És una possibilitat, no està decidit. Sobre l'interès que pugui tenir Agbar, és lògic i natural, perquè és el gran prestador del servei metropolità i en la resta d'àmbits d'ATLL. Si es fa la concessió de la gestió, ha de ser un procediment obert a altres empreses.

En la perspectiva per als anys següents, 2013 i 2014, en el pla de viabilitat que estem manejant, no preveiem seguir aquesta progressió de pujades, sinó anar a increments al voltant de l'IPC. Seguirem un model de trams del cànon que segueixi un criteri d'incentivar l'estalvi penalitzant el consum. Per això s'ha introduït el quart bloc, a partir d'un consum de 18 m³ mensuals per unitat convivencial i més, que comprèn un 8% de la població, però són els grans consums.

El contracte programa és una de les vies d'ingrés. Ara, amb el Departament de Territori i Sostenibilitat estem en vies de confeccionar un contracte programa que haurà d'abastar un període de quatre anys, del 2012 al 2015. No s'ha definit la dotació per la situació econòmica del govern.

L'exercici del 2010 es va tancar amb un dèficit de 106 milions d'euros, que vol dir que es van contractar obres i serveis per un import superior a 106 milions als ingressos que teníem garantits dins de l'exercici, i per tant es va passar a deure als proveïdors. En circumstàncies millors que les actuals, aquest deute s'hauria saldat, perquè hauríem aconseguit finançament als bancs, però ara els mercats financers estan absolutament tancats. No estem al corrent del pagament, però hem seguit una tendència a la reducció important, justament quan es queixen. Suposo que és perquè s'acosten eleccions. Ara surten administracions que demanen a la Generalitat que els cedeixi el cànon per poder pagar les depuradores. És una proposta exòtica, perquè l'ACA els ha fet les depuradores, els les ha cedit i s'ha fet càrrec d'un finançament.

Contra la tendència de molts anys, en els darrers hi ha hagut una detracció del consum. Ara, no es preveu a mitjà termini una necessitat de nou recurs tan angoixant com es preveia cinc anys enrere. El límit d'estalvi, per sota del qual sembla difícil arribar, està situat en 100 litres per habitant i dia, però avui trobem poblacions a Catalunya que estan per sota. Si la població no creix, amb els recursos que tenim avui en tenim prou.

Si ens fixem en la darrera sequera seriosa, la del 2007/2008, ningú ens pot garantir que no tinguem dos anys seguits amb primaveres i tardors seques. Si això passa, ni amb la dessalinitzadora en tindrem prou. Jo em sentiria més tranquil si poguéssim fer alguna infraestructura més d'abastament. Quina? La decisió ha de ser política. Una opció pot ser alguna dessalinitzadora més, com pot ser un transvasament o fer un banc d'aigües.

L'ACA durant molts anys ha assumit obres i serveis als quals la llei no l'obligava. Però això revela una certa feblesa: si no ho havien de fer, per què els van assumir? Si la plantilla ha estat sobredimensionada per això, doncs s'haurà de reduir. Però hi ha d'haver un projecte organitzatiu basat en els serveis que ha de prestar, no en els que històricament ha fet.

Amb la reducció de despesa i increment de cànon projectats per als exercicis 2011 i 2012, en el 2012 assolim l'equilibri pressupostari, però tenim un problema: amb el dèficit que vam tancar el 2010, si no obtenim finançament, trigarà a cobrir-se, perquè cal un marge d'ingressos per anar-te menjant el dèficit de 106 milions d'euros. Necessitem diversos anys, o aconseguir el refinançament. Avui, la viabilitat de l'ACA a mitjà i llarg termini està garantida, però tenim un problema a curt termini per cobrir el dèficit.