La reforma laboral que volen les pimes

HI DIUEN LA SEVA.

Gaietà Farràs, president del Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona, es mostra determinant en aquest sentit. “Cal una reforma pensant en la pime, la gran oblidada en les anteriors. No s'hauria de centrar tant en la promoció del contracte sinó en el fet que el manteniment de l'ocupació sigui sostenible. En definitiva, que permeti adequar les plantilles a la realitat econòmica de les empreses i que l'acomiadament no sigui tan complicat”, diu Farràs.

Hi ha altres propostes més concretes per afavorir la contractació com la de l'emprenedor i conseller delegat d'Inspirit, Dídac Lee, que considera que caldria facilitar a les empreses noves la contractació de gent, “per exemple, que durant els primers sis mesos no s'hagin d'abonar les quotes a la seguretat social”, diu Lee.

FACILITATS.

Per a Ramon Felip, president de la Unió Empresarial de l'Anoia (UEA), si s'elimina la rigidesa de la contractació estable, les pimes i microempreses tindran més capacitat de fer contractes estables.

Així mateix, el president de la Confederació Empresarial de Lleida, (Coell) Joan Simó, creu que amb més flexibilitat podrien adaptar les seves estructures amb rapidesa als canvis de càrrega de feina. “I quan la feina cau, les pimes haurien de poder enviar la gent a l'atur sense necessitat d'acomiadaments, amb l'obligació de tornar a contractar-los si el nivell de feina es recupera. Avui el que ens passa és que el petit i mitjà empresari moltes vegades no té diners per acomiadar treballadors i els ERO no poden ser la solució”, diu Simó.

Ara bé, Ramon Felip adverteix que per garantir contractes més estables s'haurien d'ajustar els salaris, simplificar-ne les causes d'acomiadament per tal d'evitar haver de passar pels jutjats, i també caldria crear un nou contracte indefinit més senzill.

Justament la simplificació del contracte va ser un dels temes centrals que havia dissenyat l'equip econòmic del PP, que després de la trobada de dimecres sembla que no és prioritari. Manel Hernàndez, soci i director del bufet Sagardoy Abogados a Barcelona, especialitzat en temes laborals, explica que la idea inicial era passar de les 30 modalitats de contracte laboral que hi ha actualment, a un únic, que tindria una indemnització d'acomiadament progressiva en funció del temps que faci que el treballador formi part de l'empresa amb un límit de 8 dies fins a 20 dies. Ara com ara, els contractes temporals tenen indemnitzacions de només 8 dies per any treballat i la resta està entre 30 o 40 dies. Tot i que l'acomiadament procedent també es paga en 20 dies, a les pimes expliquen que com que resulta tant difícil demostrar-ho davant un jutge, la majoria es declaren improcedents i, per tant, el cost és habitualment d'entre 30 i 45 dies per any treballat.

Josep Gonzàlez president de la patronal de la petita i mitjana empresa, PIMEC, insisteix que amb aquest sistema, ajustar plantilles per a les empreses quan cau l'activitat és un calvari, “ és el que està fent que tinguin por de fer contractes fixos i està perjudicant sobretot els joves, caldria abaratir doncs l'acomiadament i clarificar les causes objectives per evitar dependre de la interpretació d'un jutge”, hi afegeix González.

Hi ha altres propostes en aquesta línia, com la de Sofia Gabarró, presidenta del Centre Metal·lúrgic, que proposa establir un tipus de contracte indefinit amb un cost de resolució que estigués definit per un barem inversament proporcional a l'antiguitat. “Quan mes curta és una relació laboral més costosa és la seva extinció i, d'aquesta manera, la millora de les condicions salarials no faria més onerosa l'extinció del contracte”, considera Gabarró.

Sens dubte, l'abaratiment de l'acomiadament va ser un dels temes més presents de la reforma laboral anterior, i es va acabar executant amb l'ampliació de les causes objectives per poder portar a terme acomiadaments procedents, però sembla que no ha acabat de satisfer les pimes. Gaietà Farràs assegura que tot i la reforma anterior, el cost de prescindir d'un treballador és inassumible per a l'empresa petita, “ja que no pot fer expedients de regulació d'ocupació com fan les empreses més grans“, aegumenta.

En canvi, Camil Ros, el responsable de política sindical de la UGT Catalunya creu que en aquesta reforma laboral no es pot tornar a caure en l'errada de centrar la discussió en com s'acomiada de manera més barata i que, en canvi, cal pensar més en quines mesures d'estabilitat tenim. “Hi ha d'haver un marc que defineixi la flexibilitat. Estem oberts a introduir en els augments salarials aspectes com la productivitat o els resultats de l'empresa, però és evident que la recepta ha de requerir diàleg i l'acord”, diu Ros, que recorda que la realitat del mercat de treball és pactar i en posa d'exemple paradigmàtic l'acord amb la SEAT pel model Q3.

En canvi,

FÓRMULA NOVA.

Així mateix, les pimes inclouen en les seves peticions la necessitat de més flexibilitat en la distribució de la jornada laboral al llarg de l'any, en funció dels processos productius dels diversos sectors i les empreses. La directora general de la tèxtil Cóndor explica que el sector cada cop està més sotmès a donar una resposta àgil a les comandes, i que amb el sistema de distribució de la jornada i les vacances actual no és factible.

Cardona per la seva banda, explica que si una empresa té molta feina durant el mes de gener i molt poca durant el mes de març, no pot ser que sempre tingui la mateixa plantilla, i que tampoc no pot ser que durant el març la gent s'estigui sense fer res.

Per altra banda, l'eliminació de l'absentisme laboral injustificat és un altra reivindicació present. “Això és una sagnia per a les empreses. I aquesta mesura hauria de donar més protagonisme a les mútues per tal de controlar les baixes”, proposa el president de la Unió Empresarial de l'Anoia.

Iñaki Gonzalez, director general del Grup Empresarial Cooperatiu Clade, que agrupa una dotzena d'empreses cooperatives catalanes, és de l'opinió que els principis bàsics de la reforma s'haurien d'emmirallar en el model cooperatiu ja que és el que ha demostrat que té més eines per mantenir llocs d'ocupació. L'any 2010, la xifra de negoci del grup, per exemple ha baixat un 4% però en canvi, l'ocupació ha augmentat un 4%. “Som molt flexibles ja que són els mateixos socis els qui s'autoorganitzen i quan s'ha de reduir personal es reubiquen en altres cooperatives. A més, cada entitat té el seu estatut propi, en què es regeixen les relacions entre els socis d'una manera molt pròxima.”

Justament, el gros de la reforma que ha dissenyat el PP pivota especialment en la negociació col·lectiva. La intenció és eliminar els convenis provincials, centralitzar-los en acords estatals i donar més marge de maniobra als acords d'empresa. En aquest sentit, Sofia Gabarró pensa que els convenis col·lectius han de ser coherents amb l'àmbit competencial de l'administració publica, “per tant, a nivell estatal, els acords han de tenir com a sostre un marc general, sense baixar a nivells de concreció normativa i respectant en tot cas els acords que es puguin produir a l'empresa”.

Entre la pime hi ha un cert recel pel fet que les seves receptes, acabin en paper mullat, com ja ha passat en processos anteriors. El mateix Josep González critica que la CEOE fins ara no ha demostrat cap preocupació per les pimes i tem que la reforma estigui pensada per a les grans empreses.