Arriba el treball en comunitat
El fenomen dels emprenedors per necessitat està alimentant el ‘coworking': el treball compartit en un únic despatx. Aquesta modalitat d'empresa que estimula la cooperació sedueix sobretot autònoms i micropimes de noves tecnologies
Dóna resposta al nou paradigma, potencia la individualitat i facilita el treball en equip
El fet de col·laborar i conviure amb altres ajuda a créixer
professionalment
El preu d'una taula amb despeses incloses es paga a partir de 150 euros al mes
L'esperit de comunitat que hi ha a la xarxa es porta a l'espai físic
L'espai afavoreix que es creïn projectes comuns i clients que no tindrien
El terme el va encunyar l'impulsor d'una de les primeres oficines compartides
Grans empreses a Europa desplacen alguns empleats seus a aquests centres
La Vikipèdia defineix el coworking com una nova tendència destinada a treballadors autònoms que s'aglutinen en un espai de treball on es fomenta la col·laboració, la comunitat i el treball en xarxa (networking). És un fenomen que es va iniciar als Estats Units a principi de segle, alimentat pel tarannà emprenedor i un nou concepte de treball en comunitat, que converteix l'estratègia individualista (el self-made man) en una cosa del passat. Els més agosarats parlen del fenomen CO com el futur, que exigirà redefinir el concepte empresa, en el sentit que ser emprenedor no vol dir necessàriament haver de constituir una SL o altres formes jurídiques.
A Catalunya el moviment ha arrencat amb força per quedar-s'hi. Només a Barcelona es calcula que hi ha una desena de centres de coworking i a la resta del territori, encara que de manera més tímida, ja comencen a sortir-ne. Al conjunt de l'Estat es creu que hi ha cap a uns 90 centres.
El cert és que en els darrers anys hi ha hagut una autèntica eclosió mundial d'aquest fenomen. Entre el 2010 i el 2011 el nombre d'espais de coworking ha augmentat un 100% a tot el món, i el 50% d'aquest increment s'ha donat al país d'origen: els EUA.
Davant aquest creixement sorgeixen preguntes: per què ara? i quins han estat els motius que han provocat aquesta proliferació? Lluís Saiz, director de negoci del Grup Idea, un dels pioners a implantar el coworking a Catalunya, explica que hi ha un nou model de relacions entre el client i el proveïdor que obliga a ser molt més ràpid i flexible, així que un professional sol ja no pot tenir totes les eines i capacitats per adaptar-se a tots aquests canvis. “En el camp de l'arquitectura, per exemple, s'ha acabat el model tradicional, ara has de treballar cada cop més en equip per donar solucions diferents i saber respondre amb idees noves”, diu Saiz. El coworking, segons aquest professional, dóna resposta al nou paradigma perquè potencia la individualitat de cadascú i facilita alhora el treball en equip.
PER LA CRISI.
De fet, a la majoria de centres d'oficina comuna es fomenten les activitats de networking i assessorament per als nous empresaris. “Aquests centres, pel fet de fomentar la col·laboració entre professionals i tenir més convivència, t'ajuden a créixer professionalment”, assegura Martínez.
Al Grup Idea, per exemple, cada cert temps organitzen xerrades i trobades amb experts per motivar l'emprenedoria i la cooperació. A més dels que hi són físicament, el grup ha creat la modalitat de coworking friend, per a professionals externs que paguen una quota i poden participar en les activitats puntuals que promou aquest centre. “Som conscients que aquest espai és molt més que unes taules compartides: som també un viver d'empreses”, diu Saiz.
Per la seva banda, el centre de negocis CINC de Barcelona, que també té un espai de treball compartit, organitza trobades cada cinc setmanes entre empreses i coworkers per afavorir els contactes i, a més, té serveis d'assessorament fiscal, laboral i mercantil.
Un altre dels elements que ha ajudat a impulsar aquest moviment és que, també per la crisi, professionals i micropimes aposten per espais que requereixen unes despeses fixes més baixes, i el coworking n'és una bona opció. Els preus per taula amb totes les despeses incloses són a partir de 150 euros, molt inferior al que suposaria llogar un despatx propi i també més barat que als centres de negocis.
En el darrer congrés europeu de coworking que es va celebrar a Berlín, el mes de novembre, donaven un altre motiu menys onerós respecte a l'aparició i el creixement del coworking. Al·ludien al fet que l'estructura tradicional d'ocupació és cada cop més obsoleta i menys satisfactòria. “Buscar la satisfacció en els llocs de treball ha portat cada vegada més gent a fer-se independent i buscar un model de treball lluny del que és l'empleat”, sentenciaven.
El terme coworking el va encunyar Brand Neuberg el 2005, l'impulsor d'una de les primeres oficines compartides que es van obrir a San Francisco. Si no s'entra massa en el detall es podria confondre amb una modalitat de compartir sostre que ja fa temps que funciona aquí: els centres de negocis, on petites empreses o autònoms lloguen despatxos amb uns serveis compartits i per uns preus inferiors que si ho haguessin d'assumir ells sols. Però tot i que el coworking parteix de la mateixa arrel, la filosofia dels coworkers va molt més enllà.
Enric Urreta, director gerent dels centres de negocis CINC, explica que els dos models es diferencien perquè mentre que aquests últims ofereixen despatxos tancats, amb serveis de centraleta telefònica, lloguer de sala de reunions, als espais coworking, a més de compartir un despatx diàfan i seure de costat amb altres freelances, no tenen serveis complementaris de recollida de trucades, etcètera.
Els coworkers lloguen una taula i poden tenir-la per hores, per dies o per mesos; les empreses que hi ha als centres de negocis lloguen un despatx, amb més o menys flexibilitat.
Ara bé, allò que dóna més particularitat al coworking és que, a part de compartir despatx, es generen sinergies i treballs en comú que probablement tancats a les seves respectives seus no es podrien donar. De fet, el principi que els defineix és “primer la comunitat i després l'espai”.
Lluís Saiz explica que si t'entens bé tendeixes a contractar feines als que tens més a prop. Així que companys de despatx acaben convertint-se en clients i proveïdors sense haver d'aixecar-se de la cadira.
A l'Espai Emprenedor de Sants, Vicenç Garcés, el seu creador, explica que els tres advocats que hi ha al centre, cadascun especialitzat en un àmbit, deriven casos dels que no són experts als seus veïns de despatx. “Així els entren clients que d'una altra manera no tindrien”, afegeix Garcés als avantatges del treball CO.
Un dels impulsors de l'Associació Coworking Maresme, Daniel Molina, explica que internet ha inspirat aquest nou model d'organització: “L'esperit de comunitat que hi ha a la xarxa es porta a l'espai físic.” Ells mateixos es van gestar a internet.
PERFIL.
Respecte dels dos primers, la principal raó per trobar-los en centres coworking és perquè pel tipus de feina que realitzen no necessiten un espai físic fix per desenvolupar-se i parteixen d'un model de treball flexible i en comunitat.
En el cas dels arquitectes, hi ha uns altres elements que els han convertit en un dels col·lectius professionals més presents als espais de treball compartit. Per una banda, perquè ja ho practicaven abans que sortís el fenomen coworking, ja que no era estrany trobar despatxos d'arquitectes amb diferents professionals que treballaven per separat i compartien despeses. Però també, o sobretot, perquè han estat una de les professions liberals més tocades per la crisi, que han vist com els espais que abans ocupaven els quedaven massa grans i els resultava inassumible pagar el lloguer dels temps del boom immobiliari.
Així mateix, el coworker sol ser un professional que no necessita molt espai per desenvolupar la seva feina, com ara traductors o periodistes freelance que comencen en solitari i que han dit prou a treballar des de casa amb el pijama i les sabatilles posades i interrompent part de la jornada laboral amb les tasques domèstiques.
Marcos Andrés, un jove arquitecte que es va quedar sense feina al despatx on treballava, va decidir seguir pel seu compte. Va començar treballant a casa, però, tot i passar tot el dia treballant, perdia temps dedicant-lo a tasques poc vinculades a la feina d'arquitecte. Així que va optar per un espai coworking a Sants. “El lloguer no és tan car com si tingués un despatx propi i aquí rendeixo més”, explica.
EL PROPER NIVELL.
Creix com una taca d'oli
Com sol passar amb els fenòmens nous, les grans ciutats els inicien i els monopolitzen durant un temps, i després flueixen cap a la resta del territori. Així ha passat amb el coworking: fa uns anys que Barcelona ha fet bullir l'olla i ara el segueixen altres. Al Maresme un grup de vuit socis van posar en marxa l'agost passat l'Associació Coworking Maresme, per fomentar el coworking a la comarca. Daniel Molina, que és un dels promotors de la iniciativa, explica que cansat de treballar des de casa va fer una crida via internet per trobar altres autònoms que volguessin compartir despatx. El 10 de juny, amb l'Ajuntament de Montgat van organitzar unes jornades per divulgar el concepte, a les quals van acudir 30 persones, i d'aquestes vuit van crear l'associació i van buscar local, on ara ja hi treballen. “A més de compartir despeses, la nostra aspiració és generar sinergies entre nosaltres i incentivar l'emprenedoria”, explica Molina.
Els cinc ‘best-sellers' del ‘coworking'
Per als qui vulguin aprendre més, la revista digital Deskmag, especialitzada en coworking, ha publicat un reportatge amb els cinc llibres més llegits d'aquesta filosofia de treball. I'm outta here! How coworking is making the office obsolote, de Drew Jones, explica com va començar el coworking a San Francisco i descriu la forta evolució que ha tingut el moviment des de l'any 2006. Per als qui vulguin iniciar un espai coworking, la publicació recomana adquirir Coworking: Building Community as a Space Catalyst. A Forecasting Coworking: Architectural Strategies for your coworking space els autors donen les claus de quin tipus d'espai ha de buscar cadascú en funció de la seva professió. En quart lloc, per saber les passes que s'han de seguir per participar en un local coworking arreu del món, recomanen la lectura de Coworking: How Frelancers Escape the coffe shop. I per acabar, l'obra Working in the Unoffice ajuda els lectors a escollir el lloc adequat. L'obra fa 33 entrevistes a emprenedors i a 19 creadors d'espais coworking.
La visa internacional dels ‘coworkers'
El fenomen és tan global que permet a membres de diferents llocs de coworking accedir durant estades curtes a espais d'aquesta filosofia repartits arreu del món. El qui té aquesta visa pot fer servir de manera gratuïta una taula en algun dels centres que s'ofereixen a 35 estats dels EUA i a 36 països, principalment d'Europa i el sud d'Amèrica. La Visa Coworking és totalment gratuïta i les condicions per accedir-hi a cada centre varien.
A Barcelona, el Gracia Work Center i CINC són dos dels que acullen els portadors d'aquesta targeta. Cristina Martínez, fundadora de Gracia Work Center, explica que deixen l'espai durant tres dies de manera gratuïta, sempre que en tinguin de lliures, a membres d'altres centres coworking.
