Urgeixen mesures d'ajuda al motor
Amb una caiguda del 50% de les vendes des del 2007, els concessionaris afronten el 2012 amb el marge financer esgotat
El 2011 ha estat un any per oblidar en el sector de l'automoció, i molt especialment en el segment de la distribució. El mercat de turismes ha sumat una altra caiguda del 17,7% al conjunt de l'Estat –del 18,41% a Catalunya-, que no fa sinó afegir-se al trist balanç que ja van deixar els exercicis previs. El president de Ganvam (Asociación Nacional de Vendedores de Vehículos a Motor, Reparación y Recambios), José Antonio Sánchez Torres, destaca: “El pitjor no és que el 2011 hagi estat un any perdut, sinó que n'hem encadenat quatre de seguits en què el mercat ha caigut un 50%.”
Certament provoca, si més no, vertigen comparar el més del milió i mig de vehicles matriculats el 2007 amb els 800.000 escassos amb què s'ha tancat aquest passat 2011. La meitat del mercat, volatilitzat en un obrir i tancar d'ulls.
Això, evidentment, ha tingut greus conseqüències en el sector dels concessionaris. “Quan la crisi hagi acabat, el sector de la distribució haurà acomiadat la mateixa gent que si haguessin tancat totes les fàbriques de cotxes que hi ha a Espanya, és a dir, més de 50.000 persones”, destaca Antonio Romero-Haupold, president de Faconauto, la Federació d'Associacions de Concessionaris d'Automoció. De fet, des del 2007 el sector de la distribució ha perdut 2.500 pimes i 40.418 llocs de treball (el 24,39% del total) i només el 2011 el sector ha vist el tancament de mig miler d'empreses al conjunt de l'Estat, amb la consegüent pèrdua de 5.000 llocs de treball.
En aquestes circumstàncies les patronals alerten que el temps per actuar s'esgota, i més encara si es té en compte que l'actual partit en el govern espanyol, el PP, es va mostrar favorable a activar un nou pla d'ajudes al sector quan encara era a l'oposició. “Hem tingut molts contactes amb el Partit Popular en aquests últims mesos i ara ens sentiríem enganyats si no hi ha ajudes a la compra de cotxes”, diu Romero-Haupold.
El sector vol incentius per reactivar la demanda basats en la fiscalitat i evitar així els maldecaps originats per l'anterior pla 2000E que va posar en marxa l'executiu de Zapatero i que a la pràctica va suposar que els concessionaris financessin el pla d'ajudes avançant uns diners que després van haver de suar per recuperar del govern, arribant fins i tot a plantejar una demanda als tribunals. “Van deixar els concessionaris penjats econòmicament; per això ara no podríem ni acceptar ni suportar un altre pla 2000E; les ajudes han de ser directes via impostos”, explica el president de Fecavem, la Federació Catalana de Venedors de Vehicles de Motor, Jaume Roura.
El sector destaca, a més, que un pla d'incentius fiscals no tindria cap cost afegit per a un executiu centrat quasi en exclusiva en les mesures per reduir el dèficit públic. “Els diners de més que es recaptarien per l'augment de vendes compensarien de sobres aquest esforç”, diu Sánchez Torres.
Les patronals de la distribució recorden que l'espanyol és un dels estats europeus amb més pressió fiscal sobre la compra de vehicles, i això vol dir, destaquen des de Faconauto, que hi ha marge per introduir un estímul sense perdre-hi diners. “Per cada cotxe que es ven se sumen uns 3.000 euros d'impostos; i si el govern en posa 1.000 encara en recaptarà 2.000”, explica. Si, com calcula el sector, aquesta mesura podria generar fins a 200.000 vendes extres -l'anterior pla 2000E en va sumar 313.800, segons el Banc d'Espanya-, els números no només quadren sinó que encara podria resultar un bon negoci per a la caixa pública.
Així, segons Faconauto, el pla d'ajudes de Zapatero va suposar una recaptació afegida de 1.000,6 milions d'euros per a Hisenda, i en aquest punt l'associació de fabricants d'automòbils, Anfac, calcula que la caiguda del mercat aquest 2011 ha provocat una disminució en aquesta recaptació de fins a 450 milions d'euros. A més, la directora econòmica d'Anfac, Arancha Mur, destaca que “per cada 100.000 matriculacions noves que es produeixin al canal particular les arques públiques rebrien una injecció d'ingressos de prop de 320 milions d'euros”.
Posats, però, a parlar d'injectar diners públics, el president de Ganvam té clar que hi ha inversions més o menys útils. “Evidentment estem totalment a favor del cotxe elèctric, però si el govern hagués destinat els 92 milions d'euros inicials i 40 milions més de pròrroga per incentivar la compra de vehicles verds a cotxes de benzina, hauríem pogut sumar més de 150.000 vendes extres, mentre que la suma de cotxe elèctric i híbrid no ha passat de l'1,3% del mercat durant el 2011”, lamenta.
CONSEQÜÈNCIES GREUS.
A més, l'augment del nombre de vendes dels vehicles d'ocasió -que a Catalunya van sumar prop d'un 10% respecte del 2010- podria haver agreujat en part aquesta circumstància, ja que com explica el president de Ganvam, “com que la gent no es pot comprar un vehicle nou, compra un cotxe vell, que realment hauria d'estar per desballestar, per 2.500 o 3.000 euros”.
Però és que, a més, un mercat tan desinflat no beneficia ni de bon tros la producció de les fàbriques. “Per molt que es parli de les exportacions, si al final la majoria dels vehicles que es fan aquí és perquè es venguin a la Xina, els fabricants acabaran portant les fàbriques allà”, diu Romero-Haupold.
Precisament, aquesta setmana Seat ha inaugurat la primera línia marítima de transport de cotxes que connectarà Barcelona amb la Xina de manera regular. La marca vol atacar el mercat asiàtic en part per contrarestar la caiguda de vendes a l'Estat espanyol. L'objectiu immediat és obrir 15 concessionaris a la Xina, als quals ja ha fet aquest primer enviament de 250 cotxes de la gamma alta del León.
El vicepresident de Seat, Ramon Paredes, qualificava el dia com a “històric”. Seat obre una nova etapa en la seva estratègia que deixa intuir una tendència més general: Europa està deixant de ser el principal mercat per a aquests fabricants.
Segons dades d'Anfac, la producció de turismes a les fàbriques instal·lades al conjunt de l'Estat va caure un 3,15% de gener a novembre del 2011, fins als 1,7 milions d'unitats. Per contra, les exportacions d'aquests vehicles van augmentar en el mateix període un 1,18%. Vendre a l'exterior és una bona estratègia per superar aquests moments d'incertesa a casa, però tant distribuïdors com fabricants avisen que no tindria sentit mantenir les factories en mercats poc significatius.
Així, mentre les marques ajusten els seus plans de producció per a aquest 2012 i planifiquen més aturades en les línies de producció per ajustar-se a una demanda que s'espera encara sota mínims, els distribuïdors llancen el seu SOS per deixar clar que ja no podran aguantar gaire més. Les empreses que no han tancat han reduït plantilla però el marge d'acció s'esgota. “M'agradaria ser optimista i pensar que ja no es pot caure més, però ara per ara no tenim cap evidència que això hagi de canviar”, destaca Sánchez Torres.
El president de Ganvam s'ha reunit aquesta mateixa setmana amb el secretari d'estat de Comerç -dependent del Ministeri d'Economia- per tractar de les demandes del sector, que passen no només per aquest pla d'estímuls a la compra sinó per facilitar l'accés al finançament, rebaixar la pressió fiscal sobre l'automòbil, així com incrementar el suport a fires i salons sectorials i reduir l'impost de societat per a les pimes.
PRIMER, LA DISTRIBUCIÓ.
Després de les paraules del nou ministre d'Indústria, José Manuel Soria, en la mateixa presa de posició del càrrec parlant de la importància del sector de l'automoció i de la necessitat d'evitar deslocalitzacions de les plantes de producció, els distribuïdors temen que de nou la prioritat sigui fer cas als fabricants. “El problema d'aquest país és que cada vegada que nomenen un nou ministre d'Indústria queda segrestat o abduït pels fabricants a base d'amenaçar que es portaran les plantes a altres països, i per això mai es pensa primer en les milers de pimes que formen el sector de la distribució”, denuncia el president de Faconauto.
Sigui com vulgui, les negociacions amb l'executiu de Mariano Rajoy les hauran de fer amb el Ministeri d'Economia, ja que el govern del PP ha delegat en aquest la responsabilitat de tractar amb les xarxes de distribució, mentre que ha reservat al Ministeri d'Indústria la interlocució amb els fabricants.
En aquest escenari la planificació per aquest 2012 es preveu complicada si finalment no arriben aquestes ajudes a la compra. I En tot cas, el sector demana al nou executiu una definició clara i ràpida sobre el tema. “No ens podem permetre el risc que els consumidors ajornin decisions de compra a l'espera d'aquests plans, cal que el govern digui què pensa fer per no distorsionar més el mercat”, destaca Roura.
Ara la pilota és al terrat de l'executiu popular, que si bé ha manifestat ja la seva consideració cap a un sector que considera clau, cal que ara demostri com pensa reactivar-lo. “Si no recuperem el milió d'unitats venudes al mercat, es generaran greus problemes”, avisa Roura.
El vehicle d'ocasió és el rei
El 2011 ha estat un any nefast per al mercat de l'automoció però no pas per al vehicle d'ocasió. En un context de crisi en què l'accés al finançament ha estat molt limitat, són molts els que han optat per adquirir un cotxe de segona mà. A Catalunya les vendes d'aquest tipus de vehicles han pujat a 268.449 unitats, que representa un increment de prop d'un 10% respecte a l'any anterior.
Una xifra molt considerable si es té en compte que el 2011 a Catalunya les vendes de turismes nous no van arribar als 120.000 vehicles, és a dir, menys de la meitat.
El mercat del vehicle d'ocasió ha proporcionat a molts concessionaris una taula de salvació, però alhora el sector alerta de les conseqüències que aquesta nova tendència té sobre l'envelliment del parc automobilístic (un 44% dels turismes en circulació el 2011 al conjunt de l'Estat ja tenen més de 10 anys). A més, el marge que generen aquestes vendes és menor i tampoc podrà compensar gaire temps les pèrdues d'ingressos per vendes de cotxes nous.
