Dirimir responsabilitats
Un gran moviment social demana una legislació de la dació en pagament de l'immoble quan no es pot pagar la hipoteca. Alguns bancs estan optant per la via del notari per adjudicar-se pisos en subhasta a preus simbòlics
les entitats
El trist epíleg que la crisi ha donat al boom immobiliari l'ofereixen milers d'històries de persones desnonades per no poder pagar la seva hipoteca. Aquest dolorós fenomen ha fet emergir tot un moviment de ciutadans que demana una regulació d'urgència de la dació de l'habitatge en pagament de la hipoteca, sense que el deutor estigui obligat a pagar la part del deute que la venda o la subhasta de casa seva no hagi aconseguit cobrir.
La sensibilitat social ha fet que en aquests moments s'estigui organitzant una iniciativa legislativa popular (ILP) que es fonamenta en tres eixos: una dació en pagament retroactiva; moratòria de desnonaments i la conversió d'hipoteques en lloguer social. El seu impulsor, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), depassa amb escreix el mínim de 500.000 signatures necessàries perquè entri al Congrés dels Diputats. Tot i que l'actual govern estatal sembla que vulgui arraconar la qüestió, potser es veurà obligat a legislar en vista del clam social. Val a dir que la plataforma, a banda de voler que es prenguin mesures d'urgència per solucionar un problema greu, considera adient que la UE, que enguany hauria d'aprovar una directiva per harmonitzar el mercat hipotecari, posi les condicions perquè la hipoteca deixi de ser una via per conduir la gent directament a la ruïna. Com diu Ada Colau, portaveu de la PAH, “haurien d'entendre que l'accés a l'habitatge a través del sobreendeutament ha dut a la ruïna milers de persones, i per això cal que es posin condicions perquè no torni a passar, com ara limitar a un 30% de la renda la quantitat màxima que es destina a la hipoteca i que es limiti el termini màxim de devolució, mesures que contribuirien a regular els preus de l'habitatge”.
INEVITABLE.
Des del comparador HelpMyCash.com, Olivia Feldman i Ana Portolés consideren que “incorporar la dació en pagament a la normativa hipotecària podria tenir un efecte benèfic, atès que així el banc no prendria tant de risc, seria conscient que no tothom pot comprar un pis. De fet, si es parla de dació és perquè quan hi ha un embargament i el banc s'ha de quedar l'habitatge, ho fa a un 60% del seu preu de taxació, amb la qual cosa el deute és massa carregós.”
VISIÓ DELS BANCS.
Justament, un dels fenòmens més preocupants de la crisi, en la seva vessant hipotecària, està tenint lloc darrerament a les subhastes, quan es queden desertes. Com relata Montse Andrés, “si s'opta per la via judicial i la subhasta roman deserta, el banc s'adjudica l'immoble pel 60% del seu valor, com estableix la llei, però cal fer avinent que la llei hipotecària permet la via extrajudicial, subhastar el bé davant notari, i aquí no s'observen límits, i si en tres subhastes no apareix comprador, el banc es pot adjudicar el pis per un euro, mentre que el seu client s'ha quedat sense pis i amb tot un deute a pagar”. En els últims mesos, una entitat com Banca Cívica ha fet servir aquesta via de forma oportunista i fa pocs dies, com ha denunciat la PAH, un notari de Viladecans (Baix Llobregat) ha permès l'adjudicació a Banesto d'un habitatge pel 35% del seu valor. Val a dir que el procediment davant notari sol tenir tres mesos de durada, mentre que la via judicial pot allargar-se un any. “Atès que la possibilitat de la via extrajudicial és a totes les escriptures, hi ha el temor que tots els bancs vulguin tirar per aquí, cosa que no es podria frenar, perquè és legal”, assenyala Andrés. Certament, una circular recomana als notaris no baixar del 60% de la taxació, però també és evident que aquest gremi pot veure en aquestes subhastes una gran oportunitat per dinamitzar el seu negoci.
L'agudització de la crisi també ha fet que molts jutges declarin nul·les les clàusules sòl -límit que el banc fixa a baixades de l'euríbor- i hagin obligat les entitats a tornar a quantitats pagades de més en concepte d'interessos. També sovintegen les sentències, ja n'hi ha unes 500, que anul·len els swaps -una assegurança que el banc inclou a la hipoteca contra la fluctuació dels tipus d'interès–. Tots dos casos són la prova, com assenyala Montse Andrés, que “al legislador, en el moment de fer la seva feina, se li va oblidar que cal protegir el deutor hipotecari”.
Des del sector financer s'insisteix, a causa de les pors que generen els alts i baixos del preu del diner, i així es pot llegir en documents de l'Associació Hipotecària Espanyola (AHE), en eines per fer la cobertura de tipus d'interès, com els que hem esmentat, així que, en la perspectiva de la delegada a Catalunya d'Ausbanc, “sempre intentaran fer clàusules per cobrir-se, només cal veure com les defensen, tot i que els jutges no els donin la raó”.