Qui fa la llei la paga, al País Basc
Catalunya ha d'implorar al govern estatal que torni a fer bestretes del fons de competitivitat i que faci el favor de pagar les inversions que diu l'Estatut, mentre ha d'acceptar amb resignació pagar despeses de la llei de la dependència. El País Basc, en canvi, discuteix en igualtat de condicions amb la tranquil·litat que dóna que en cas de discrepància qui ha de reclamar els diners és l'altra part, i amb el trumfo a la mà que la llei del cupo diu que l'import es revisarà si s'han d'assumir més competències.
L'últim quinquenni del cupo va acabar l'any passat i s'ha de començar a negociar la contribució per als propers cinc anys. El govern basc, presidit pels socialistes, posarà en la llista de despeses a descomptar el cost de la llei de la dependència, el finançament dels ordinadors de les escoles i les polítiques actives d'ocupació, però a més proposa descomptar per aquest concepte 100 milions de la paga de 2011, que va ser de 1.242 milions d'euros.
El govern basc negocia, però qui paga el cupo són les diputacions, amb capacitat plena sobre els impostos, excepte l'IVA i els especials. La de Guipúscoa, governada per Bildu, ha engegat una reforma de l'impost sobre societats que reduirà moltes deduccions, limitarà la llibertat d'amortització i la compensació de bases imposables negatives, i revisarà règims especials com el de les societats de promoció d'empreses, l'exoneració de partits polítics, o els beneficis per aportacions al capital de les agrupacions d'interès econòmic. També es vol revisar la fiscalitat de les cooperatives (té la seu a la província el grup Mondragón), que tenen importants beneficis de manera que tributen a un tipus efectiu del 4,3%, molt inferior al 14,8% de mitjana i al 25,3% de nominal. També hi ha impostos provincials diferents sobre la renda: a Guipúscoa han creat per a aquest any un tipus del 49% per a les rendes més altes, i a Alaba i Bizkaia mantenen el 45% de màxim.
Les administracions basques van recaptar l'any passat, per la crisi, 1.000 milions menys del que s'havia previst, però de diners no en falten: tot just ara es comencen a plantejar si aplicar el recàrrec sanitari sobre els carburants, i mentre que la Generalitat necessita crèdit de les diputacions per poder pagar els ajuntaments, el govern basc i la diputació de Bizkaia paguen els proveïdors a 46 dies, quatre menys del que la llei permetia el 2010.
