Una de les causes que a Catalunya hi hagi el nivell més baix d'ocupació en el sector públic és perquè serveis públics que en altres sectors es presten des de l'administració autonòmica aquí es subcontracten empreses privades per la via de concerts. En l'àmbit sanitari, les empreses de l'Associació Catalana d'Entitats de Salut, del Consorci de Salut i Social de Catalunya i de la Unió Catalana d'Hospitals gestionen el 80% de l'atenció hospitalària especialitzada, el 25% de l'atenció primària, i la pràctica totalitat de l'atenció sociosanitària i l'atenció a la salut mental de Catalunya.

Els 48.000 professionals del sector sanitari privat català es regeixen per convenis col·lectius propis, però els apliquen les mateixes retallades salarials que als del sector públic. El mateix passa amb l'altre gran sector concertat, el d'ensenyament, on el 31% dels alumnes d'infantil, el 50,5% dels de primària i el 38% dels d'ESO estudien en centres privats. El mètode que fan servir les administracions és retallar la subvenció a les empreses i obligar-les així a retallar sous per quadrar comptes.

Això implica que les empreses incompleixen els convenis col·lectius, i les retallades del 2010 van ser portades als tribunals per aquesta raó. Però el Tribunal Superior de Justícia desestima les demandes, com és el cas de la que va presentar la USOC per l'ensenyament concertat, en el qual s'eximeix les empreses de vulnerar el dret a la negociació col·lectiva i es justifica la mesura unilateral de l'administració per la situació econòmica i en virtut dels acords d'analogia retributiva de l'any 2001.

Amb el descens addicional de sous del 3% per aquest any, un grup de professors de la concertada es van concentrar davant la conselleria d'Ensenyament per demanar a la Generalitat que consideri la seva condició de servei públic tant a l'hora de retallar sou i recursos com a l'hora de “vetllar per l'estabilitat laboral dels seus treballadors”. També blasmen aquesta decisió cinc organitzacions representatives de centres privats concertats -l'Agrupació Escolar Catalana, l'Associació Empresarial d'Economia Social Discapacitat Intel·lectual, l'Associació Professional Serveis Educatius de Catalunya, la Federació Catalana de Centres i la Confederació de Centres Autònoms- perquè les condicions laborals del seu sector són cada vegada pitjors. “No es pot demanar més solidaritat ni tensar tant, amb mesures com les descrites, un sector que acumula anys de discriminació i que s'ha anat empobrint fruit d'un model de concert educatiu sense garanties per a les escoles”, denunciaven en un comunicat, en el qual asseguraven que “sense escola concertada, el servei educatiu de Catalunya no podrà mantenir el seu nivell qualitatiu ni atendre alhora tota la demanda de places escolars finançades amb fons públics”. Uns fons que destinen a les places concertades un 40% dels diners destinats a les de titularitat pública.