El 22 de maig vinent s'acaba el període perquè els proveïdors que tenen factures pendents de cobrar de les administracions autonòmiques i que s'hagin inclòs en la relació certificada de factures que les comunitats autònomes han comunicat al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, acceptin acollir-se a l'anomenat pla de pagament. Ja fa un mes que es va tancar el mateix procediment per a les administracions locals. Tot i que es tracta d'una iniciativa del govern espanyol que pot tenir un impacte positiu, hi ha certs dubtes que s'han posat de manifest en el moment de dur-lo a la pràctica. El pla de pagament és una operació que ofereix a les administracions territorials (locals i autonòmiques) un mecanisme àgil de pagament de deutes amb els proveïdors que no cobren de les administracions. D'aquesta manera, a través d'aquest mecanisme, es farà front a l'import principal de tots aquells deutes vençuts, líquids i exigibles, les factures dels quals hagin entrat en el registre de l'administració corresponent abans de l' 1 de gener del 2012. L'abonament a favor del proveïdor comportarà l'extinció del deute pel principal, els interessos, les costes judicials i qualsevol altre despesa accessòria que el proveïdor pugui o hagi pogut reclamar per raó del deute principal. L'acceptació del pla de pagament es pot fer telemàticament, a través de les plataformes que a l'Agència Tributària han creat, o bé presencialment, i lògicament comporta l'exclusió de les factures de la partida de pagaments ordinaris a proveïdors. En el cas que les factures no s'hagin inclòs en aquesta relació certificada, els proveïdors podran sol·licitar la inclusió voluntària a través del certificat individual que l'interventor haurà d'acceptar en un termini de 15 dies.

Encara no queda clar per què el legislador ha optat per regular de manera separada el mecanisme de finançament per les entitats locals i les administracions autonòmiques, fixant un calendari diferenciat per a cadascuna. Però encara hi ha altres qüestions per aclarir, per tant, no queda clar si el descompte ofert per el proveïdor en el principal de l'obligació pendent de pagament constitueix un criteri per a la prioritat de pagament o no. De la mateixa manera, falten qüestions per determinar, de caire més pràctic, com per exemple si és possible interposar un recurs contra la decisió dels interventors denegant el certificat individual presentant pels proveïdors; o bé si els proveïdors poden fer una cessió de la factura un cop acceptat el mecanisme? Quan s'efectuarà, realment, el pagament? La resposta d'aquestes qüestions, mes enllà de l'impacte mediàtic de la mesura, ajudaran a aclarir si ha estat un èxit o bé si és un altre cas de “pa per avui...”