Si mireu al diccionari el significat de la paraula creativitat hi veureu que es defineix com “la capacitat de fer coses a partir del no-res”. A qualsevol persona normal li pot semblar una mica pretensiós tenir idees partint d'una situació de taula rasa. Normalment ens inspirem en coses que ja existeixen. De fet, aquest és el camí més habitual quan volem ser creatius i mirar d'innovar. És extraordinàriament complicat fer les coses des de zero. Sembla molt més fàcil jugar a combinar coses que ja existeixen per tal d'aconseguir novetats. Un llapis amb una goma d'esborrar a l'extrem és un estri molt enginyós però que al capdavall és la simple juxtaposició d'un llapis i d'una goma d'esborrar. Passa el mateix amb els iogurts de fruites, el pa amb cereals o les maletes amb rodes.

Però alerta, cal que algú sigui capaç de trobar la manera exacta de combinar dues idees o més per tal de crear-ne una de nova i de diferenciada. Si combinem un cotxe i un petard potser no serem capaços de lligar tots dos conceptes de manera productiva. O potser sí... Necessitem una mica d'intel·ligència analògica que ens permeti mesclar i ajuntar idees aparentment oposades o no necessàriament coincidents. I aquí és quan comença el problema: la majoria de nosaltres ha rebut una educació que ens ha obligat a posar els conceptes a dins de compartiments estancs en comptes de combinar-los i hibridar-los. Un ou? L'associem amb gallines, aliments, maioneses... Però difícilment amb coses radicalment diferents com un paradigma, l'aventura o ballar un tango.

Tots podem reaprendre aquesta habilitat. No és cosa de dos dies però tampoc de dos anys. Cal practicar, convidant la nostra ment a establir llaços entre coses aparentment inconnexes. Com més practiquem, més hi anirem trobant la gràcia. Per exemple: quines connexions podríem establir entre un gos i una rentadora? D'entrada, sembla una comparació absurda. Però si pensem una mica i perdem la por de dir bestieses aniran sortint coses: una rentadora que avisa, quan acaba el programa, amb simpàtics lladrucs de gos en comptes del bip-bip molest, una rentadora automàtica per a gossos i una rentadora amb quatre potes que fa que no ens hàgim d'ajupir per posar-hi la roba. Potser són idees encara massa esbojarrades, però si les treballem un xic més potser podrem portar-les a bon port.

Totes les empreses haurien de tenir moments en què els seus integrants tinguessin l'oportunitat de refrescar les seves maneres habituals de pensar. Ens cal més que mai. Ja n'hi ha prou de pensar sempre el mateix i de la mateixa manera. Cal deixar més espais per a l'experimentació i la prova. Sense això correm el risc d'estancar-nos i d'entrar en una espiral infinita de repeticions avorrides i poc atractives. Però cal enginy, una mica de risc, sentit de l'aventura i ganes de fer coses diferents. I és clar, caps tolerants amb l'error, capaços de construir una cultura de la innovació.

S'oblidi de les preocupacions quotidianes i permeti's el luxe de pensar analògicament durant uns minuts: quines idees li vénen al cap en combinar un sofà i una aranya? I un iogurt i una joguina? I la Universitat, els embotits i la llenya? Desafiï el pensament convencional: veurà com al final se'n surt.