La premsa econòmica europea continua el seu setge setmanal contra l'economia espanyola amb rumors de rescat per part del mecanisme europeu EFSF o del Fons Monetari Internacional (FMI). Als incisius articles del Financial Times s'hi han afegit ara també alguns mitjans alemanys. A diferència, però, dels seus homòlegs anglosaxons, fanàtics dels acrònims, el alemanys no han trobat encara en la seva loquaç però feixuga llengua un equivalent a l'expressió PIGS, que ha fet fortuna a les planes salmó de la City.

Mentre els mitjans financers s'acarnissen amb la prima de risc, el Banc d'Espanya o Bankia, els grans inversors, tant els més discrets i seriosos com els més cruels especuladors, es beneficien del clima d'incertesa. Potser no són tan casuals les cròniques del Financial Times si tenim en compte les freqüents visites dels gestors de fons anglosaxons als despatxos de bancs i caixes espanyols. Només un fons immobiliari britànic ha comprat actius immobiliaris per valor de 400 milions d'euros arreu de l'Estat el 2011 i enguany. Malgrat les males notícies, aquest mateix fons i d'altres continuen negociant operacions de compra a preu de saldo.

És evident que l'entorn actual és particularment favorable als compradors i inversors, que s'aprofiten de la sensació d'incertesa, la necessitat de liquiditat dels venedors i les baixes valoracions per l'elevada prima de risc. Si s'aplica una valoració clàssica per descompte de fluxos, una pujada de la prima de risc de 300 a 600 punts bàsics, com la que ha patit el deute espanyol el darrer any, podria representar una rebaixa del 30% en la valoració d'un negoci a 15 anys vista. Infraestructures, hotels, indústries i tota mena d'empreses pateixen més que mai la tirania de les matemàtiques financeres.

Un entorn de crisi financera i econòmica com l'actual pot acabar afavorint les operacions de compra i venda de negocis i l'entrada de nous socis. Els empresaris no troben finançament bancari i pateixen per la poca liquiditat i el baix volum de comandes, la qual cosa els fa més oberts al capital exterior. Arribar a un acord, però, no és gens fàcil, ateses les diferències de percepció pel que fa a valoracions. En un cas recent, per exemple, empresari i inversor van acabar creant una nova empresa que aprofités part de l'activitat de l'anterior, davant la impossibilitat de pactar un valor just pels actius d'aquesta. Seria una situació força semblant, però a una altra escala, a la que pateixen els bancs amb els seus actius immobiliaris, que ara hauran de segregar en societats independents.

Les nostres empreses han de seguir creixent per treure el país de la crisi. Per això, i davant la sequera creditícia als bancs, són més necessàries que mai fórmules com ara les fusions, les aliances i l'entrada de nous inversors, molts dels quals seran estrangers. Les diferències de valoració amb els capitalistes i les reticències tradicionals entre empreses familiars poden fer especialment atractiva l'alternativa de l'aliança en una nova societat, hòlding o agrupació d'empreses (AIE o similar). Ara més que mai, els PIGS i altres animals ens hem de mantenir units per sobreviure a la tempesta.