Al llarg dels últims anys s'han fet molts esforços per augmentar l'R+D a Catalunya, però seguim lluny dels països més avançats del nostre entorn, tant en inversió com en transferència de tecnologia. Per això, sembla oportú identificar les polítiques que han donat bons resultats en països com Finlàndia, Alemanya i Holanda, per exemple.

Si, per exemple, agafem el model finlandès de foment de la innovació, podem destacar els següents motors de l'èxit assolit. Definició d'un pla nacional d'innovació focalitzat en poques línies prioritàries, fonamentalment en els àmbits de salut, ciències socioeconòmiques, medi ambient, biotecnologia, TIC i serveis. Existència d'un nombre reduït de Centres Estratègics per a la Recerca, sis, al 2011, finançats pel sector públic, i cogestionats per centres de recerca públics i empreses privades, amb l'objectiu de millorar la innovació empresarial i la seva viabilitat. Estreta col·laboració entre institucions públiques i empreses per al desenvolupament de projectes d'innovació, que es concreta en el cofinançament de les empreses finlandeses dels projectes d'innovació impulsats per l'administració en què participen. Tots aquests motors els podem trobar amb petites variants en altres països potents en R+D, d'acord amb un informe recent del Centre d'Economia Industrial.

Per tant, si volem que l'R+D sigui un pilar que aguanti el desenvolupament català, cal apostar per mesures semblants. Per descomptat, l'augment del nombre de recursos destinats a aquestes activitats és fonamental. Però és convenient apostar per línies estratègiques prioritàries per tal de disposar de massa crítica i evitar la dispersió dels recursos. Sembla oportuna la concentració dels centres tecnològics i de recerca. També cal considerar les actuacions de l'administració que han donat bons resultats, tant pel que fa a les ajudes directes (subvencions, préstecs amb subvenció d'interessos...) com pel que fa a les ajudes indirectes (estímuls fiscals consistents en la no-tributació en l'impost de societats dels recursos invertits en R+D+I, avals...). També es molt convenient l'augment dels fons destinats a capital llavor, capital de risc, àngels inversors...

Però a més d'aquestes mesures, és imprescindible aconseguir que els recursos invertits en R+D tinguin més impacte en l'economia i en les empreses. I en aquest punt és on tenim la gran assignatura pendent. Cal cercar més rendibilitat dels recursos públics invertits en aquestes activitats. En aquest punt, hi juga un paper cabdal la col·laboració publica i privada, la promoció de la transferència de coneixement i el requisit de cofinançament dels projectes per tal d'afavorir la comercialització del resultats dels projectes que reben ajuts. Tant important és invertir recursos en R+D com fer-ho d'una manera rendible.