En la seva particular “ofensiva diplomàtica”, el president Mas va visitar recentment la fira Bio 2012 de Boston, en què es va aplegar una delegació catalana de 100 persones i Catalunya va disposar d'un estand propi, que també van visitar els prínceps d'Astúries. Segurament és pura coincidència, però el desplegament de mitjans a Boston passava mentre al país s'hi aplicava el tiquet regulador de les receptes i el copagament i s'hi debatia l'exempció de cobertura de la Seguretat Social d'un seguit de medicaments. Potser el futur del sector és precisament potenciar la seva projecció exterior, ja que a casa nostra es gastarà cada cop menys en sanitat i farmàcia i segurament s'afavoriran proveïdors no autòctons, com els dels genèrics.

Un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona del 2009 estimava el valor afegit del sector català de la salut en més de 8.000 M €, un 5% del PIB català, una xifra que haurà baixat a causa de les “retallades”. La mateixa font confirmava el més gran pes del sector privat a la salut catalana, ja que els serveis “de mercat” representaven un 63% del sector a Catalunya, en relació amb un 39% al conjunt espanyol. Cal recordar que a Catalunya el pes de les mútues privades de salut també és molt superior i que aquestes, com les mútues de treball, tenen el seu origen històric al Principat.

El segon element que aquell estudi posà de manifest va ser l'augment important del personal del sector de la salut, que augmentà per sobre de la mitjana catalana. Del 2001 al 2008 el nombre d'afiliats a l'àmbit de la salut s'apujà un 7% anual, en relació amb el 2% del conjunt de Catalunya. En aquest període, vora 100.000 professionals s'incorporaren als serveis de salut, a partir del creixement demogràfic i l'augment de l'oferta sanitària. Aquesta evolució laboral espectacular pot justificar un lògic ajustament per la recessió demogràfica i per la optimització dels recursos públics.

Amb unes perspectives poc encoratjadores a casa nostra, el futur de moltes empreses i professionals sanitaris es decidirà segurament a fora. La participació a la fira Bio 2012 és sens dubte una bona iniciativa, però no resol alguns dubtes que planteja la biotecnologia a Catalunya i a l'Estat espanyol. Es tracta d'un sector força atomitzat, amb moltes petites empreses, que no ha aconseguit crear complicitats amb altres activitats afins. Des de fora sorprèn, per exemple, la implicació limitada dels grans laboratoris farmacèutics catalans en aquest sector emergent, que a priori els podria subministrar fàrmacs de futur. Segurament se'n coneixen les causes, però no sembla que se n'hagi trobat la solució.

Altres segments de la salut també exigeixen una reformulació. Els prestigiosos hospitals privats segueixen el seu negoci tradicional de captació de pacients estrangers, però no han emprès el camí de la internacionalització. Fa anys, magnats del Pròxim Orient proposaren a alguns hospitals barcelonins crear-hi establiments conjunts, però no els en convenceren i actualment són establiments alemanys i britànics i els que omplen la Dubai Healthcare City. La decepció generalitzada que es viu en el sector de la salut a Catalunya exigeix una altra orientació estratègica i la reformulació consensuada dels model, més enllà del vistós desplaçament a Massachusetts, la nova referència del catalanisme convergent amb el Quebec i Israel.