Si hi fem una ullada ràpida, el llibre ens aconsegueix convèncer del que és obvi: es treballa millor en un espai còmode, elegant, ben dissenyat i que s'adapti a les necessitats dels seus ocupants. Firmes com Virgin, Innocent Drinks, P&G, Bloomberg, Google, Lego, Walt Disney, Nike i moltes altres despleguen l'arsenal imaginatiu i posen a disposició de la seva gent autèntics espais de somni. Aquesta política contrasta amb la de la majoria d'empreses d'aquest país que simplement consideren que els “empleats” tenen un “lloc de treball” i que tot el que puguin fer per estandarditzar les instal·lacions amb mobles igualets igualets anirà a favor del seu compte d'explotació. Quina errada més gran. Els humans necessitem bellesa, disseny (design thinking), espais singulars, emocions, diferència... Moltes vegades em conviden a fer conferències d'innovació a empreses que tracten la gent com xais i els posen en despatxos grisos, amb taules grises i a més els obliguen a posar-se corbata (als senyors...). El primer que els dic és que caldria començar a pensar a alegrar la vida i la vista de la gent. Però la força uniformitzadora de les empreses és massa gran. Encara hi ha molta influència del passat industrial, en què l'important era fer tot el possible per igualar i homogeneïtzar-ho tot.

Però els humans necessitem novetats, canvis, alegria. Les neurociències, per exemple, deixen clar que el contacte directe amb la naturalesa és clau per oxigenar creativament el nostre cervell. I que calen espais per col·laborar, per pensar en equip i sentir-se diferents. La gran majoria d'empreses catalanes no tenen espais per al treball innovador ni tampoc dediquen una part important del seu temps a la reflexió i a l'exploració de noves possibilitats.

Jo, a tot això, en dic “pensar Zen”, com ja he explicat aquí. Es tracta de tenir en compte que el pensament reflexiu i creatiu necessita dimensions diferents del pensament més de dia a dia o executiu. Cal saber moure's entre les dues dimensions i molt poques empreses ho entenen ni hi donen facilitats. Necessitem el nostre racó d'idees perquè altrament estem perduts. En un món de pensament únic (llegiu “prima de risc”) només triomfaran les persones i les empreses capaces de desafiar els límits aparents de les coses i d'explorar més enllà del seu territori habitual. Només cal que doni una bona ullada a I Wished I Worked There! i veurà que alguna cosa canvia en el seu cap.