El mercat laboral no aixeca el cap
L'atur baixa a Catalunya el segon trimestre però augmenta al conjunt de l'Estat espanyol fins a un nou rècord de 5.693.100 persones. La conjuntura econòmica no dóna esperança per a la creació d'ocupació
Els desocupats que no reben cap prestació al país són 531.200 persones, un 63%
Catalunya i les Balears són les úniques CCAA on l'atur ha baixat el segon trimestre
A 31 de desembre del 2011, 24.765 persones rebien la Renda Mínima d'Inserció
La prima de risc sota tensió, el rescat financer ha arribat, el pacte fiscal s'encallarà a Madrid i els homes de negre vindran, però enmig de tot aquest soroll el protagonista de les converses de bar i el que preocupa la gent és la conseqüència directa de tots aquests mals: l'atur. Amb la certesa que encara ens queden forats per ajustar-nos el cinturó, la gent ocupada pateix pel seu lloc de treball i els que han perdut la feina no veuen perspectives al seu futur. A Catalunya l'atur ha donat una treva i ha baixat en el segon trimestre, però a la resta de l'Estat espanyol els desocupats no paren de créixer i s'ha arribat a un nou rècord de 5.693.100 persones sense feina, segons les dades de l'última Enquesta de Població Activa (EPA) corresponents al segon trimestre del 2012. Malgrat la baixada del nombre d'aturats a casa nostra -15.400 desocupats menys respecte al primer trimestre- la xifra total continua sent molt elevada: 821.600 aturats i una taxa del 21,95%
La situació macroeconòmica que viu el país no deixa gaire marge per a l'esperança. Amb l'ombra del rescat de tota l'economia espanyola assetjant i Catalunya asfixiada per la crisi i el dèficit -la Generalitat podria ser tutelada per l'Estat-, les perspectives de millora de la creació d'ocupació són una quimera. De gener a maig d'aquest any s'han presentat 2.779 expedients de regulació d'ocupació (ERO) que afecten 41.413 persones, més del doble que el mateix període de l'any passat. Xifres que no donen confiança en una recuperació ni a curt ni a mitjà termini.
Els resultats de l'última enquesta d'opinió del Col·legi d'Economistes de Catalunya, publicada aquesta setmana i amb una mostra de 1.056 col·legiats, confirmen la tendència a la baixa de les expectatives de millora econòmica. La majoria dels enquestats considera que la situació dels aturats continuarà igual el segon quadrimestre de l'any. “2013 serà un any molt dolent i el 2014 potser començarem a notar certa estabilitat”, opina el degà del col·legi, Joan B. Casas. Unes perspectives pessimistes que també recull el BBVA en el seu darrer informe sobre la situació econòmica catalana. Segons l'entitat bancària, la desocupació a arribarà al 24,6% aquest 2012 i al 24,8% el 2013.
“La gent té por de contractar”, assegura Manel Hernàndez, soci del bufet d'advocats Sagardoy. “Hi haurà més destrucció d'ocupació, no només en el sector privat, sinó també en el sector públic”, hi afegeix Salvador Àlvarez, soci del departament de Dret Laboral del bufet PwC a Catalunya i exdirector general de Relacions Laborals de la Generalitat.
I és que les últimes reformes del govern espanyol s'encaminen cap a un aprimament del sector públic. Segons l'estudi de tendències del mercat de treball presentat el maig per Manpower i elaborat pel professor d'economia aplicada Josep Oliver, el sector públic espanyol, que comprèn tant les administracions públiques com els seus serveis concertats, ha perdut 115.000 llocs de treball des de l'octubre del 2011 al març de 2012. “Perquè es creï ocupació ha d'haver-hi inversió, crèdit i confiança. I no hi ha cap de les tres premisses”, continua Salvador Álvarez. “Tot el que no siguin creixements superiors al 2% del PIB té un impacte molt reduït en la creació de llocs de treball”, hi afegeix Casas.
Els pronòstics desanimen però sempre hi ha matisos i oportunitats. “Amb la situació econòmica actual la generació neta de treball serà complicada, però sí que hi haurà reposició”, explica la professora de l'Institut d'Estudis Laborals d'ESADE, Àngels Valls. Segons ella, es podria planificar d'aquí al 2015 les vacants que quedaran per jubilacions i aprofitar el temps per tenir persones preparades per quan sorgeixi l'avinentesa. La retallada del 56% de la partida que Madrid ha destinat enguany a la Generalitat per a polítiques actives d'ocupació, però, no ajuda a aquesta visió de futur. “Cal acompanyar les persones i capacitar-les pels sectors que sabem que generaran ocupació”, hi afegeix Valls, que considera que si no hi ha canvis aviat “estarem plantant la llavor de la futura pobresa”. Molts dels aturats del país provenen de sectors poc qualificats i, si no es reciclen, les seves possibilitats d'incorporar-se al mercat laboral són molt baixes. “Per recol·locar tota aquesta gent, si no s'adapten a les demandes del mercat, caldrà esperar que els sectors que demanden mà d'obra poc qualificada, com el turisme, es reactivin”, considera Joan B.Casas. Per a l'economista, el perfil de treballadors del futur és una persona “amb una preparació sòlida, que domina diverses llengües -sobretot l'anglès- i familiaritzat amb el món digital”.
RISC DE FRACTURA SOCIAL.
Davant d'això, i amb el pretext d'incentivar la recerca de feina per part dels desocupats, el govern de Rajoy ha reduït la prestació dels que estiguin a l'atur més de mig any, s'han eliminat subsidis i s'endureixen les condicions per accedir a la renda mínima activa. A partir del setè més els aturats cobraran el 50% de la base reguladora (barem sobre el qual es calcula la prestació), quan abans es passava a cobrar el 60%. Si la mitjana de prestació de l'atur a Catalunya és d'uns 900 euros al mes, significa que la persona que cobra aquest import a partir del setè mes passarà a cobrar 650 euros, quan abans, després d'estar mig any desocupat cobrava 780 euros. Són 130 euros de diferència que poden semblar poc però que per a molta gent és molt. La mesura, però, no afecta els que cobren el màxim de la prestació (els que perceben entre 1.070 i fins a 1.300 euros si tenen dos o més fills a càrrec).
Aquest ajust afecta els nous aturats i és efectiu des que es va publicar al BOE, el passat dissabte 14 de juliol. És obvi, però, que darrere d'aquests canvis, més que incentivar la recerca de feina, hi ha la voluntat de retallar la despesa en prestacions de les persones a l'atur, malgrat que el govern central no va donar dades de la previsió d'estalvi que s'aconseguirà amb aquestes mesures.
Alguns, però, opinen que l'estalvi no serà “significatiu”, destaca l'advocat Manel Hernàndez. Els sindicats també preveuen que l'atur continuarà augmentant i que la retallada en les prestacions derivarà en una “situació de pobresa i misèria”, diu el secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Àlvarez. Per a Àlvarez al·legar que les mesures adoptades són per incentivar la reinserció laboral dels aturats és “un discurs indecent” que demostra que els governants “són persones que no tenen ni idea del que passa a les oficines públiques d'ocupació”. “La situació és dramàtica i en qualsevol moment pot saltar una espurna que derivi en un esclat social”, alerta Àlvarez. Un risc de fractura social que fa temps que denuncien les entitats del tercer sector, que veuen com dia a dia més persones acudeixen a beneficència per cobrir necessitats bàsiques.
Un indicador per poder mesurar l'empobriment de la població a Catalunya és el número de titulars de la Renda Mínima d'Inserció (RMI), la prestació assistencial que dóna la Generalitat a ciutadans amb greus dificultats econòmiques i socials. A 31 de desembre del 2011, 24.765 persones rebien la RMI, un 11% més que el mateix període del 2009, quan 22.068 persones cobraven aquesta ajuda (un 61% més de gent que al 2008). Les dades d'enguany no es faran públiques fins al desembre i, malgrat que tot apunta que la demanda serà superior -molta gent esgotarà la resta de subsidis aquest any-, els beneficiaris finals potser no creixeran tant perquè les condicions per demanar-la i obtenir-la s'han endurit. A finals del 2011 la Generalitat va suspendre 4.521 expedients, un 33% d'ells perquè els seus beneficiaris ja no residien a Catalunya.
Capacitar els aturats i pressió contra el frau
El 64% dels desocupats no té competències clau per adaptar-se al mercat de treball
a.m.El Departament d'Empresa i Ocupació ja té els primers resultats del Pla de Millora de les oficines de treball, que va introduir un qüestionari per a aturats per fer-ne un millor perfil i afinar l'orientació per a la seva reinserció al mercat laboral. El 30% dels desocupats a Catalunya no saben per on començar a l'hora de buscar una feina i un 24% es marquen uns objectius laborals mal enfocats, tal com va explicar divendres la secretària de Relacions Laborals, Esther Sànchez, en la roda de premsa de presentació dels resultats de l'última EPA. Per a Sànchez el més important per aconseguir una reinserció en el mercat de treball no és tant la formació com saber cap a on orientar-se i en què cal capacitar-se per millorar la capacitat d'emplear-se. “El 64% dels aturats no té competències clau per adaptar-se al mercat laboral”, afirmava Sànchez aquesta setmana en la presentació dels programes de formació ocupacional que s'implementaran. Enguany la Generalitat disposa de 110,68 milions d'euros per a accions formatives per a aturats i treballadors en actiu. El pressupost és un 30% inferior al de 2011 i beneficiarà al voltant de 90.000 aturats, un 15% del total. S'ha de fer més amb menys i, davant la impossibilitat d'ajudar tothom, la Generalitat ha apostat per millorar els programes i adaptar-los a la realitat per augmentar les possibilitats d'inserció.
Malgrat això els recursos són escassos i s'han d'enginyar noves fórmules. Com les accions col·laboratives amb sectors tocats per la crisi. Dimecres es va presentar un pla estratègic d'ocupació per a arquitectes -elaborat pel col·legi del ram amb el suport de la Generalitat- que planteja mesures per capacitar aquests professionals perquè s'adaptin a àmbits amb més demanda, com els relacionats amb les energies renovables, l'eficiència energètica o l'urbanisme. Una estratègia aplicable a d'altres col·lectius, i més si es tenen en compte els càlculs europeus: el 70% dels llocs de treball que es crearan en un futur no corresponen a l'oferta formativa que hi ha actualment.
PROPOSAR SANCIONS.
“Des de principis d'any quan el SOC detecta irregularitats fa una proposta de sanció al SEPE, que és qui finalment decidirà com i si sanciona la persona que no actuï correctament mentre cobra la prestació de desocupació”, explica el director de la Xarxa Ocupacional del SOC, Jesús Quiroga. Amb aquest canvi, a finals d'any el Departament d'Ocupació presentarà resultats sobre les irregularitats detectades i les accions sancionadores que ha emprès el SEPE al respecte, com pot ser la supressió cautelar de la prestació.