Pendent de l'efecte de les retallades
A Catalunya, la subscripció de pòlisses de salut creix, en un context d'aprimament del servei públic de salut
Es planteja un avenir en què l'assegurança privada serà molt especialitzada
En l'assegurança de salut es viu en aquests temps una cruïlla particular, ja que si bé són certes les retallades que les administracions fan sobre les prestacions del sistema públic de sanitat, no ho és menys que la crisi no invita a esmerçar diners en la subscripció d'una pòlissa en aquest tipus d'assegurança.
En aquest cas, el fet diferencial català es fa valdre: l'assegurança de salut, segons dades de la Uceac de l'any 2011, va suposar un volum de negoci de 1.440 milions d'euros, amb una expansió del 4% respecte de l'any anterior, tot mostrant una gran solidesa en el conjunt espanyol, i més si tenim en compte que a Catalunya, l'usuari esmerça 191 euros per habitant i any en aquest tipus d'assegurança, mentre que a la resta de l'Estat aquest esforç es redueix a 53 euros. Però la dada més significativa l'ofereix la Memòria d'entitats d'assegurança lliure d'assistència sanitària 2011 que publica el Departament de Salut de la Generalitat, en què s'observa que les persones assegurades amb assistència sanitària assolien el límit d'1.824.109, amb un 8,5% de creixement respecte de l'any anterior. Al conjunt de l'Estat, aquest creixement va ser més aviat testimonial, amb un augment d'assegurats de l'1,04%.Val a dir que en tots dos casos, i en el cas de l'assegurança de salut col·lectiva, encara es nota l'efecte de la reforma fiscal de l'any 2000 que permetia, en el marc de la negociació col·lectiva, subscriure primes de salut sense imputar-ho en l'IRPF. En el cas català, segons interpreta el president de la patronal catalana de les assegurances, Uceac, Julián López Zaballos, “podríem haver pensat que a mesura que la crisi avança, les famílies es donarien de baixa de la pòlissa de salut, però prefereixen mantenir-la per la qualitat que se'ls ofereix”.
L'EFECTE de la NATALITAT.
¿Podríem pensar que, efectivament, l'usuari de sanitat ja dóna per fet que l'assistència pública de mica en mica es reduirà i que cal fer dissenyar una estratègia de previsió en salut a les asseguradores privades? Pere Ibern, director del departament de Desenvolupament Estratègic de DKV, tot i que considera que no es pot negligir aquest significatiu 8,5% de creixement, creu que “no es pot plantejar una dicotomia entre públic i privat, l'Estat dóna una cobertura universal i qui vol, pot tenir l'addicional, que al capdavall és una duplicitat”. Hi afegeix que, “si hi ha un efecte de retallada, en tot cas només s'observa en l'assegurança de salut individual, i no pas en la col·lectiva”. En aquest segment, tal com estima Ibern, el recorregut és limitat, més aviat a grans i mitjanes empreses, mentre que sembla complicat que la petita empresa s'hi vulgui abocar.
Per la seva banda, José Antonio Iglesias, director de Màrqueting de Vida Caixa observa, en reflexionar sobre si aquest sector es pot veure beneficiat per l'actual conjuntura, que “la de salut no deixa de ser una assegurança cara i, malgrat tot, en cara ens queda el recurs del sistema públic de salut”. Amb tot,“és cert que el sistema públic es ressentirà per les retallades en prestacions i capacitat de servei, per la qual cosa el que convé més és trobar fórmules per ajustar-se a les possibilitats econòmiques del consumidors”. En la seva anàlisi, “caldria jugar amb assegurances que no siguin del tot universals, més especialitzades, en què l'usuari assumeixi part del cost, que pagui per les coses més simples”. A més, “el sector de les assegurances també s'ha d'adaptar a aquesta situació, en què tots som una mica més pobres, i si vol mantenir en el futur la seva solvència com a empresa no pot oferir les mateixes cobertures que antany”.
Amb vista al futur, Pere Ibern pensa que una manera de fomentar la subscripció de pòlisses de salut seria traslladar als individuals la desgravació en l'IRPF, cosa que el sector ha demanat reiteradament, però reconeix que “en aquest moment en què l'economia està a punt de ser rescatada, sembla difícil plantejar-ho”.
No és gens fàcil tornar a arrencar
J. g. rCatalunya potser és el millor banc de proves per donar compte del moment de depressió per què passa l'assegurança de l'automòbil. L'any 2011, segons la informació facilitada per la Uceac, amb una estimació de 1.604 milions d'euros de primes, va davallar en una proporció del 3,4%, un daltabaix superior al que es va registrar al conjunt de l'Estat, on va ser del 2,3%.
Una caiguda en picat des de l'any d'inici de la crisi, el 2007, quan el volum de primes era de cap a 2.000 milions d'euros. Catalunya ha retrocedit, des del 2001, gairebé un 25%, cosa que ha fet encendre els llums d'alerta en el sector assegurador.
Al sector ja es parla d'un veritable “retorn al passat”, amb tarifes que han caigut un 12,2%, tot retrocedint a nivells del 2001. Val a dir que estem parlant d'un sector que, en època de vaques grasses, pot generar un negoci d'11.000 milions d'euros en primes, gairebé el 37% de tot el conjunt d'assegurança de no vida.
Sembla difícil pensar en un redreçament quan la venda de turismes nous va caure un 19,2% l'any passat. L'única notícia positiva és que la sinistralitat ha minvat, fruit de les restriccions que el conductor s'autoaplica en l'ús del seu vehicle, com a mesura d'estalvi en benzina, en què de manera progressiva s'ha experimentat un encariment.
MERCAT CANÍBAL.
En tot cas, com destaca en la Unespa la seva presidenta, Pilar González, “el fet que les asseguradores es vegin forçades a treure negoci als seus competidors, en aquest context en què el mercat no creix, no deixa de suposar un benefici per al consumidor, que pot gaudir de més bones ofertes”.
Amb tot, segons l'índex de preus de l'assegurança publicats per Direct Seguros, potser ja s'ha arribat a una mena de treva en aquesta guerra de preus contínua, i ja hem vist que modalitats com Tercers Ampliat o Tot Risc sense Franquícia han experimentat una lleugera recuperació de l'1% en el preu mitjà, mentre que el preu de Tercers Bàsic i Tot Risc amb Franquícia s'estanca. Per contra, en l'acumulat de tot l'any, en el conjunt de modalitats hi ha hagut un retrocés del 3,5%.
